El Govern completa l’expansió de delegacions exteriors a Europa

BarcelonaA principis de juny, la conselleria d’Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència que comanda Raül Romeva feia públic el seu pla de desplegament de noves delegacions que havia de servir per ampliar la xarxa de la Generalitat a l’estranger. L’estratègia passava per crear deu noves seus abans de l’estiu del 2017, sempre que es tramitessin els pressupostos de la Generalitat que la CUP va vetar setmanes després. Un cop passat aquest tràngol, i ja amb la vista posada als comptes per a l’any vinent, el Govern va anunciar ahir la posada en marxa d’una primera fase de creació de quatre delegacions: la de Copenhaguen (Dinamarca), Varsòvia (Polònia), Zagreb (Croàcia) i Ginebra (Suïssa). Quan aquestes quatre oficines -juntament amb la del Vaticà, creada però no en marxa- estiguin operatives, la Generalitat haurà completat el seu mapa de projecció exterior en el marc europeu, on ja té presència a Berlín, Londres, Roma, Viena, Lisboa, París i Brussel·les.

“Aquesta presència té voluntat de ser útil, austera, eficaç i eficient”, va dir Romeva després del consell executiu d’ahir. “Pretenem fer una diplomàcia del segle XXI, en què no es tracta de ser a tot arreu sinó d’arribar a tot arreu”, va apuntar el conseller. Romeva va detallar que la tria de les ciutats obeeix a la voluntat de convertir-les en punt d’influència per a zones concretes del continent. La seu de Copenhaguen, per exemple, ha de cobrir Dinamarca, Finlàndia, Islàndia, Noruega i Suècia, mentre que la de Varsòvia centrarà les seves actuacions a Polònia i els països bàltics. La delegació de Zagreb té l’encàrrec de controlar els Balcans i, de passada, fer prospeccions cap a Grècia, Bulgària, Moldàvia i Romania.

La seu de Ginebra és, segurament, la més rellevant de les de nova creació en l’àmbit europeu. La presència d’organismes multilaterals a la ciutat suïssa és, segons Romeva, una “oportunitat” per donar-hi a conèixer la realitat del país. “La representació exterior ha d’estar a l’altura de les necessitats del país, és útil i té retorn. El que no s’entendria és que Catalunya no estigués representada a l’exterior, perquè això faria que es perdessin oportunitats”, va considerar el cap de la diplomàcia catalana. L’argumentari de la Generalitat també passa per incidir en el vessant empresarial de les delegacions i en la tasca de promoció econòmica catalana que s’hi fa.

Segons fonts del departament, aquest desplegament “és legal” i està “emparat en l’Estatut”. Una de les primeres decisions que va prendre la Moncloa quan Carles Puigdemont va confeccionar el seu Govern va ser recórrer el decret de creació de la conselleria d’Exteriors, que va ser suspesa cautelarment pel Tribunal Constitucional (TC). Aquesta suspensió va ser parcialment aixecada a mitjans de juliol, però el pols amb l’Estat en matèria de projecció exterior segueix sumant capítols.

L’últim episodi d’aquest pols és una carta que ha enviat al Vaticà el ministre d’Afers Estrangers, José Manuel García-Margallo, en què es defensen els arguments de l’Estat en contra de la independència. Seria “contrària a la Constitució […], contrària al dret internacional […], Catalunya no seria un estat, ni seria reconeguda com a estat per les Nacions Unides”, es pot llegir a la missiva. Romeva el va acusar de no actuar com el “ministre de tots” quan fa pedagogia de la unitat d’Espanya a l’estranger.

El govern en funcions de Mariano Rajoy, de fet, considera que ha d’actuar contra el que anomena “ofensiva” de la Generalitat en matèria de projecció exterior. Romeva va indicar que l’executiu està “obligat” a explicar el procés arran del mandat democràtic sorgit de les eleccions del 27-S. De moment, però, el silenci és el denominador comú de les grans potències en referència a la independència. Les 17 delegacions que haurien d’estar llestes l’any 2017 són el trampolí per estovar les reticències amb el procés.