Així vol despolititzar la Fiscalia el govern de Pedro Sánchez

MadridEn plena ofensiva judicial contra el fiscal general de l'Estat, investigat per la filtració del correu del nòvio d'Isabel Díaz Ayuso, el govern espanyol mou fitxa per despolititzar la màxima representació del ministeri públic. El consell de ministres ha aprovat aquest dimarts una reforma que fixa en cinc anys el mandat del fiscal general, amb l'objectiu de "garantir la seva independència". Així, la renovació del fiscal general ja no coincidirà amb el de l'executiu, com fins ara, de manera que un hipotètic govern d'un altre color polític hauria de conviure el primer any amb un fiscal general proposat per l'executiu anterior. A més, no podrà repetir en el càrrec. És a dir, Álvaro García Ortiz ja no podria continuar després de les eleccions del 2027, tot i que en el seu cas ja era així de totes maneres perquè ja haurà esgotat dos mandats. Aquestes són les principals novetats que Pedro Sánchez proposa per al ministeri públic.

Cessament

En cas d'incompliment "greu o reiterat"

Malgrat que la reforma amplia el mandat del fiscal general de l'Estat, aquest càrrec podrà ser destituït abans de complir els cinc anys de mandat en cas d'incompliment "greu o reiterat" de les seves funcions. Això sí, requerirà un informe previ del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), per evitar que sigui discrecional per part del govern espanyol, tot i que aquest pronunciament de l'òrgan de govern dels jutges no seria vinculant. Tot plegat està encaminat a "reforçar l'autonomia" de la Fiscalia General de l'Estat, segons ha destacat el ministre de Justícia, Félix Bolaños, en roda de premsa a la Moncloa. En aquest sentit, el ministeri públic no podrà rebre instruccions de l'executiu ni ser convocat a informar el consell de ministres. Segons el text, de fet, les comunicacions entre el govern espanyol i la Fiscalia General de l'Estat s'hauran de fer per escrit i ser públiques.

Nomenaments i ascensos

La Junta de Fiscals pot imposar-se

També hi ha canvis en les potestats del fiscal general de l'Estat a l'hora de fer nomenaments, ascensos i sancions dins la institució. El govern espanyol ja no hi intervindrà com fins ara: actualment el màxim responsable del ministeri públic proposa les designacions i l'executiu les valida en darrera instància. A partir d'ara serà atribució exclusiva del fiscal. Ara bé, la Junta de Fiscals de Sala –formada pel fiscal general, el tinent fiscal del Tribunal Suprem i una trentena de fiscals de sala– podrà imposar el seu criteri si compta amb el suport de tres cinquenes parts dels seus membres.

El finançament de les associacions

L'avantprojecte de llei també inclou mesures que segueixen el camí d'altres lleis aprovades anteriorment en l'àmbit de la justícia. Per exemple, la iniciativa per democratitzar l'accés a la justícia, que aquest dimarts també s'ha aprovat en segona volta al consell de ministres i iniciarà el seu curs parlamentari. Aquesta mencionada norma incloïa que les associacions de jutges i fiscals no puguin rebre finançament privat, i ara també s'especifica que no podran rebre finançament de governs o organismes estrangers. A més, preveu la creació d'un registre públic de fiscals encarregats de preparar opositors, que necessitaran l'autorització de la Fiscalia General de l'Estat per fer-ho.

Una reforma de la Lecrim

Vol proposar-la abans de l'estiu

Una altra revolució que el govern espanyol pretén és que la Fiscalia passi a assumir la instrucció dels casos penals, fins ara en mans dels jutges. Així, el ministeri públic passarà a dirigir la policia judicial en les funcions d'investigació dels delictes. Això es regula en una reforma de la llei d'enjudiciament criminal (Lecrim), que aquest estiu arribarà al consell de ministres en segona volta i que inclourà una disposició addicional amb els canvis que aquest dimarts s'introdueixen en l'estatut del ministeri fiscal.

Entre aquests canvis també destaca que els fiscals en cap de cada àrea del ministeri públic seran els responsables de nomenar el fiscal o fiscals encarregats de la investigació en cada cas. D'altra banda, com ja s'havia regulat quan el PSOE i el PP van pactar la renovació del CGPJ, no podran ser escollits fiscal general persones que hagin estat ministres, secretaris d'Estat, diputats o senadors en els cinc anys anteriors.