Javi López a l'oasi d'Àngel Ros

BarcelonaL'esmorzar del vuitè dia de campanya va ser una mica indigest. No tant per a Javi López com per al partit en general, que intenta deixar enrere una primera setmana de campanya difícil amb la imputació de Montserrat Capdevila i les peticions de presó del fiscal per a Daniel Fernández i Manuel Bustos. És difícil determinar si per al partit és més difícil d'empassar una cosa o l'altra.

Després de la sinceritat de Maria Badia furgant en les qüestions internes, al vespre, a Mollet del Vallès, fora ja del focus mediàtic, el "J. Lo" català es fonia en una abraçada amb Montserrat Tura. No, López, per molt disciplinat que sigui, no vol els crítics fora del PSC. Ara, no tots els crítics o suposats crítics donen la mateixa guerra a Pere Navarro i companyia. Només cal fixar-se en Àngel Ros.

Avui, novè dia de campanya, la comitiva socialista es desplaçava a Lleida, el feu de Ros, un dirigent que ha desenvolupat l'art de semblar crític sense exercir, del tot, de crític. El seu és un dels grans bastions que encara té el PSC més enllà de l'àrea metropolitana, i tot apunta que Ros, tant si es presenta amb les sigles del PSC com amb les del partit defensor dels viatges a la Lluna, té la vara d'alcalde assegurada. Amb la boca petita, alguns dirigents de CiU es fustiguen dient que és el seu candidat. Tant per tant, no em moc d'aquí, deu pensar. Per això va decidir atrinxerar-se a Lleida i evitar-se més enfrontaments a la direcció deixant l'escó per no haver de trencar la disciplina de vot i defensar la consulta. Valent, dirien alguns –renunciar a una cadira mai és fàcil–; poruc i còmode, dirien uns altres, que interpreten que s'ha despenjat del front dels crítics.

Amb tot, Ros ha estat fins ara al rovell de l'ou del laboratori d'idees dels díscols. És per #postureo? No trigarem gaire a descobrir-ho si els crítics segueixen fil per randa el calendari que tenen previst. A finals de juny volen decidir d'una vegada si s'emancipen o no de can PSC. I serà aleshores quan es veurà quant poden arribar a pesar cadires com les de l'oasi lleidatà.