La legislatura catalana
Política25/09/2022

La hiperactivitat de la consellera Alsina

La titular d'Exteriors, que ha visitat 23 països en un any, marca perfil polític des de l'ala pragmàtica de Junts

BarcelonaVictòria Alsina (1983, Barcelona) va aterrar a la Generalitat com una consellera més aviat tècnica, sense carnet de partit i exercint de professora a la Universitat de Nova York. No tenia passat en l'àmbit polític més enllà d'haver sigut delegada de la Generalitat als Estats Units i el Canadà durant l'etapa d'Ernest Maragall i Alfred Bosch al capdavant de la conselleria d'Exteriors. Ara bé, en aquest primer any de Govern s'ha caracteritzat per una hiperactivitat a l'exterior –ha fet fins a 23 viatges en països de dins i fora de la Unió Europea– i ha marcat perfil polític, ja que ha sigut la primera consellera que ha reivindicat l'expresident Jordi Pujol. I és que malgrat no militar enlloc, l'univers d'Alsina no és del tot aliè a CDC: el seu pare, el prestigiós matemàtic Claudi Alsina, va estar vinculat al partit.

Els 23 viatges de Victòria Alsina a l’estranger
Destí dels desplaçaments de la consellera d’Acció Exterior i Govern Obert
Cargando
No hay anuncios

Doctora en ciències polítiques, Alsina va agafar les regnes del departament d'Exteriors en plena batalla al Tribunal de Comptes, que està pendent de determinar quina és la responsabilitat patrimonial per a la tasca duta a terme per la Generalitat del 2011 al 2017. "Hem de ser intel·ligents i maximitzar la nostra capacitat d’acció exterior sense posar en risc els treballadors", diagnosticava en una entrevista a l'ARA just després d'assumir el càrrec. Des de llavors s'ha dedicat a explicar la situació catalana a l'estranger, però ho ha fet sense posar èmfasi en el resultat de l'1-O o en la declaració d'independència al Parlament del 27 d'octubre, sinó advocant per resoldre el conflicte polític i fent-se seves les recomanacions de l'Assemblea del Consell d'Europa: retirar les euroordres, indultar els presos, reformar el delicte de sedició i emprendre un diàleg "constructiu" a dins de Catalunya amb totes les forces polítiques i també amb l'Estat.

En aquest sentit, un dels objectius clau ha sigut l'intent de recuperar la interlocució de Catalunya amb la Unió Europea després del tall de relacions arran del Procés. Probablement per això ha fet fins a sis viatges a Brussel·les en aquest primer any de mandat i un altre a Estrasburg, en què ha recuperat el contacte públic amb la Comissió Europea. El 27 de gener, en el marc d’una trobada a Brussel·les de l’Euroregió Pirineus Mediterrània, es va reunir per primer cop des de l’octubre del 2017 amb una comissària, Elisa Ferreira, encarregada de Cohesió i Reformes, malgrat que fos en una reunió multilateral. En el diàleg amb les institucions europees, ha optat per reclamar un paper més predominant de les regions a l'hora de repartir els fons europeus i que la Generalitat opini sobre els temes més candents que preocupen a la Unió a través de la Conferència sobre el Futur d'Europa. També ha anunciat l'obertura de sis delegacions més a fora aquest 2022, un desplegament que suposa, entre d'altres, l'arribada per primer cop de delegacions de la Generalitat a l'Àsia amb la presència a Corea del Sud i el Japó.

Cargando
No hay anuncios

Les polèmiques: Pujol i Israel

Alsina forma part de l'ala pragmàtica de Junts, juntament amb el conseller d'Economia, Jaume Giró, i tot i que no és militant ha sigut l'encarregada de fer l'auditoria sobre el pacte de govern juntament amb el portaveu, Josep Rius. També ha aparegut en travesses electorals: va ser un dels noms sobre la taula per fer tàndem amb Xavier Trias a Barcelona, malgrat que finalment (si l'exalcalde decideix tornar-se a presentar) és el conseller de Salut, Josep M. Argimon, qui es perfila com a número dos. Ara bé, això no ha impedit que Alsina també hagi marcat perfil polític a través de decisions que, per definició, eren arriscades i han generat polèmica.

Cargando
No hay anuncios

Va ser la primera consellera que va convidar l'expresident de la Generalitat Jordi Pujol en un acte oficial de la Generalitat des que se li van retirar les prerrogatives arran de la confessió que tenia diners a l'estranger de l'any 2014, la qual cosa va tensar Esquerra. "Un acte d'aquest tipus havia de tenir a la taula el president Pujol", va defensar després de convidar-lo a parlar sobre Europa amb la resta d'expresidents catalans des d'Artur Mas. No ha sigut l'únic cop que l'ha reivindicat. En la recent inauguració que va fer de l'exposició Catalunya amb Europa: 1982-2022 a Brussel·les, amb un recull d'imatges històriques, la seva fotografia també hi era –i amb una mida important– per reivindicar el seu mandat en relació amb el vincle europeu.

També ha aixecat polseguera el seu últim viatge a Israel i Palestina, en què hi havia la possibilitat d'anunciar l'obertura d'una delegació de la Generalitat a Tel-Aviv. La decisió encara s'està acabant de tancar, però ja ha generat friccions amb els socis de govern. Els republicans van donar suport a una resolució al Parlament juntament amb el PSC, la CUP i els comuns –i el vot en contra de Junts– en què s'assegurava que Israel aplica un sistema equivalent als "crims de l'apartheid" en els territoris ocupats. "No és la posició del Govern ni de la població catalana", va contestar divendres Alsina quan li van preguntar sobre això en el canal de televisió israelià I24news, malgrat que és el que va expressar la cambra catalana en la votació. Això va desfermar les crítiques de l'oposició: "El Govern ha d'aclarir la seva posició", reclamava divendres Eulàlia Reguant (CUP).

Cargando
No hay anuncios