El Govern du a terme el primer tràmit oficial dels pressupostos i els desvincula de la gestió de l'IRPF

BarcelonaAmb la convocatòria del Consell de Política Fiscal i Financera, el Govern considera que la carpeta que té oberta amb ERC pel que fa a la proposta del nou finançament autonòmic entra ja en els "últims compassos". L'executiu català vol tenir aprovats els pressupostos del 2026 el primer trimestre de l'any i, malgrat tenir el calendari en contra, es prepara per obrir les negociacions amb els socis parlamentaris, ERC i Comuns, una vegada la consellera d'Economia, Alícia Romero, torni del Consell de Política Fiscal i Financera. Encara no hi ha hagut cap "reunió formal", ha explicat la portaveu i consellera de Territori, Sílvia Paneque, però el Govern vol anar avançant feina. I per això Romero ja ha enviat l'esborrany de la llei de mesures fiscals i financeres per al 2026, coneguda com a llei d'acompanyament, al Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya (CTESC). És un tràmit que ha de complir abans d'aprovar els pressupostos al consell executiu, cosa que aspira a fer una vegada hagi tancat un acord amb ERC i Comuns.

L'anunci l'ha fet Romero en una entrevista aquest dimarts a TV3, on ha explicat que el CTESC, que haurà d'emetre un dictamen sobre l'avantprojecte, té des d'aquest dilluns el document. Ara bé, els republicans continuen insistint que, si no hi ha "concrecions" perquè Catalunya pugui assumir la gestió dels impostos, començant per l'IRPF, no s'asseuran a negociar els comptes. El Govern es mostra disposat a continuar treballant en aquesta direcció —al febrer, ERC sotmetrà a votació al Congrés la seva proposta perquè això sigui possible— però ho desvincula de la negociació de pressupostos, que vol obrir "tan aviat com sigui possible".

A més, els socialistes catalans no volen lligar al seu destí al de la proposta de finançament autonòmic al Congrés, que no té assegurats els vots per tirar endavant. Junts s'hi oposa, al costat del PP i Vox, i algunes veus de Sumar i el BNG també hi són reticents. "No està en mans del Govern", ha afirmat Paneque. La portaveu també ha descartat fer moviments des del Govern per mirar d'acostar postures amb Junts, més enllà de la reunió que Romero i el conseller de la Presidència, Albert Dalmau, ja van mantenir amb els grups parlamentaris divendres. Per ara, socialistes i republicans pressionen els juntaires perquè se sumin al pacte i, alhora, els allarguen la mà perquè negociïn i no vetin la tramitació al Congrés de la proposta.

En tot cas, i si l'executiu català vol tenir els pressupostos aprovats al primer trimestre, tal com també ha verbalitzat el president Salvador Illa, haurà de negociar a contrarellotge. La vegada que s'han aprovat uns comptes amb menys temps, des que van sortir del consell executiu fins que van rebre la llum verda del Parlament, va ser el 2023, amb una tramitació rècord de 37 dies sota la batuta de l'aleshores consellera d'Economia Natàlia Mas. Els anteriors, capitanejats pel conseller Jaume Giró, es van aprovar després d'una tramitació de 45 dies. Els comuns condicionen l'inici de la negociació a l'aplicació del règim sancionador de la llei d'habitatge i a una reunió de seguiment dels acords que encara no té data.

Les mesures de la llei

Romero també ha avançat algunes de les mesures que inclou la llei d'acompanyament, la primera que elabora la conselleria d'Economia des que el PSC va arribar al Govern —el 2025 l'executiu català no va arribar a aprovar pressupostos per manca de suports—. L'esborrany de la llei suprimeix 19 taxes "que tenien un impacte recaptatori molt reduït", segons el departament d'Economia. Una d'aquestes taxes és les que pagaven les confraries de pescadors per l'ocupació d'espai públic en espais com les llotges. També s’hi inclouen diverses mesures per facilitar l’accés a l’habitatge i s'elimina el Consell Català de l’Esport.