Habitatge

Sense topall als pisos turístics: el Govern pacta amb el PSC deixar-ho en mans dels ajuntaments

ERC salva la convalidació del decret amb els socialistes a canvi de modificar-lo al març

4 min
La consellera de Justícia, Ester Capella, en una imatge d'arxiu

BarcelonaEl dubte que planava aquest dimecres a la sessió del ple del Parlament era si el Govern aconseguiria o no convalidar el decret per limitar els pisos turístics, que estableix que els municipis hagin de donar una llicència prèvia per a aquesta mena de negocis. La resposta és que sí, però a canvi de modificar-lo substancialment abans del mes de març. ERC ha pactat amb el PSC eliminar el topall general de 10 habitatges turístics per cada 100 habitants que fixa la norma i deixarà aquesta qüestió en mans dels ajuntaments. A més, es redueixen de manera significativa els municipis que hauran d'aplicar algun tipus de regulació: en un primer moment es preveia aplicar-lo als 262 més tensionats habitacionalment, i finalment el nombre es reduirà a 140.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Tanmateix, el Govern considera que l'objectiu es manté intacte. L'executiu posa en valor que ara caldrà una llicència prèvia per obtenir un pis turístic i que, de facto, estaran limitats perquè difícilment els ajuntaments emmarcats en una zona tensa per l'accés a l'habitatge –aquests 140– podran justificar en el seu planejament urbanístic que concedeixen més permisos.

Socialistes i republicans han arribat a un pacte per escrit: "Se suprimeix el topall màxim legal de 10 habitatges d'ús turístic per 100 habitants que establia [...], deixant que siguin els ajuntaments els que decideixin sobre la necessitat d'establir o no un topall, d'acord amb la seva realitat". Per tant, hi pot haver un topall, sí, però serà en funció de les majories de cada consistori. És la solució que ha trobat l'executiu per obtenir el suport dels socialistes, que reclamaven que es prioritzés l'autonomia local. "No podem regular igual tot el territori", ha dit el diputat del PSC Òscar Ordeig, que ha retret a l'executiu que no parlés amb els grups i els sectors afectats abans d'aprovar el decret al consell executiu. També queda qüestionat l'objectiu del Govern d'eliminar fins a 28.000 pisos turístics dels 100.000 que es calcula que hi ha avui a Catalunya.

Més enllà de l'obligatorietat de regular els habitatges turístics que tindran els 140 municipis que entraran en la llei, la resta de localitats susceptibles de tenir "risc de trencar l'equilibri de l'entorn urbà per una alta concentració d'habitatges d'ús turístic" podran decidir si apliquen la normativa o no. Passa a ser opcional.

L'argumentació del Govern i la reacció del sindicat de llogateres

Malgrat les modificacions, per al departament de Territori el "gran canvi" que introdueix la norma és l'obligatorietat de donar una llicència prèvia per a aquesta mena de negocis. Fins ara només es necessitava una comunicació. Malgrat que l'executiu admet que s'elimina el topall general, assegura que de facto els consistoris declarats en zona tensa hauran de limitar els pisos turístics.

Per quin motiu? Perquè als municipis amb problemes d'accés a l'habitatge destinar sòl a pisos d'ús turístic només és compatible amb l'ús d'habitatge si ho permet expressament el planejament urbanístic, asseguren fonts de Territori, i es pregunten: "¿Com justificaran aquests ajuntaments destinar habitatge a pisos turístics en una zona tensa?" Per tant, conclouen que, gràcies a la norma, a la pràctica no es podran augmentar les llicències. I és més: les mateixes fonts asseguren que si un municipi augmenta els pisos turístics sense destinar el sòl a l'habitatge no passarà el filtre de les comissions territorials d'Urbanisme, formades majoritàriament per personal de la Generalitat i que donen el vistiplau als plantejaments dels ajuntaments. "No poden incomplir la llei d'habitatge", insisteixen des de Territori, recordant que la norma estatal estableix que en les zones tensionades el sòl sobrant s'ha de destinar a la construcció de pisos de lloguer social. "No es pot substituir per cap altre ús públic a no ser que s'acrediti la necessitat", diu la llei, de manera que el Govern creu que aquests 140 consistoris tindran difícil concedir noves llicències. Ara bé, sí que en queden fora els municipis restants, on hi ha per exemple Salou, Cambrils, Santa Susanna o Palafrugell –segons fonts parlamentàries.

¿I què diuen les entitats afectades? El portaveu del Sindicat de Llogateres, Enric Aragonès, ha avisat que les modificacions pactades amb el PSC no els agraden perquè suposen "respondre a les pressions dels lobis de pisos turístics".

Xoc ERC-Junts

D'aquesta manera, els republicans, en minoria al Parlament, salven la votació aquest dimecres, tot i que amb el compromís de modificar la norma abans del mes de març. Així, han votat a favor del decret –ja vigent des que el va aprovar el Govern– ERC, el PSC, els comuns i la CUP i, en contra, Junts, el PP, Ciutadans i Vox. Alhora, també s'ha posat a votació que es tramiti com a projecte de llei per introduir-hi les mesures que han demanat els socialistes i en aquest punt les majories han variat: Junts ha optat pel sí –també la triple dreta–, perquè vol presentar un text alternatiu a la norma. En canvi, els comuns i la CUP s'han quedat sols votant en contra de la tramitació del decret com a projecte de llei perquè voldrien que la norma es mantingués intacta.

Sigui com sigui, el debat més agre aquest dimecres ha estat entre Esquerra i Junts. La consellera de Territori, Ester Capella, ha carregat conta els seus exsocis per no avenir-se a la llei. "Avui Junts va de la mà de la dreta, que és on estan vostès més còmodes", ha afirmat. El diputat de Junts Joan Canadell ha criticat el text: "No resol el problema de l'habitatge, posa en risc l'activitat econòmica que viu del turisme, també l'autonomia municipal i genera una enorme inseguretat jurídica". En paral·lel a aquesta picabaralla dialèctica, des dels mateixos escons s'ha pogut visualitzar una discussió tensa entre la portaveu dels republicans al Parlament, Marta Vilalta, i el president de Junts a la cambra, Albert Batet.

El detonant han estat les paraules de Capella, que s’ha dirigit a Junts dient: "Els demano que quan es desitgin bon Nadal, asseguts en unes bones cadires i en cases estupendíssimes, tinguin un minut només i pensin en les persones que no poden arribar a final de mes ni pagar el lloguer, que els desnonaran". El PSC, des del faristol, ha censurat les crítiques de la consellera a Junts.

stats