“Els jutges estem farts que es digui que som de classe alta”

Madrid / Barcelona"La beca que tenia en el seu moment em servia per pagar el preparador i prou, però sabia que sense una ajuda econòmica no podia opositar", recorda la magistrada Maria del Prado Escoda Merino, portaveu a Catalunya de Jutges i Jutgesses per la Democràcia (JJpD), en conversa amb l'ARA. El blindatge de beques perquè la renda familiar no sigui un impediment per estudiar les oposicions a jutge o fiscal que preveu l'últim avantprojecte del govern espanyol ha sigut molt benvingut al sector, però ha reobert el debat sobre el perfil de la judicatura. "Estem farts que es digui tot el dia que els jutges som gent de classe alta", assegura una altra magistrada consultada per aquest diari.

Dels 137 nous jutges que aquesta setmana han rebut els seus despatxos, el 70% no tenen cap familiar (fins a segon grau) que es dediqui a algun ofici relacionat amb la justícia, segons les dades del Consell General del Poder Judicial (CGPJ). De fet, només el 5,84% tenen un jutge o magistrat a la família, si bé un 22,62% tenen algun familiar advocat o amb alguna altra feina jurídica. A més, el 34,3% dels nous jutges venen de famílies en què ni el pare ni la mare tenen estudis superiors. La presidenta del CGPJ, Isabel Perelló, manifestava en l'acte de lliurament de despatxos que "el vigent sistema d'accés a la judicatura és democràtic, ja que garanteix que qualsevol persona, de qualsevol procedència i origen social i sigui quina sigui la seva ideologia, pot competir en igualtat de condicions".

Fins ara existien unes beques per a opositors a jutge, fiscal, lletrat de l'administració de justícia i advocat de l'estat amb una dotació de 6.611 euros l'any. Aquestes ajudes es van retirar el 2008 i durant uns anys a conseqüència de la crisi econòmica. En aquell moment les beques rondaven els 3.000 euros. Són quantitats molt allunyades del projecte que ha anunciat ara el govern espanyol, en què vol blindar les beques del ministeri de Justícia vigents des de fa alguns anys i que equivaldrien al salari mínim interprofessional, que ara per ara és de 15.876 euros anuals.

La magistrada madrilenya Natalia Velilla, malgrat celebrar que s'incrementin les beques, alerta del fet que aquesta mesura s'introdueixi només per a la carrera judicial i fiscal. "Si vols que les classes desafavorides accedeixin a la funció pública en igualtat d’oportunitats, l’argument cau quan no dotes de beques altres cossos, com el diplomàtic, registradors de la propietat, notaris, etc.", apunta. "Hi ha una idea de demonitzar la carrera judicial i fiscal", sosté Velilla, que veu "un altre interès al darrere" de les modificacions que vol impulsar el govern espanyol. Amb la boca petita, l'executiu de Pedro Sánchez admet l'objectiu de, a poc a poc, anar equilibrant ideològicament un sector amb tant de poder com és la judicatura.

El biaix ideològic

"És objectiu que aproximadament el 70% dels nous jutges són dones i un 30% homes. Comencem a desmuntar que sigui una professió masclista. Hi ha estudis seriosos dels components dels opositors i la sorpresa és que són més de centreesquerra que de centredreta", considera un destacat membre de la conservadora i majoritària Associació Professional de la Magistratura (APM), en conversa amb l'ARA. En canvi, des de la progressista JJpD afirmen que la majoria de la carrera judicial és "clarament conservadora". Un dels motius —planteja— pot ser que el "principi d'autoritat" inherent a la professió cridi a perfils més de dretes, igual que pot passar entre els aspirants a policia.

Una de les vies que el govern espanyol creu que pot ajudar a equilibrar els perfils és potenciar l'accés a la carrera des del quart torn, que és la manera com persones provinents d'altres àmbits del dret poden entrar a la judicatura sense passar l'oposició —han de fer un examen escrit i han de tenir deu anys d'experiència—. La llei actual ja fixa un 25% dels membres de la carrera, però no es compleix, i ara es vol potenciar. Una altra pota rellevant és el paper de les associacions judicials: l'avantprojecte preveu prohibir-ne el finançament privat, amb l'objectiu de reduir-ne el pes. Actualment, formar-ne part és un instrument per poder escalar a càrrecs de la cúpula judicial, i com que algunes estan implícitament vinculades al PP —APM— i al PSOE —JJpD—, això en propicia la politització. A més, el govern espanyol planteja canviar el sistema d'elecció dels membres de les sales de govern dels tribunals: vol instaurar que cada jutge pugui votar només un candidat per assegurar així un repartiment més plural. Fins ara es podien votar tots els candidats que es presentaven, o fer llistes agrupades, cosa que afavoreix un grup que sigui majoritari.

La situació a Catalunya

Cada any Catalunya està entre els territoris de l'Estat on més van destinats els nous jutges, malgrat que els catalans solen ser una part petita tant dels que opositen com dels que n'aconsegueixen una plaça. En la promoció d'aquest any, només vuit dels 137 nous jutges són catalans, però un 35% dels nous magistrats tindran el seu primer destí a Catalunya. Alhora, és comú que passat un any d'exercici, quan ja poden demanar un trasllat, molts jutges optin per places més pròximes a les seves famílies, fet que provoca un relleu constant en molts jutjats.

Un dels objectius de les beques de la Generalitat era pal·liar aquesta situació, a més d'assegurar que hi hagi més jutges que parlin català i coneguin el dret específic de Catalunya. El 2023 es van atorgar cinquanta beques per a opositors a jutge i fiscal, amb una durada de sis anys i que incloïen les sessions amb el preparador i activitats complementàries sobre la realitat jurídica i social de Catalunya. Al concedir les beques del 2023, l'executiu va anunciar la intenció de tornar-les a convocar el 2024, però finalment no va ser així, apunten fonts del departament de Justícia. Sí que hi ha, però, 36 alumnes que estudien les oposicions acompanyats de preparadors del Centre d'Estudis Jurídics i Formació Especialitzada (Cejfe). En total, es calcula que preparar l'oposició durant cinc anys costa uns 24.000 euros, tenint en compte el sou del preparador i el cost dels llibres i materials.