Hi ha vida més enllà de Yolanda Díaz i Irene Montero a l'esquerra del PSOE?
Esquerra Unida, entre dues aigües, fa una crida a la unitat i a superar els "hiperlideratges"
MadridYolanda Díaz o Irene Montero. Sumar o Podem. Aquesta sembla que és la disjuntiva a l'esquerra del PSOE de cara a les pròximes eleccions espanyoles. La formació lila ja ha proclamat formalment que l'exministra d'Igualtat serà la seva candidata i ha convidat formacions que ara estan integrades dins de la coalició de Sumar, com Esquerra Unida, a renegar de Díaz i aliar-se amb ells. El partit de la vicepresidenta segona del govern espanyol no ho ha oficialitzat, però la seva constitució com a tal va lligada a l'objectiu que Díaz tingui una estructura al darrere que li permeti continuar liderant l'espai i repetir com a cap de llista.
Les crides a la unitat que ha fet Sumar i que Podem ignora semblen incompatibles amb unir sota un mateix paraigua electoral ambdues candidates. Díaz ja va vetar Montero en els comicis del 2023 i no amaguen l'animadversió que existeix entre elles i els seus partits. Davant d'això, emergeix Esquerra Unida, que tracta de marcar perfil propi i trencar aquesta dicotomia. El partit liderat per Antonio Maíllo, reunit aquest dissabte, aposta en un document que marca la seva política d'aliances per "posar fi als temps dels hiperlideratges" amb una crida a la unitat "sense vetos ni exclusions".
Maíllo ha arribat a plantejar la possibilitat de canviar el nom de Sumar, per evitar confondre la coalició amb l'homònim partit de Díaz, a qui retreu haver actuat amb manca de democràcia interna, i fa setmanes que repeteix que aconseguir la unitat i pactar un acord programàtic passa per davant de qui sigui l'eventual candidat que, defensa, s'ha d'escollir amb primàries i no pot venir imposat per cap organització. Esquerra Unida, ha avançat el seu líder, també presentaria el seu candidat quan arribi el moment. Hi ha vida més enllà de Díaz i Montero?
Els lideratges a l'esquerra del PSOE
Esquerra Unida no ha concretat cap nom, però no té cap cara tan coneguda com la vicepresidenta segona o l'eurodiputada de Podem. La ministra de Joventut i Infantesa, Sira Rego, és la seva quota al consell de ministres, però tot i el càrrec continua sent una desconeguda per al 82,4% dels espanyols, segons l'últim baròmetre del Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS). A Díaz, en canvi, la coneix un 96,3%. Fins a quin punt és rellevant en una candidatura que la lideri una cara coneguda? Tot i que té un "pes important" en el comportament electoral, en unes eleccions d'àmbit estatal en té "menys" que en unes autonòmiques o locals, apunta Miguel Martín, expert en demoscòpia i investigació de mercats a la Universitat Complutense de Madrid (UCM), que destaca la importància de dues dimensions més: les sigles i la ideologia, expressada a través dels grans missatges de la candidatura.
En una conversa amb l'ARA, Aleix Martí, professor de comunicació política a la Universitat Pompeu Fabra (UPF), explica que un bon candidat "permet ampliar l'espai" electoral, però que "a banda d'un lideratge fort has de tenir una organització àmplia, convençuda i que generi xarxa". Els conflictes interns revelen que aquest segon element falla en aquest espai polític i l'expert diagnostica un problema de marca tant a Sumar com a Podem. "No generen confiança, estan molt desgastades", opina Martí, que veu també tocada la imatge de Díaz i Montero. Ara bé, considera que l'impacte de canviar la cara visible o el nom seria "reduït" si les dinàmiques a l'esquerra del PSOE "són les mateixes".
En una línia similar, el professor de la UCM veu un problema de "manca de credibilitat" d'aquests projectes perquè queden eclipsats pel rumb que marca el PSOE quan formen part del govern espanyol, tal com s'està veient amb el debat del rearmament. Martí coincideix que les "expectatives no complertes" per aquest espai polític des del 15-M són un dels factors que compliquen les perspectives. Sense coordinació "no es podrà plantejar un espai ambiciós", sosté el professor de la UPF, que opina que "falten nous lideratges" per superar les disputes dels últims deu anys. El professor de la UCM veu sortir del govern i fer oposició al PSOE com l'única manera de superar aquest desgast i creu que concórrer per separat suposaria "diluir-se totalment" en favor dels socialistes.