Canàries posa límit al finançament singular: Catalunya no pot sortir del règim comú

BarcelonaLes Illes Canàries han estat el territori escollit per Salvador Illa per començar la gira que el president de la Generalitat farà per les diferents comunitats autònomes per explicar el finançament singular i intentar apaivagar els recels de bona part dels presidents autonòmics. El cap de l'executiu català s'ha reunit aquest divendres amb el president canari, Fernando Clavijo, que fins ara havia estat crític, igual que els barons del PP, amb el pacte firmat amb ERC. De fet, al mes de setembre Clavijo havia afirmat que el finançament singular pactat per Catalunya "trencava el principi de solidaritat i equilibri". El president canari, en aquest sentit, ha alertat a Illa que no tindrà el seu aval si Catalunya surt del règim comú. El president català ha volgut que la trobada d'aquest matí servís per rebaixar aquestes crítiques i, tot i que ha assegurat que no ha vingut a "convèncer, sinó a explicar i a escoltar", ha fet una petició: "Demano no tenir por que a Catalunya li vagin bé les coses".

En la compareixença conjunta davant dels mitjans de comunicació que han fet els dos presidents, Salvador Illa ha insistit que el nou model de finançament català no suposa un "privilegi" per a ningú i que Catalunya té un "compromís amb la solidaritat". "La millor Catalunya necessita la millor Espanya i la millor Espanya necessita la millor Catalunya", ha defensat. Clavijo, per la seva banda, ha agraït a Illa que hagi iniciat aquesta gira per explicar aquest nou model i ha defensat que tota la negociació que s'ha d'obrir es faci amb "transparència" i "franquesa". "En un debat franc, hi serem sempre; no ens agraden imposicions ni acords per la porta del darrere", ha avisat el president canari.

Desenvolupar l'Estatut

Segons Clavijo, en la reunió que han mantingut els dos presidents, Salvador Illa li ha traslladat que el finançament pactat amb ERC suposa "explorar el desenvolupament de l'Estatut" i que, per tant, el model seria "compatible" amb la Constitució perquè Catalunya no sortiria del règim comú. Illa ha evitat pronunciar-se sobre aquesta qüestió en la compareixença. Aquest és precisament un dels debats que s'han obert des del pacte entre republicans i socialistes. En el document firmat l'estiu passat, s'establia que l'Agència Tributària de Catalunya seria l'encarregada de recaptar els impostos i que, per tant, es tornaria al que establia l'Estatut el 2005, abans que fos retallat pel Tribunal Constitucional. Per desenvolupar aquesta hisenda catalana –que també ha d'incloure una quota de solidaritat a aportar a la resta de l'Estat que encara s'ha de negociar–, caldria una reforma de la Lofca, la llei que regula el finançament autonòmic. Ara bé, en el document no s'explicitava que Catalunya sortiria del règim comú, tal com havia defensat Esquerra. Els republicans continuen defensant que quan s'obri el meló d'aquesta reforma demanaran que Catalunya surti del model de finançament autonòmic estatal.

"Si del que parlem és de treure Catalunya del sistema de finançament autonòmic, es trenca el principi de solidaritat", ha afirmat Clavijo, que també ha admès que a hores d'ara no hi ha cap document sobre la taula que estableixi aquest escenari. Per tot plegat, els dos presidents s'han conjurat perquè el diàleg que s'ha d'obrir a tot l'Estat per actualitzar el model de finançament a totes les comunitats autònomes es faci de forma "serena i objectiva, des de la reflexió i els continguts numèrics". Illa, en aquest sentit, ha insistit a allunyar-se del "soroll", en referència a les crítiques que especialment han llançat les últimes setmanes els presidents autonòmics del PP.