El gir històric del PSC amb la prostitució que ara arribarà a la Generalitat
Els socialistes van defensar durant el tripartit dotar de drets les persones que exerceixen la prostitució
BarcelonaEl PSC fa catorze anys que fa bandera de ser el partit del feminisme abolicionista. És a dir, del feminisme que defensa abolir la prostitució. En els seus congressos ha ratificat en diverses ocasions que aquesta és la via per acabar amb una pràctica que consideren que és violència masclista, malgrat els corrents del moviment feminista que advoquen, per contra, per regular l’activitat voluntària. Un debat que divideix partits i organitzacions. Ara els socialistes volen portar la política abolicionista a la Generalitat, cosa que significa un gir històric: serà el primer cop que la institució catalana defensarà aquesta via, ja que l'últim cop que el PSC va liderar el govern català, durant el tripartit, havia mantingut un posicionament més pròxim a dotar de drets les persones que exerceixen la prostitució.
L’exemple més clar d’aquella etapa és l’avantprojecte de llei que va redactar el departament d’Interior, amb Montserrat Tura al capdavant. Fonts coneixedores del procés de redacció del text expliquen que el que es volia era “tractar les persones que es dediquen a la prostitució com això, com a persones”. Fins llavors la Generalitat havia regulat aspectes relacionats amb la mida de les instal·lacions o la ventilació dels prostíbuls. El Codi Penal havia despenalitzat l’exercici de la prostitució en la majoria de supòsits l’any 1995 i des de llavors i fins a inicis dels 2000 a Catalunya es va voler “controlar” la prostitució davant la “impossibilitat d’erradicar-la”, deia l’aleshores conseller en cap Artur Mas.
L’avantprojecte elaborat pel PSC pretenia reconèixer drets a les treballadores sexuals i treure tots els intermediaris, a més de limitar l’activitat a espais molt concrets. Partia de la base que Catalunya és sobirana en matèria de drets civils i apostava, segons fonts redactores, per regular un contracte entre persones –en cap cas establir una relació laboral– amb l’objectiu de “reduir a la mínima expressió” la prostitució. Segons un esborrany del projecte a què ha tingut accés l’ARA, la llei considerava únicament com a “serveis sexuals remunerats” aquells que es presten “en condicions d’independència, llibertat, autonomia i absència de subordinació, inferioritat o vulnerabilitat”. A més, la remuneració dels serveis sexuals no es podia condicionar en cap cas a l’obtenció d’un resultat.
Es tracta d’un avantprojecte i un posicionament respecte a la prostitució que “no va ser cosa d’una nit d’estiu”, expliquen les mateixes fonts. Comptava amb el suport del PSC i dels signants del Pacte del Tinell (el pacte que va donar lloc al primer tripartit amb ERC i ICV-EUiA), que preveia “avançar en la regulació dels treballadors i treballadores del sexe comercial” durant la legislatura. El text es va elaborar durant mesos de feina en què es va parlar amb múltiples actors i es van encarregar diversos estudis d’experts, però no va tirar endavant per la complexitat del debat, que va fer impossible al final una entesa definitiva entre els socis del tripartit en aquest àmbit.
De la regulació a l’abolició
Aquest cas és, doncs, un dels moments en què la Generalitat ha estat més a prop de regular la prostitució. Durant els governs d’Artur Mas es va augmentar la persecució de l’activitat a les carreteres, amb la coneguda com a operació Voral, però fins i tot l’impulsor d’aquests dispositius, l’aleshores conseller d’Interior Felip Puig, era partidari de la regulació, i en els últims anys les actuacions i declaracions del Govern s’han alineat també amb el sector prodrets.
Ara, però, el PSC que conforma el Govern dista en aquest àmbit respecte del PSC que presidia la institució durant la primera dècada de segle i controlava el departament d’Interior entre el 2003 i el 2006. Després de debats interns i quan ja eren fora del govern, l’any 2011 els socialistes es van declarar abolicionistes en el seu 12è Congrés. Des d’aleshores la formació s’ha erigit cada cop amb més claredat com la representant institucional d’aquest corrent del feminisme, i ara que ha arribat al govern vol introduir aquesta perspectiva al Pla d’Igualtat.
De moment, els detalls sobre què implicarà aquest fet són minsos. L’executiu diu que s’impulsaran campanyes de sensibilització i que es farà feina en l’àmbit de l’educació sexual, però des del departament d’Igualtat i Feminisme apunten que encara no s’ha concretat gairebé res i que els detalls es donaran a conèixer durant el primer trimestre del 2026. Acabi com acabi cristal·litzant-se, el que és segur és que es tracta d’un canvi històric en el posicionament de la Generalitat (i també de la política del PSC a les institucions): per primer cop defensarà la via abolicionista.