José Antonio Santano, el 'solucionador' de l'Estat per a Rodalies

MadridLa xarxa de Rodalies no funciona gairebé mai, però des de fa dues setmanes és un caos. Pels trens que no funcionen, però també per la deficient comunicació que s'està traslladant als usuaris. Quan les coses van maldades es busquen solucions imaginatives i, com que no és la primera vegada que passa a Rodalies, l'Estat ha decidit activar la palanca del 'solucionador' de problemes: el secretari d'estat de Transports i Mobilitat Sostenible, José Antonio Santano (Guipúscoa, 1965), s'instal·larà de forma indefinida a Catalunya per arreglar el problema. Ja es va passar la setmana passada a Barcelona per posar ordre a la descoordinació entre el Govern, Renfe i Adif, però se'l torna a reclamar a Catalunya. Qui és el número dos del ministre de Transports, Óscar Puente?

Santano es va passar més de 20 anys al capdavant de l'Ajuntament d'Irun fins que va fer el salt al govern espanyol fa dos anys, a uns dels ministeris que està més en el punt de mira de les autonomies: el de Transports. I, des del primer moment, es va convertir en el màxim responsable de la negociació del traspàs de Rodalies a la Generalitat, en una decisió acordada entre ERC i el PSOE.

És el número dos de la cartera que dirigeix el també socialista Óscar Puente, que va haver de remodelar un ministeri tocat per l'ombra de la sospita durant l'etapa de José Luis Ábalos. Santano és jurista de formació i polític de professió. L'any 1983, amb tan sols 18 anys, va entrar en política a través del partit socialista basc i es va convertir en el regidor més jove d'Espanya. Des d'aleshores i fins que va arribar al ministeri havia estat al consistori d'Irun (només va treballar fora, per a una consultora privada, durant dos anys). "He vingut com a alcalde a aquest ministeri i alguns cops no n'he sortit gaire content", va reconèixer durant el seu nomenament. "Ja anticipo que alguns dels que vinguin [al ministeri] segurament no en sortiran gaire contents", va admetre tot seguit. Ara es troba precisament en aquest moment amb Catalunya.

Entre les moltes carpetes obertes que ha d'anar resolent el basc, la del tren és probablement la que més maldecaps li porta. El seu departament no només ha d'impulsar l'ús d'aquesta infraestructura –fins i tot s'hi ha compromès amb Brussel·les a canvi de no aplicar, per ara, peatges–, sinó que també té per davant l'eterna execució del corredor mediterrani, així com el desenvolupament de l'eix atlàntic. La pedra a la sabata, però, és la de negociar cara a cara amb la Generalitat, i durant les últimes setmanes n'ha fet un màster. El caos a Rodalies, després de l'accident mortal a Gelida, ha passat a ser la seva principal preocupació, que ara haurà de continuar gestionant des de Catalunya.