El PP i part dels socis tomben el decret "antiapagades" i evidencien la debilitat de Sánchez

MadridLa crida a la "sensatesa i el sentit comú" de la portaveu del govern espanyol, Pilar Alegría, aquest dimarts al migdia, perquè el Congrés dels Diputats votés a favor del decret energètic per reforçar el sistema elèctric, ha servit de ben poc. El PP, Vox, UPN i una bona part dels socis d'investidura (Junts, Podem i el BNG) hi han votat en contra evidenciant, de nou, la debilitat de Pedro Sánchez a la cambra baixa espanyola i la inestabilitat a la qual està immersa des de fa temps la legislatura actual.

Algunes de les mesures que incloïa el decret estaven pensades per evitar que es repeteixi una apagada elèctrica massiva com la del 28 d'abril passat, de la qual encara no es coneixen les causes exactes (govern espanyol, Red Eléctrica i empreses han publicat diferents informes sobre l'origen de l'apagada). El sector energètic havia xifrat en 200.000 milions d'euros els diners en joc amb el conjunt de les propostes. Després de la votació, no ha dubtat a lamentar el rebuig: "S'augmenten els desequilibris del sistema elèctric", ha advertit la patronal de les renovables, APPA, en un comunicat.

Pedro Sánchez hi ha tret ferro des de l'Uruguai, on està de viatge, destacant que el govern espanyol ha guanyat "sis de les set votacions" al Congrés: "No està malament", ha defensat en roda de premsa a Montevideo. "Aquells que ens critiquen per obscurantisme són els que tomben [el decret]. Es pensen que castiguen el govern espanyol, però qui ho pateix són els ciutadans", ha asseverat el president, que ja ha anticipat que tornarà a presentar les mesures: "Els avanço que s'aprovaran", ha assegurat. El govern espanyol podria tornar a aprovar el mateix decret en el consell de ministres de la setmana que ve, l'últim abans de les vacances d'estiu.

Així doncs, una jornada que es presentava com un simple tràmit (Pedro Sánchez està de gira per l'Amèrica Llatina) ha tornat a acabar malament per al govern espanyol, que diu adeu a l'últim ple al Congrés abans de les vacances d'estiu vivint una nova derrota parlamentària. El cert és que després d'unes setmanes marcades pel cas Santos Cerdán, la cita d'aquest dimarts podia suposar un baló d'oxigen per allunyar el focus mediàtic de tot plegat, tant de la corrupció que acorrala el PSOE com de la debilitat al Congrés. A més, tampoc no ha estat un ple plàcid per al PP: a cap formació se li ha escapat l'esclat del cas Montoro. Fins i tot Pedro Sánchez, des de l'Uruguai, n'ha parlat per primer cop vinculant el cas amb una forma de governar dels populars: "[El PP] legislava sense autonomia política, en benefici de les elits i en contra de la majoria dels ciutadans, previ pagament de comissions", ha denunciat el president espanyol, que no ha dubtat en assegurar que "la corrupció generalitzada i sistemàtica [...] es va acabar l'any 2018 amb la moció de censura".

Què incloïa el decret energètic?

Els motius pels quals aquestes formacions han votat en contra del decret, però, no coincideixen. Mentre que Podem o el BNG han denunciat que les mesures només afavoreixen les grans empreses elèctriques, Junts s'ha tornat a queixar de la forma de negociar de l'executiu espanyol. Fonts del partit assenyalen que el govern s'ha acostumat a portar els temes "tancats" i critiquen que una de les seves mesures (la moratòria de la vida útil de les plantes de purins) no s'ha incorporat tal com ells volien. En un moment en què l'oficialitat del català continua encallada a Europa, de fet, des de les files juntaires envien un toc d'atenció a Sánchez: "[Al PSOE] s'han relaxat i tenen problemes molt grossos damunt la taula. S'obliden que no tenen majoria absoluta". Finalment, el PP denuncia que no hi hagi hagut cap dimissió després de l'apagada elèctrica. Fonts populars expliquen que registraran una proposta energètica particular al Congrés.

Entre les mesures que s'han tombat hi havia un reforç de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència com a supervisor del sistema elèctric. També es considerava que l'operador del sistema, Red Eléctrica, avalués la necessitat d'implementar sistemes per controlar millor la tensió i les oscil·lacions de potència.

També cauen mesures de resiliència del sistema elèctric amb la incorporació de solucions tecnològiques que busquen reduir el cost per als consumidors. Per a això es preveia una dotació de 750 milions d'euros i un estalvi estimat de 200 milions anuals per als consumidors.

Així mateix, el decret incorporava una actualització del procés de planificació de les xarxes elèctriques, que escurçava els terminis de tramitació i facilitava la connexió de noves instal·lacions de generació i de consum, com demanen les grans elèctriques, per accelerar el desplegament de noves activitats industrials –com els centres de dades– i l'electrificació de l'economia.

Finalment, s'impulsava l'emmagatzematge i es facilitava la hibridació de bateries en plantes renovables. També s'afavoria l'autoconsum, s'agilitzaven els permisos i els terminis d'execució de projectes renovables i es preveia accelerar la instal·lació de punts de recàrrega de vehicles elèctrics i bombes de calor, entre altres mesures. Amb tot, davant la volatilitat dels mercats energètics per les tensions geopolítiques, el decret incorporava mesures per alleugerir els costos a indústries com l'electrointensiva.

Altres votacions

El Congrés dels Diputats sí que ha convalidat altres normes. D'entrada, s'ha aprovat la nova llei d'Assegurances d'Automòbil. També s'ha aprovat l'actualització de les entregues a compte o bestretes. Aquest 2025 les comunitats autònomes rebran un rècord de 147.412 milions d'euros per les entregues a compte. A aquesta quantitat cal sumar-hi la liquidació positiva del 2023. Com que l'Estat va preveure menys recaptació de les comunitats de la que finalment va obtenir, aquestes rebran 11.692 milions d'euros més. Els ajuntaments rebran 28.734 milions d'euros. En aquest cas, Junts també hi ha votat en contra, però el govern espanyol ha salvat el decret amb el vot favorable del PP.

En canvi, amb els vots de tota la majoria plurinacional s’ha aprovat la reforma del reglament del Congrés pensada per posar límits als agitadors d’extrema dreta acreditats com a periodistes. Amb l’aprovació definitiva d’aquesta modificació, la Mesa de la cambra baixa podrà sancionar i expulsar els pseudoperiodistes que no respectin les normes de comportament.