Els grans plans de Sánchez contra les crisis... que no es compleixen

Madrid / BarcelonaEn la primera compareixença de Pedro Sánchez des que els incendis al nord-oest peninsular van agafar una dimensió realment greu, va anunciar un pacte d'estat contra l'emergència climàtica que reforça la prevenció de cara a episodis similars que puguin arribar en noves onades de calor. Així doncs, el president espanyol tornava a lligar el PP amb una proposta per despolititzar una qüestió com la de la gestió del territori natural –el 56% de la superfície peninsular és bosc–, la qual cosa ja és una tàctica constant quan succeeixen crisis o catàstrofes: de la pandèmia, de la DANA i de l'apagada del passat mes d'abril també n'han sortit grans plans que, a la pràctica, hi ha risc que puguin acabar en paper mullat.

Els incendis

A l'espera de conèixer les intencions de Sánchez, que vol reunir-se primer amb la comunitat científica, empreses i sindicats, en els últims dies han sigut moltes veus les que han lamentat que un pacte d'estat sobre la gestió forestal és imprescindible i que arriba tard. Ho defensen des del sector ecologista fins al forestal, que situa l'arrel del problema en la despoblació de les zones rurals causada per l'abandonament per part de les administracions. "Han fallat les polítiques de desenvolupament rural. Són curtterministes i van al símptoma i no al problema. Els cicles de producció als boscos són a llarg termini", resumeix a l'ARA la gerent de la Confederació d'Organitzacions de Selvicultors d'Espanya (COSE), Patricia Gómez Agrela, que en la mateixa línia que va defensar Sánchez, demana mesures que transcendeixin les legislatures de quatre anys.

Fa tres anys, els incendis a la serra de la Culebra a Castella i Lleó –són els que havien cremat més hectàrees a l'Estat fins que aquest estiu s'han batut els rècords– ja van propiciar canvis legislatius que s'ha demostrat que són ineficaços. De fet, un d'ells va ser l'actualització del Pla Forestal 2022-2032, que Gómez admet que va en la bona direcció. "Té uns bons objectius, però si no va acompanyat de la inversió, no avancem. El Pla diu que s'ha d'assolir un increment d'inversió de 100 euros per hectàrea i any i el que es destina actualment és de 38", lamenta, i avisa que el context de pròrroga dels pressupostos del 2023 i 2024 no hi ajuda. Hi ha altres opinions que dubten dels efectes de les mesures a mitjà i llarg termini, com el catedràtic del CSIC, Eduardo Moyano, que considera que el més urgent és la professionalització dels cossos de bombers forestals. Els incendis d'aquest estiu han posat de manifest la falta de plans de prevenció als municipis –la Fiscalia ja ho investiga–, la precarització dels serveis d'emergència i, de nou, discrepàncies en les competències de les administracions.

La DANA

En el cas de la DANA de l'octubre passat, Sánchez també va anunciar un gran pla amb tres fases: la resposta immediata, la reconstrucció i la transformació de les zones afectades. Fonts de la Delegació del govern espanyol al País Valencià apunten que aquestes fases es van superposant entre elles, però que la majoria d’accions ara mateix se centren en la segona, en la reconstrucció. La xifra total de recursos pressupostats pel govern espanyol puja fins als 16.600 milions d’euros, segons dades del propi executiu actualitzades el 18 d’agost. D’aquests, fins ara s’han abonat 6.169 milions. Encara no fa un any de la DANA i només s'ha finalitzat el procés administratiu d'un 30% de les sol·licituds d'ajudes i hi ha un 40% dels expedients que encara no s'ha iniciat la tramitació. Algunes ajudes, però, s’han avançat parcialment mentre es tramiten els expedients corresponents.

L'apagada

Pel que fa a l'apagada del 28 d'abril passat de tot l'Estat, el govern espanyol va fracassar al Congrés a l'hora d'aprovar un decret pensat perquè no se'n tornés a produir cap més. Constava de diverses mesures a les quals donaven suport les empreses, però el PP va propinar l'última derrota parlamentària del curs a Sánchez. A més, el cap de l'executiu de l'Estat va prometre que depuraria responsabilitats, si bé l'informe que va encarregar per conèixer les causes exactes de l'apagada no va ser concloent.

La pandèmia

Sánchez ha optat sovint per recórrer a l'anunci de grans plans perquè algunes d'aquestes catàstrofes han evidenciat mancances estructurals. El primer episodi en aquest sentit va ser la pandèmia i els experts consultats per l'ARA lamenten que, cinc anys després, encara no hi ha cap esborrany públic del pla de pandèmies que va anunciar el govern espanyol i que ha de complir amb la normativa europea en matèria d'emergències sanitàries. Aquest pla ha de servir per ordenar els mecanismes de declaració d’emergències, la seva governança, i els recursos per garantir una resposta eficient. Fonts del ministeri de Sanitat apunten que el text sortirà a consulta pública al setembre, quan entitats i membres de la societat civil hi podran fer aportacions. Un cop fet aquest pas, des del ministeri esperen poder aprovar el decret al consell de ministres a finals d’any. 

Tot i això, des del sector apunten que s’ha avançat en algunes qüestions, com disposar d’una reserva estratègica d’equips de protecció o reforçar la Xarxa Nacional de Vigilància Epidemiològica i crear l’Agència Estatal de Salut Pública. Aquest darrer organisme, que ja estava previst a la llei de salut pública del 2011 i que ha de servir per reforçar la coordinació entre administracions i estudiar futurs riscos de salut pública, encara no està en funcionament. Es va aprovar la seva creació a finals de juliol, quan el PSOE va acceptar algunes esmenes introduïdes pel PP al Senat, després de mesos d’oposició dels populars i també de Vox i de Junts. Tot i haver-se aprovat al Congrés, el reglament que ha de regir la seva activitat encara està en desenvolupament. S’espera que estigui a punt a tot estirar al gener.

Electoralisme

La direcció estatal del PP s'ha desmarcat d'entrada del gran pacte d'estat que Sánchez ara planteja arran dels incendis i l'ha acusat de "tacticisme" i de posar una "cortina de fum". A la Moncloa estan convençuts que els líders territorials conservadors volen un gran acord així per despolititzar aquesta qüestió –Sánchez ho portarà a la pròxima Conferència de Presidents–, però que Gènova "s'ha ficat pel mig" i que discrepa per continuar amb el relat que el de Sánchez és el "govern del caos i de les institucions corrompudes". Amb un executiu en una situació de tanta debilitat, fonts governamentals admeten que la proposta de pacte d'estat situa el PP en una tessitura delicada, però subratllen que si el principal partit de l'oposició no tingués aquesta actitud del "no a tot", podrien acceptar-lo com el PSOE va fer en el seu moment amb el pacte antiterrorista.