PP i Vox intenten destruir-se a Castella i Lleó abans que els toqui pactar

MadridQue cap enquesta situï en primera posició el PSOE en les eleccions a Castella i Lleó és un escenari més habitual que a Extremadura o a l'Aragó. Mentre que a les dues comunitats on ha començat aquest cicle electoral els socialistes han governat durant més anys que els populars, el territori que els agafa el testimoni és un feu històric del PP. Els conservadors hi han governat ininterrompudament des del 1987, quan José María Aznar va desbancar el PSOE i va inaugurar quatre dècades d'hegemonia de la dreta. A la comunitat autònoma més extensa d'Espanya, els socialistes hi han guanyat només en dues ocasions, el 1983 i el 2019 –coincidint amb la primera victòria de Pedro Sánchez a l'Estat–, si bé fa set anys no els va servir perquè l'esquerra arribés a l'executiu regional. En la cita electoral d'aquest diumenge, amb un Sánchez en el seu moment més complicat, tot apunta que el PP serà primera força, però tornarà a dependre de Vox.

A les files populars assumeixen que la majoria absoluta no és un escenari plausible. Des del 2015, amb la irrupció de Podem i Cs, el PP necessita el suport d'altres formacions per governar a la regió. Qui té la clau de la governabilitat des de fa quatre anys és Vox, que fa quatre anys va obtenir més d'un 17% dels vots i, si les enquestes ho encerten, ara en tindrà encara més. La incògnita és fins a quin punt pot créixer l'extrema dreta –en una comunitat d'on ja parteix d'un llindar elevat– i quina capacitat de resistència tindrà la dreta tradicional en ple pols entre Alberto Núñez Feijóo i Santiago Abascal pel bloqueig en les negociacions per formar govern a Extremadura i l'Aragó, on el PP també els necessita. Els sondejos difosos internament pels populars, segons fonts del partit a Castella i Lleó consultades per l'ARA, apunten a una pujada en vots a les nou províncies que es traduiria en un modest increment "d'algun" escó. Les últimes enquestes publicades, de diverses consultores privades, els en donen com a molt tres més i alhora situen Vox per sobre del 20%, amb un increment de fins a set escons.

Confrontació directa

Així doncs, la principal batalla és dins del bloc de la dreta, tal com s'ha pogut percebre durant els quinze dies de campanya en els quals PP i Vox han confrontat directament. En un dels últims actes, aquest dijous al vespre en un municipi de Burgos, el líder popular –que hi ha tingut agenda pròpia– va advertir Abascal que no accepta "lliçons de patriotisme" de part seva. "Em faria vergonya votar amb el PSOE i amb Podem a Extremadura", va retreure a Vox. Un dels principals eixos de l'argumentari del PP ha estat reivindicar-se com un partit de "certeses" i centrat en els problemes del territori, fent èmfasi en la trajectòria de gestió popular i criticant que l'estiu del 2024 l'extrema dreta "sortís cames ajudeu-me" del govern de coalició que compartien. El seu candidat, Alfonso Fernández Mañueco, ha incidit també en la crisi interna dels d'Abascal –exdiputats autonòmics de Vox concorren ara amb S'ha Acabat la Festa (SALF) d'Alvise Pérez, sense que les enquestes els donin opció d'entrar a les Corts– i ha insistit que Vox està controlat des de Madrid –el baró del PP assegura, en canvi, que Génova no pilotarà les seves negociacions.

Les mateixes fonts del PP regional aspiren a convèncer el votant "sensat" i "raonable", si bé admeten que Vox atrau millor el vot "populista" així com el dels joves. Ara bé, Castella i Lleó és justament una de les autonomies més envellides d'Espanya. Abascal, que s'ha tornat a bolcar en la campanya com si fos ell el cap de llista, ha advertit reiteradament Mañueco que els atacs a Vox poden sortir-li cars i que cada exabrupte contra ells encareix el preu del seu suport quan els necessiti. En unes intervencions que també han tingut clau estatal, el líder de l'extrema dreta ha qüestionat el lideratge de Feijóo i la seva oposició "de pitiminí" i ha carregat durament contra Génova culpant-los de ser, un cop s'han implicat en les converses d'Extremadura i l'Aragó, l'escull dels pactes.

L'escenari a l'esquerra

Tot i reconèixer l'"adversitat" del panorama electoral per a l'esquerra i en uns comicis on també entren en competició formacions regionalistes, com Unió del Poble Lleonès, el PSOE exhibeix optimisme i s'ha mostrat confiat fins a l'últim dia de campanya en la possibilitat de ser primera força. Els socialistes s'agafen, entre altres, al fet que consideren que el perfil del seu candidat, Carlos Martínez, alcalde de Sòria, és millor que el de Mañueco. "Hi ha ganes de canvi", sostenen després d'una campanya en la qual han tingut l'impuls del "No a la guerra" i han atacat durament al popular per la seva gestió i les cessions ideològiques a l'extrema dreta. Qui també aspira a aprofitar "la por a aquesta espiral de l'odi" és la candidatura d'Esquerra Unida i Sumar, encapçalada per Juan Gascón, que en una conversa amb l'ARA afirma tenir "molt bones sensacions".

La coalició espera aconseguir almenys un escó per Valladolid, el que perdria Podem, que es presenta per separat i aquest cop ho té difícil per entrar a les Corts –tampoc ho va aconseguir a l'Aragó–. Gascón, que reivindica que IU-Sumar ha centrat més que el PSOE la campanya en afers del territori, aspira a aglutinar, a banda del vot de "l'esquerra transformadora", el dels castellanolleonesos amb conviccions "ètiques" preocupats pel futur de la regió. En aquest sentit, veu "positiu" que l'anterior candidat de Cs i exvicepresident regional, Francisco Igea, hagi anunciat que el votarà. "Castella i Lleó pot ser conservadora, però no és d'extrema dreta", sosté.