El magistrat de la Gürtel José Ricardo de Prada denuncia "atacs" de partits polítics i mitjans de comunicació

BarcelonaEl magistrat de l'Audiència Nacional José Ricardo de Prada, un dels dos que van dictar la sentència del judici central del cas Gürtel, ha denunciat "atacs" per part de partits polítics i mitjans de comunicació en una entrevista a 'El País', la primera que concedeix després de la sentència.

"Tot i que la justícia com a institució pugui aparentar ser relativament forta, els tribunals, i sobretot els jutges, som fràgils i vulnerables", assegura el jutge: "El cas Gürtel no ha quedat fora dels intents d’ingerències per part de la política". Durant l'entrevista, De Prada lamenta, a més, que el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) no el defensés quan va ser víctima d'aquests atacs, i considera que l'òrgan està "molt lluny dels jutges i "segueix els vaivens de la política".

Concretament, el magistrat explica que, tot i que "ningú" es va dirigir a ell per demanar-li que "resolgués en un sentit o l'altre", en els últims tres anys assegura que ha patit "més atacs com a jutge des de la política i els mitjans que secunden determinats plantejaments polítics que en els altres gairebé trenta restants" a l'Audiència Nacional, uns atacs que també hauria patit la seva família. "Només la meva associació professional –Jutges per la Democràcia– va sortir algun cop en la meva defensa", insisteix.

En el mateix sentit, De Prada també posa sobre la taula el que considera altres ingerències: "El jutge que va iniciar les investigacions [Baltasar Garzón] va ser inhabilitat 11 anys pel Tribunal Suprem", explica. "D'altra banda, hi ha els diferents canvis de jutges d’instrucció, en alguns casos no gaire comprensibles". El mateix ha passat, afirma "amb la composició dels tribunals d’enjudiciament". El magistrat insisteix, a més, que algun polític va intentar fins i tot "col·locar els seus jutges més propers", no només per "afinitat ideològica", sinó amb "clares vinculacions".

En el mateix sentit, De Prada defensa que era necessari qüestionar a la sentència la credibilitat com a testimoni de Mariano Rajoy, president del govern en aquell moment. "El tribunal va valorar amb compte aquest tema", insisteix.