La regularització de migrants engega el 16 d'abril: com funcionarà?

MadridLlum verda a la regularització de migrants. Després del procés d'audiència pública i els informes preceptius, el govern espanyol ha aprovat aquest dimarts el reial decret que servirà per regularitzar la situació de més de mig milió de persones que ja estan a l'Estat però no tenen reconeguts els seus drets. "És un acte de coherència i justícia social", ha proclamat la portaveu, Elma Saiz. "És una mesura històrica i té totes les garanties legals", ha afegit. Com funcionarà, però, el tràmit?

Inici

Segons ha explicat Saiz, dimecres dia 15 d'abril es publicarà el reial decret al BOE i el dia 16 d'abril ja engegarà el procés. Es podrà sol·licitar la regularització per la via telemàtica i, a la vegada, es podrà demanar cita prèvia per tal de fer el procés de forma presencial. La ministra ha remarcat que serà imprescindible sol·licitar aquesta cita prèvia per poder acudir físicament a l'oficina de l'administració a partir del 20 d'abril. Aquest tràmit, que és preceptiu per entrar en el procés, es podrà fer fins al 30 de juny.

Requisits

Els requisits per poder entrar en la regularització de migrants passen per ser a Espanya abans de l'1 de gener del 2026, haver residit ininterrompudament a l'estat espanyol almenys cinc mesos des del moment de la sol·licitud, no tenir antecedents penals i, alhora, no suposar una "amenaça" per l'ordre i la seguretat pública. L'empadronament és un document acreditatiu sobre la residència actual a l'Estat, però no és obligatori.

Com queda la qüestió dels antecedents penals?

En la qüestió dels antecedents penals, l'executiu ha hagut d'endurir les condicions després de l'informe del Consell d'Estat, ja que el projecte inicial obligava a fer una declaració responsable assegurant que no hi havia antecedents penals, però no acabava sent preceptiu un document acreditatiu. Ara, segons ha avançat El País i ha confirmat l'ARA, el govern espanyol dona un mes als sol·licitants per demanar un certificat als seus països d'origen, i si no ho aconsegueixen serà el mateix executiu estatal el que sol·licitarà aquesta documentació. Aquesta qüestió l'havia introduït el PP al Senat i Junts l'anava a avalar al Congrés, però el govern espanyol ho va vetar a última hora al·legant que els suposaria un desemborsament extra de diners públics, un total de 16 milions d'euros. Finalment, s'estableix un procés de tres mesos per aconseguir els documents per la via diplomàtica; i, si no arriben els papers, la norma dona quinze dies extres a les persones interessades per aconseguir-los pel seu compte. En cas que no els aconsegueixin no podran entrar en el procés de regularització.

A quanta gent afectarà?

Està previst que aquesta regularització de migrants afecti unes 500.000 persones, però des del govern espanyol admeten que no saben exactament a quanta gent acabarà abastant perquè dependrà del procés de tramitació. Tampoc han donat dades per comunitats autònomes. El que sí que ha volgut deixar clar la ministra és que tots els governs de tots colors han fet regularitzacions, malgrat que aquesta sigui la més massiva fins ara. El 1986, amb el govern de Felipe González, es va fer una regularització que va afectar 38.294 persones; el mateix president en va engegar una altra el 1991 que va afectar 114.423 persones i el 1996, una de 21.294 migrants. També el PP de José María Aznar en va executar dues: una el 2000 amb 264.153 persones i una altra el 2001 amb 239.174 persones. L'any 2005 José Luis Rodríguez Zapatero (PSOE) va fer la més àmplia fins al moment, amb 576.506 persones.

Sánchez defensa la regularització i el PP la condemna

El president espanyol, Pedro Sánchez, ha defensat aquesta regularització com un "acte de normalització": "De reconèixer la realitat de gairebé mig milió de persones que ja formen part de la nostra vida quotidiana", ha dit. En un text difós a X, el president espanyol també defensa la mesura com un "acte de justícia amb la nostra pròpia història", en referència als emigrants espanyols que van marxar a Amèrica i Europa "a la recerca d'una vida millor". Sánchez, però, també admet que regularitzar unes 500.000 persones és també una "necessitat", tot i que reconeix que tots els processos migratoris plantegen "desafiaments". "Espanya, com altres països europeus, envelleix. Sense noves persones treballant i cotitzant, la nostra prosperitat frena, la nostra capacitat d'innovar es debilita i els nostres serveis públics pateixen", ha dit. L'objectiu de la mesura és, segons Sánchez, "reconèixer drets, però també exigir obligacions".

Al seu torn, el PP ha condemnat la mesura. En una intervenció davant dels grups parlamentaris populars al Congrés i al Senat, Alberto Núñez Feijóo s’ha posicionat "absolutament en contra de la regularització massiva i irresponsable" i ha elevat a "un milió d’immigrants" els possibles beneficiaris. El líder popular ha criticat que el govern espanyol no tingui una estimació real de quanta gent s’hi acollirà realment ni una "memòria econòmica" de l’impacte en l’educació o la sanitat. Segons Feijóo, suposarà una "sobrecàrrega insostenible" per al sistema i ha afegit que, a banda, la regularització és "inhumana", "injusta" i "insegura". A parer del PP i malgrat l'enduriment d'última hora, encara "no hi ha un control suficient" en el procediment –informa Andrea Zamorano.