El joc de la gallina acaba en empat
BarcelonaJohn von Neumann no era especialment amant dels farols –els enganys– en partides de pòquer, però el pare de la Teoria de Jocs reconeixia de la seva utilitat per mantenir sempre en vil qualsevol negociació de suma zero. Esclar que també advertia que s'havia de saber jugar-los. Per començar, l'èxit de qualsevol farol passa perquè l'altre interlocutor –l'estudi de Von Neumann se centrava bàsicament en negociacions a dues bandes– el pugui considerar versemblant. I aquí és precisament on ha fallat l'estratègia negociadora entre ERC i el PSC pels pressupostos del 2026. Salvador Illa va fixar una data límit al calendari, el 20 de març, perquè els republicans deixessin d'arrossegar els peus iniciant un joc de la gallina –un altre concepte de la Teoria de Jocs, que explica que les dues parts avancen cap al precipici sense voler ser les primeres en cedir– que ha acabat en empat. El PSC i ERC s'han donat més temps perquè era l'única opció perquè no perdés ningú.
La tesi del president de la Generalitat partia del supòsit que a ERC li interessava donar estabilitat al Govern perquè, si no n'hi ha, hi té molt a perdre: s'han engegat diverses peticions republicanes, com el traspàs de Rodalies, el nou pacte de finançament i, també, l'aplicació de l'amnistia. Si Oriol Junqueras mantenia l'esmena a la totalitat als pressupostos, què hauria passat a partir del dia 20? El farol d'Illa bàsicament consistia en subratllar totes les inversions i nous projectes que es perdrien i fins i tot en destacar la dificultat per continuar pagant els increments de sou dels funcionaris. L'impacte sobre ERC, conscient que amb les ampliacions de crèdit es podien salvar la majoria de les coses en risc i que probablement no patiria desgast ni extern ni intern –els militants d'ERC estan dividits sobre el suport al PSC–, no ha sigut important. Com tampoc ha sigut creïble l'amenaça d'eleccions anticipades, que Illa ha acabat aturant, però a les quals els negociadors socialistes havien obert la porta durant les negociacions amb els republicans.
ERC també ha anat de farol. Probablement hi tenia menys a perdre que el Govern, que hauria rebut un cop dur en cas de derrota parlamentària, però els republicans van decidir forçar la màquina lligant el traspàs de l'IRPF als pressupostos, tot i que no tinguin cap relació directa. La posició de força dels de Junqueras hauria sigut mantenir la seva aposta fins al final, votar en contra dels comptes d'Illa i deixar clar que sense un compromís explícit del govern espanyol amb l'IRPF, Catalunya no tindrà pressupostos. Però aquest dimecres, l'IRPF ja ha deixat de ser una línia vermella –continuarà sent "molt important", segons Junqueras– i els republicans ja no es tanquen a negociar els comptes amb el Govern i ni tan sols a estudiar un nou oferiment pel que fa a l'IRPF.
La petita victòria d'Esquerra és que no han sigut ells els que han deixat caure l'esmena sinó el Govern qui ha retirat els pressupostos. I això tindrà efectes de cara al futur perquè, un cop descoberts, els farols ja no són efectius.