Oriol Junqueras: "És impossible que una nació assoleixi la plenitud si odia la meitat de la seva població"

BarcelonaOriol Junqueras, president d'ERC, visita l'ARA l'endemà d'oficialitzar la seva intenció de presentar-se com a candidat a la presidència de la Generalitat.

Què ha canviat perquè vostè anunciï ara que vol ser candidat a la presidència de la Generalitat?

— Només he tingut l'oportunitat de ser-ho una vegada, que va ser el 2012, i a mi m'agrada ajudar tant com sigui possible des de tot arreu. I, per tant, si els meus companys i companyes em fessin confiança, estaré encantat d'intentar ajudar el país. Si pot ser com a candidat a la presidència de la Generalitat i algun dia com a president de Catalunya, doncs molt millor. El nostre objectiu no és la presidència de la Generalitat de Catalunya, sinó la presidència de la República Catalana.

Per què s'ha de confiar en vostè després de l'experiència del 2017?

— Perquè estic convençut que el que vam fer el 2017 va ser extraordinari, perquè ha sigut el repte més gran que s'ha llançat mai contra l'estat espanyol en termes democràtics, perquè l'Estat només ho va poder aturar amb eines antidemocràtiques i perquè estic convençut que estem en condicions de portar el nostre país allà on mereix estar.

¿Entén que hi hagi un cert debat entre gent que opina que tant vostè com el senyor Puigdemont haurien de fer un pas al costat?

— Em sembla extraordinari que tothom opini el que vulgui opinar, i que tothom es presenti allà on es vulgui presentar, i que aquells que creuen que tenen una alternativa millor que la defensin. El que és rellevant és que puguem fer coses útils per a les nostres escoles, instituts, hospitals, etc. La resta de debats són trivials.

Per a les pròximes eleccions, vostè parteix dels 20 diputats actuals que té Esquerra. Es marca algun objectiu?

— L'objectiu és la llibertat de Catalunya. Si podem fer-ne en lloc de 20, 40, o 60, o 80, doncs molt millor.

I si en fan 10?

— Doncs voldrà dir que no hem sabut explicar-nos i que el país ha considerat que hi havia algú més útil.

I vostè se n'aniria a casa, amb aquest resultat?

— Sí, amb aquest escenari, segur que sí.

Avui és el 8è aniversari de l'1-O.

— Sí, del qual ens sentim tremendament orgullosos de la mobilització que vam aconseguir. Fer aquell referèndum no era gens fàcil i malgrat tot el que van fer per intentar impedir-lo, no només en el dia del referèndum, sinó abans i, evidentment, tot el que vam fer després.

L'1-O es feia un referèndum, però l'objectiu era la independència. Cosa que després no va passar.

— Efectivament, cosa que qui més lamenta soc jo, perquè si haguéssim fet la independència, ens hauríem estalviat uns quants anys de presó, per exemple.

Fa vuit anys, teníem la meitat de la població catalana mobilitzada per la independència però l'altra meitat no. ¿No es va tenir prou en compte aquesta part de la població?

— Sempre hem d'intentar tenir prou en compte tothom.

Hi ha gent de l'àmbit d'Esquerra que ha fet aquesta autocrítica.

— Em sembla una reflexió sempre encertada. Sempre hem d'intentar anar més enllà i arribar a més gent. Ho vam dir tantes vegades com vam poder, i ho vam intentar per tots els mitjans possibles.

Una de les lliçons d'aquella etapa és que no es poden posar terminis a un objectiu tan ambiciós com la independència.

— És que la independència no és una qüestió de temps, és una qüestió de força, de força democràtica. I, per tant, si la tinguéssim tota, el temps seria infinitament breu.

Però no només democràtica, hi ha també la força coercitiva.

— I per tombar la força coercitiva que utilitza l'Estat necessitem més força democràtica, més suport, més consensos, més acompanyament.

Vostè va parlar d'una entesa nacional.

— Perquè aquesta majoria no és només de partits polítics. És una majoria social. Perquè els drets de tothom seran defensats en millors condicions des d'una república, perquè només una Catalunya independent estalviarà a les generacions que venen que almenys la meitat dels anys els governi algú com PP i Vox.

Per tant, aquesta entesa no està dirigida a actors polítics?

— I tant que sí, també.

Quins?

— A Junts, i a la CUP, i a tots els agents polítics...

Al PSC, no?

— Si ens vol acompanyar en el camí cap a un millor finançament, una millor gestió ferroviària o la recaptació dels impostos, esclar que és benvingut. El que passa és que si els independentistes no hi fóssim, el PSC no estaria defensant un model de finançament ni la recaptació d'impostos.

¿Diu que el PSC són federalistes perquè existeixen els independentistes al seu costat?

— És evident. I perquè Catalunya és una nació. Si Catalunya no fos una nació, ningú percebria la necessitat de reivindicar-ho. I hi hauria molta gent que s'afegiria en aquest estol tan decebedor de gent que té nostàlgia d'una Espanya provincial.

També hi ha una part de la població catalana que és independentista i es declara obertament islamòfoba.

— Sí, i que enyoren la Catalunya del segle IX, en la qual més de la meitat del territori estava poblat només per musulmans. Sí, com que la gent no sap història, enyora coses que, si se les trobés al davant, no sabria com gestionar-les. I l'any 1600 un terç dels homes que vivien a Catalunya havien nascut a fora. Per tant, també aleshores érem un país divers. Aquest país, aquests processos migratoris els ha viscut intensament en molts moments de la seva història i no han derivat en pulsions autoritàries.

I ara sí?

— Aquesta pulsió existeix. Però allò que explica la pulsió autoritària no és la immigració, és la desigualtat, la injustícia. Neix de la poca esperança.

Li llegiré una frase seva de la seva conferència: "Necessitem seduir i enamorar. No és un luxe, és una necessitat". ¿Diu és que els catalans no es poden permetre el luxe de ser xenòfobs sinó que han de seduir els nouvinguts?

— És impossible que una nació creixi en la seva plenitud nacional si odia la meitat de la seva població. Una nació és moltes coses, però també és la seva gent. I si tu odies la teva gent, és impossible que la teva nació sigui una gran nació.

¿Vostè entén un cert estrès identitari que pot sentir un ciutadà de Catalunya que creu que li està canviant el paisatge i veu com el català perd pes i perd presència en l'espai públic?

— Ho comparteixo, clar.

I com es fa perquè això no es converteixi en vots per l'extrema dreta?

— Per això hem de combatre la por, la desesperança. Ha de funcionar l'ascensor social, ha d'haver-hi igualtat d'oportunitats, perquè sense igualtat d'oportunitats la meritocràcia és una farsa. Justament per això necessitem posar els recursos del país al servei del país, i batallem per un model de finançament. El que és al·lucinant és que haguem de batallar-hi sols.

Per què ho diu? ¿No estan alineats amb el PSC i Junts en aquesta qüestió?

— Que es noti més, diguem-ne. Junts hi està alineat o no? No sembla que ens hi ajudi. Jo no els sento dir-ho, no els sento reclamar-ho, però, en tot cas, si els sentís, ho celebraria molt.

Expliqui'm com està aquesta qüestió.

— Està complicadíssima, i és evident que, si fos pel PSOE, ni model de finançament ni res. Porten uns anys amb el model caducat i no han tingut pas cap urgència per actualitzar-lo.

Per què està molt complicat?

— Perquè no volen. I com sabem que no volen? Perquè no han fet res per arreglar-ho. Ximo Puig va perdre la Generalitat Valenciana perquè no tenia recursos per als seus hospitals i per a les seves escoles. I malgrat que ell ho va repetir infinitat de vegades, el PSOE mai li va fer cas. El van deixar caure.

Però no hi haurà una proposta aviat?

— Està molt bé suposar tot el que vostè vulgui suposar, però, en tot cas, si acaba sent-hi, hi serà perquè Esquerra Republicana està cada dia insistint en aquest tema i recordant que fins que no es resolgui la qüestió del model de finançament i de la recaptació d'impostos no hi haurà pressupostos, no hi haurà negociació pressupostària.

Què passarà si posen una quantitat important sobre la taula però no es compleix l'ordinalitat?

— El que faran és intentar proposar alguna cosa que estigui lluny del que hauria de ser, però que hi hagi una part de la societat catalana que digui... D'acord... va! I llavors intentaran que hi hagi una part de la societat catalana que ens pressioni a nosaltres per donar-ho per bo.

¿Vostè té la sensació que està fent la feina per a molts sectors de la societat catalana que no mouen un dit?

— Si la féssim més acompanyats, estaríem més contents.

Ara hi ha un altre partit que també negocia amb el PSOE, que és Junts, i que amenaça amb deixar de donar suport a Sánchez...

— Això ja ho hem fet nosaltres, que hem dit que no hi haurà negociació pressupostària. Almenys en aquest aspecte arriben tard.

Però ells poden anar més enllà, poden decidir votar que no a tot el que es presenti al Congrés.

— Nosaltres no votarem que no a tot el que es presenti al Congrés, perquè algunes de les coses que es presentaran són bones per a Catalunya.

A la seva conferència d'ahir vostè apareix, només amb el nom de la conferència, amb la seva signatura, una senyera i una estelada, no? No hi apareix el logo d'Esquerra. És per algun motiu concret?

— Perquè és tan evident que soc d'Esquerra Republicana que potser hauria resultat redundant. Tots els candidats haurien de tenir l'aspiració d'adreçar-se al contingent del seu país. Si no, som mals candidats.

Fa l'efecte que vostè voldria que hi hagués eleccions el mes que ve.

— A nosaltres les eleccions sempre ens agraden molt, estem enamorats de les urnes, i ara el que ens falta és que les urnes estiguin una mica més enamorades de nosaltres.