Per què el finançament és una bomba de rellotgeria per a Feijóo

BarcelonaA la reunió de barons del PP d'aquest diumenge el més normal és que encenguin un o diversos ciris a algun sant de la seva devoció amb l'objectiu que Junts faci descarrilar l'acord de finançament entre PSOE i ERC. Perquè si per algun motiu s'arribés a aprovar i es posés en marxa ja l'any que ve, es posaria en marxa també el tic-tac d'una bomba de rellotgeria per a Alberto Núñez Feijóo. Vegem per què.

En primer lloc, aquesta setmana ha quedat bastant clar que, en cas d'aprovar-se el nou sistema, només Catalunya i potser Astúries s'hi acollirien. El que és completament impensable és que les CCAA que han desbarrat contra un model pactat amb els independentistes acceptin després fer-se una foto amb María Jesús Montero en una comissió bilateral per apuntar-s'hi. I això és exactament el que els demanarà Feijóo que facin: que no es mogui ningú. Però esclar, a canvi s'haurà de comprometre amb els seus barons a aprovar un nou sistema de finançament tan bon punt arribi a la Moncloa.

Ara bé, posem-nos en l'escenari que el sistema entra en vigor i el 2027 arriben els esperats 4.700 milions d'euros de més per a Catalunya i la resta es queden igual. I acceptem també que el PP guanya les eleccions a l'estiu del mateix any i pot formar govern amb Vox. La pressió dels barons per aprovar un nou sistema serà altíssima i, esclar, el punt de partida ha de ser el sistema vigent, és a dir, aquell que transfereix 21.000 milions de l'Estat a les autonomies.

Feijóo està condemnat a millorar aquesta xifra, perquè després que Sánchez hagi ofert 4.800 milions a Andalusia no pot arribar el nou president popular i oferir-ne, diguem-ne, 3.500. I igual passa amb els 3.600 promesos al País Valencià, els 2.550 a Madrid o els 1.200 a Múrcia i Castella-la Manxa. D'on trauria Feijóo els diners? Com convenceria els seus socis de Vox, que precisament el que volen és desmuntar el sistema autonòmic? Si no ho fes, el ridícul seria monumental. I el PSOE tindria l'oposició feta. Una bomba, vaja.

La norma de l''statu quo'

En el cas de Catalunya, a més, no hi hauria la possibilitat de fer marxa enrere, és a dir, els 4.700 no els podrien treure perquè hi ha una llei no escrita que fixa que cap comunitat autònoma pot perdre ni un euro amb un canvi de model. És per aquest motiu que María Jesús Montero s'ha vist obligada a crear un fons de statu quo per compensar les CCAA a les quals amb els nous criteris de població ajustada els pertocaven menys recursos que amb l'anterior model. Aquest és el cas d'Extremadura i Cantàbria.

Es pot afirmar que el problema el tindrà igual encara que el sistema no s'aprovi, i és cert en part, perquè la virtut de la proposta del PSOE/ERC és que posa unes xifres damunt la taula. Amb una diferència: si s'aprova, la urgència d'aprovar un nou model serà molt més gran, perquè mentrestant Catalunya sí que tindria una posició de privilegi com a única beneficiària.

Els detalls

Dimecres va morir Ricard Pérez Casado, considerat per molts com el creador de la València moderna des de l’alcaldia de la ciutat entre els anys 1979 i 1989. Gràcies a la seva visió van tirar endavant projectes com l’ajardinament de llit del Túria, el Palau de la Música, la naturalització del Saler o el Parc Natural de l’Albufera a més del nou pla urbanístic per fer la ciutat més humana.

El PP va fer un tuit dijous arran la presentació del nou sistema de finançament autonòmic al CPFF en què sortien totes les CCAA en vermell excepte Catalunya (l’única que va donar suport al govern) i Euskadi i Navarra (que no formen part del règim comú). El PNB va aprofitar per respondre-hi: “El que veiem en aquest mapa són tres països diferents. Quan passarem de les coloraines als fets?”