Jordi Masquef (Junts): "Hi som per fer política útil. Jo negociaria pressupostos a Madrid"

BarcelonaL'alcalde de Figueres, Jordi Masquef, un càrrec rellevant a escala municipal de Junts, atén l'ARA per abordar les problemàtiques de les ciutats mitjanes de Catalunya i parlar també de la política nacional i estatal.

Va guanyar amb majoria absoluta les eleccions municipals del 2023. Creu que pot reeditar el mateix suport popular?

— Amb esforç i humilitat, aquest és l’objectiu. Tot i que cada dia és una prova molt exigent.

A l’ARA ens interessem pel que està passant a les ciutats mitjanes de Catalunya. Quins reptes té una ciutat com Figueres que es podrien homologar amb els d'altres capitals de comarca?

— En el curt termini, hem de fer front a problemes de neteja, incivisme, inseguretat; a mitjà termini, hem de fer una ciutat millor perquè la gent visqui a Figueres, on s’ha produït un fenomen de ruralització. És a dir, als anys 80 la gent venia a la ciutat i ara se’n va als pobles perquè també estan ben dotats de serveis. Els grans reptes són les infraestructures ferroviàries, el model de comerç i altres coses que fa anys que ronden.

No ha citat l’habitatge. És un problema, a Figueres?

— Sí, en el cas de Figueres l’oferta tant de compra com de lloguer és ínfima. Per això cal col·laboració público-privada i les administracions han de fer els deures: és l’única recepta per aconseguir més habitatge i fer-lo assequible. El dret a l’habitatge és un dret fonamental.

Abans d’entrar a l’entrevista he fet l’exercici d'entrar en un portal immobiliari i només hi havia un pis de lloguer, per 1.250 euros.

— Sí, l’oferta és pràcticament inexistent. Estem treballant amb l’Incasòl i amb promotors privats per ampliar-la. Intentem adquirir solars, com el recent de 25.000 metres quadrats de sòl urbanitzable, per promoure habitatge privat i també de protecció oficial. També estem parlant amb una cooperativa que ha comprat a la Sareb un edifici amb 50 pisos per posar-los a lloguer per a la població vulnerable. S’ha d’intentar no especular amb un bé tan essencial i tan bàsic.

Estaria a favor, doncs, del que estudia fer el president de la Generalitat, Salvador Illa: limitar la compra especulativa d’habitatge?

— Hi podria estar d’acord, però el que demanaria és que els poders públics fessin la seva feina. Demano celeritat. No culpo un govern d’un determinat color polític, els deures no s’han fet i no s’han fet des de fa molts anys.

Vostè és de Junts. El partit té com a prioritat l’habitatge en el seu discurs?

— Jo crec que sí. Junts fa una proposta, que per als ajuntaments és interessant, que és reduir tota la burocràcia que comporta posar a disposició de les administracions públiques i dels privats sòl urbà directe. Això ens mata.

A les eleccions al Parlament, Junts va guanyar a Figueres, però a tocar del PSC, i també van treure un bon resultat tant Vox com Aliança. Què està passant per què pugi així l’extrema dreta?

— Les municipals del 2023 les vam guanyar amb una majoria molt folgada, 13 de 21. La segona força va treure 3 regidors, i nosaltres ens sentim legitimats per desplegar el nostre programa. A les eleccions del Parlament del 2024, efectivament, els resultats van ser uns altres. Estem en un moment bastant convuls, en què hi ha partits que posen sobre la taula determinats temes i fan una diagnosi interessada, que són monotema, i que al final proposen solucions màgiques que els que tenim responsabilitats de govern sabem que poques vegades són aplicables amb la legalitat vigent.

Però vostè tem l’auge de l’extrema dreta a les properes municipals?

— Estem intentant tapar el flanc de l’extrema dreta amb un discurs dur en matèries com la inseguretat i l’incivisme, que són matèries que òbviament preocupen a la gent. Està clar que s’han d’endurir les penes, que hi ha d’haver més Mossos d’Esquadra i que el que la gent no entén és que quan a una persona l’enxampen deu o quinze vegades robant, al cap d'unes hores estigui fora.

I no hi ha el risc que amb aquests temes vostè li compri el marc a l’extrema dreta?

— No, en cap cas. Per a nosaltres no importa ni com et dius ni d'on vens, importa què vens a fer aquí. Volem la gent que sumi i que no vingui a viure del cuento, però sense estigmatitzar.

Però vostè relaciona això amb la immigració?

— No necessàriament. A mi no m’importa ni la raça, ni la nacionalitat ni la religió, el tema és si vens a sumar. Aquest és un país d’acollida. A vegades, des de les diferents comunitats són ells mateixos els que et demanen mà dura amb els seus conciutadans perquè no volen que la gent els fiqui en el mateix sac. Però no estigmatitzem, això és el que ens diferencia de l’extrema dreta.

Vostè considera la immigració un problema o una virtut?

— La immigració és necessària i positiva. Necessitem la gent de fora. Ara bé, aquella que no vingui a contribuir, que no es comporti, que no compleixi amb les mínimes normes de convivència, sobra.

Defensa l’expulsió de les persones immigrants que hagin delinquit?

— Sí, i és de lògica. El que no no pot ser és que algú vingui aquí a ser un agent disruptor. Qui ve aquí a guanyar-se la vida té les portes obertes.

Això sí que és un tracte diferencial amb els que han nascut aquí.

— Els nacionals, pel sol fet de ser nacionals, han de tenir determinats privilegis.

En això coincideix amb Aliança i Vox que defensen l’expulsió de qui delinqueix.

— El nostre discurs difereix moltíssim perquè nosaltres no fiquem tothom en el mateix sac, com sí que fan aquests partits. Per això des de Junts es demanaven competències en immigració.

Junts posa el tema sobre la taula en un moment molt determinat, en un context de creixement de l'extrema dreta.

— Si vostè mira les meves xarxes socials el 2018 i 2019, les meves piulades anaven en el mateix sentit. L’aparició de l’extrema dreta en el meu cas no ha variat ni un centímetre les meves conviccions. No em considero racista ni una persona que estigmatitza.

Vostè també demana un canvi de rumb a Junts, com fan altres alcaldes?

— Intento ser una persona de suma i crec que la discrepància pot ser enriquidora. En la meva intervenció al consell nacional que Junts va fer a Figueres, vaig demanar més pragmatisme i que ens desacomplexem a l’hora de parlar de determinats temes.

El partit, a escala nacional, no parla de forma desacomplexada d’aquestes temes que ara citàvem?

— El partit fa molt bona feina [...], però a vegades potser no ho sabem comunicar del tot. Jo tinc molt bona relació amb el diputat Salvador Vergés, que l’altre dia defensava a la comissió de transports del Parlament la qüestió del tren a Figueres. Això és el que m’agrada. La nostra força és el municipalisme i recollir el millor del catalanisme. Jo vinc de CDC.

Hi ha alcaldes que veuen Salvador Vergés com un relleu o lideratge de futur. Ho comparteix?

— Té fusta, és una de les persones cridades a tenir un paper importantíssim dins de Junts. També n’hi ha altres. Hi ha molt bona matèria prima, però ens hem de desacomplexar perquè hem estat ostatges molt de temps de l’esquerra dogmàtica. Hem estat atemorits i acomplexats.

Junts s'ha deixat arrossegar per la CUP durant el Procés?

— Crec que sí. Aquesta és una opinió personal. Amb la gent de la CUP hi tinc bona relació, però hem de ser conscients que estan als antípodes del nostre projecte. Ells són l’aigua i jo soc l’oli.

Junts governa amb la CUP a Girona.

— Sí, però jo crec que la senyora Gemma Geis ara està fent una molt bona feina i s'està desmarcant de l’alcalde Salellas.

I li agradaria que Junts pactés amb el PSC?

— Està clar que s'ha de ser a les institucions, per exemple a les diputacions. Nosaltres governem a la de Girona amb Esquerra, amb un pacte sòlid. Les diputacions són importants i no es poden menystenir, en el seu moment Junts va tenir l'oportunitat de tenir un paper rellevant en altres institucions i...

Vostè hauria pactat amb el PSC tant a Lleida, com a Barcelona i Tarragona.

— La política, la fas o te la fan. Per fer la nostra política, hem d'estar manant a les diputacions i en altres espais. També és cert que en altres espais no hi som, com l'Ajuntament de Barcelona, perquè el PSC no s'ha portat bé. Allò va ser una punyalada per l'esquena.

Al Parlament, Junts hauria de buscar acords amb el PSC?

— Si és beneficiós per al país... Els números són els que són. Nosaltres hem de ser útils a la ciutadania per ser mereixedors d'un millor resultat a les properes eleccions. Pactes, si són puntuals i bons per a la ciutadania, i nosaltres hi creiem, per què no?

Llavors, què va votar vostè a la consulta sobre trencar amb el PSOE?

— El vot és secret. Entenc perfectament el que defensa la direcció, s'entén el vot en sentit positiu. Però també en sentit negatiu. Votar a favor [de trencar] és totalment lògic i coherent perquè els incompliments han estat flagrants, de fet es remunten a l'Estatut del 2006. Qui hagi votat negatiu perquè creu que s'ha d'intentar fins al final, doncs també.

Però vostè què pensa? Què hauria fet si hagués estat a les seves mans trencar amb el PSOE?

— Això no és un trencament.

Des de la direcció nacional defensen que sí que és un trencament.

— Jo crec que és una mesura de pressió perquè el PSOE vegi que no anem de farol. És una postura intel·ligent, al final el que no pot ser és ser cornut i pagar el beure.

Interpreto que no respon la pregunta perquè vostè no hauria trencat amb el PSOE; si no, em diria que està totalment alineat amb la direcció.

— Jo entenc la posició de la direcció i de qui va votar que sí i també entenc aquells que van votar que no. Imagino que això és per posar més pressió al PSOE. El que no entendria és que Junts participés en una moció de censura [amb el PP i Vox] per fer un altre president. És a dir, trencar no és buscar un govern alternatiu.

L'hi pregunto diferent. Vostè preferiria tenir una interlocució a Madrid que pogués negociar els pressupostos de l'Estat? Voldria que Junts negociés per treure contrapartides per als municipis?

— Sí, jo soc una persona de suma i pacte i crec que si existeix aquesta possibilitat s'ha d'explorar. Hi som per fer política útil. Crec molt en la gent que hi ha a Madrid, en el que estan fent i el seu criteri, i penso que s'han de buscar contrapartides que acabin redundant en benefici dels catalans. Tenim un nombre màgic de diputats, set, que fa que totes les decisions depenguin de Junts, i hem de fer valdre aquesta majoria. Negociaria pressupostos fins allà on es pogués, i tant.

Tant a Madrid com a Catalunya?

— A Catalunya depèn de si poguéssim treure contrapartides interessants. Per què no? El que no m'agrada és que s'hagin de negociar amb Comuns. Com dèiem abans, la política la fas o te la fan.

Hi ha alcaldes de Junts que defensen pactar amb Aliança i altres que no. Què en pensa, vostè?

— Ara mateix hi ha línies vermelles que fan que difícilment es pogués entendre un pacte amb l'extrema dreta. Ara mateix, a tall personal no ho veig.

També hi ha alcaldes que reclamen nomenar un cap de l'oposició al Parlament. Ara mateix Puigdemont no pot ocupar el seu escó perquè no se li aplica l'amnistia.

— No es pot pretendre suplantar la influència i la personalitat del president Puigdemont, però podríem col·locar-hi algú perquè fes aquesta tasca de cap de l'oposició. Ara, l'ideal i escaient és que Puigdemont pogués tornar aquí.

Creu que els lideratges del 2017, com Puigdemont i Jordi Turull, han de continuar al capdavant de Junts?

— Sí. Tant el secretari general, Jordi Turull, com el president Puigdemont tenen un bagatge polític i una trajectòria molt importants. Tenen tota la confiança.

Està nerviós per les municipals?

— Soc una persona prudent i patidora, alcalde les 24 hores. Tinc respecte a les eleccions, però no por o temor. Malgrat que la situació és convulsa arreu, crec que la gent està contenta.

I els altres alcaldes de Junts?

— Els hi hauria de preguntar. Jo ja he interioritzat que el dia que perdi estaré amortitzat i aniré cap a casa de la mateixa manera que vaig arribar, sense retrets. Ara hi ha gent que està més de moda i se l'ha de combatre amb arguments. El meu avi em deia que tots els extrems piquen, i tenia tota la raó.

—