Per què Irene Montero vol fer un acte amb Gabriel Rufián?

BarcelonaEn l'enquesta del Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS) del mes de juny passat va ser quan Gabriel Rufián va aparèixer per primera vegada com un dels noms que els espanyols valoraven com a candidat a la presidència de l'Estat. El percentatge era baixíssim, d'un 0,6%, però el que era significatiu era que un dirigent d'ERC, en concret el portaveu del partit al Congrés, aparegués a les travesses. El fenomen Rufián ha anat creixent amb el pas dels mesos –en l'enquesta d'aquest mes de març el percentatge havia crescut fins al 5,8%–, esperonat per la seva campanya a favor d'un front d'esquerres. Tots els partits sobiranistes d'esquerres, començant pel seu, ERC, li van girar l'esquena i la sensació era que Rufián remava a contracorrent, tot i que ell no es cansa de dir que el que defensa és el que sent al carrer i el que a l'esquerra sempre se li ha criticat: la manca d'unitat. I especialment en un moment d'auge de la dreta i l'extrema dreta. Sumar va saludar la proposta de Rufián, però va convidar-lo a afegir-se a la coalició que ja estava negociant amb Esquerra Unida, Comuns i Més Madrid. Un projecte on no hi és, per cert, Podem. És precisament per això que la persona que ha agafat el guant a Rufián és Irene Montero, la número dos del partit lila.

Per què la també eurodiputada s'avé a defensar un front d'esquerres amb Rufián i no amb la plataforma hereva del Sumar de Yolanda Díaz? Quan es va fer públic el cartell del 9 d'abril –Irene Montero compartirà escenari amb Gabriel Rufián en un acte moderat per Xavier Domènech– Podem va defensar la iniciativa per intentar mobilitzar l'electorat d'esquerres davant l'auge de l'extrema dreta. Deien compartir el "diagnòstic" de Rufián d'intentar conformar un front ampli d'esquerres, però deixaven per resoldre que tot plegat acabés desembocant en alguna cosa més. "Està per veure", apuntaven des del partit lila. Tampoc volia anar més enllà el dirigent republicà.

Podem ha estat crític amb el paper de Sumar al govern espanyol, perquè el veu com una crossa del PSOE. Amb tot, és sabuda la bona relació entre Montero i Rufián. I també és coneguda l'enemistat de Montero amb Díaz i el seu entorn, arran del veto de Sumar a l'exministra d'Igualtat per la llista conjunta del 23-J. El portaveu d'ERC a Madrid ha sortit en defensa de Montero diverses vegades i l'ha presentat com una bona candidata per representar l'esquerra a escala estatal. La dirigent lila l'ha correspost ara abraçant el seu front d'esquerres quan ERC li gira l'esquena.

Ara bé, Montero sap dues coses. Que Gabriel Rufián és la persona que, en la resposta espontània del CIS a la pregunta sobre qui ha de ser el president espanyol, és el dirigent d'esquerres més ben valorat de l'Estat, per davant de Yolanda Díaz i d'ella mateixa. I que l'embranzida que ha agafat Rufián la pot aprofitar Podem per intentar apartar els que la van apartar a ella fa tres anys. És a dir, que Montero agafi poder negociador gràcies a la força mediàtica de la proposta de Rufián i davant l'escenari que els liles hagin d'acabar negociant una coalició a escala estatal, com han acabat fent a Andalusia després de dues patacades electorals a Aragó i Castella i Lleó. La incògnita que quedarà per resoldre és el paper que vulgui jugar Rufián.

Els detalls de la setmana