Josu Erkoreka: "Si Catalunya se salta la legalitat de l'Estat, a Europa no ho avalaran"

VitòriaJosu Erkoreka (Bermeo, Biscaia, 1960) rep l'ARA a la seu del govern basc a Lakua. El conseller d'Administració Pública i Justícia i portaveu no para. L'home fort d'Urkullu té molts fronts oberts i en dos mesos s'ha hagut de posar al dia. Ja ha girat full de la seva etapa de 12 anys al Congrés, els últims 8 com a portaveu del PNB, però encara té nas per llegir la realitat política, també la catalana. Això sí -assenyala-, des del respecte "a una situació molt diferent de la nostra".

Com ha seguit el debat de la declaració sobiranista catalana que el govern espanyol vol tombar?

Amb interès, com també fem amb el Quebec o Escòcia. La nació basca i la catalana han viscut experiències diferents al llarg de la història i ara viuen situacions polítiques, institucionals, econòmiques i també nacionals diferents. Però reconec que hi pot haver, a Euskadi i a Catalunya, amplis col·lectius amb objectius i ambicions nacionals assimilables, malgrat que tot és diferent.

On situa la diferència?

D'entrada, en la història. Euskadi té en els drets forals una escletxa, perquè permeten gaudir d'un règim financer que els catalans no tenen. A més, en els últims anys hem tingut el fenomen d'ETA, que ha pervertit tot el debat polític. Ara que ha desaparegut, Euskadi necessita temps per retrobar-se i plantejar el seu futur. Catalunya ha viscut tot això de manera molt diferent.

Reconeixerà que el que es va aprovar al Parlament té coincidències amb el pla Ibarretxe: un nou estatus polític, la consulta...

No diré que sigui exactament igual o mimètic, però sí que hi ha grans coincidències amb el que nosaltres vam viure fa uns anys. La gran qüestió que es va plantejar i que es planteja ara és la mateixa: com serà possible superar les dificultats que, des de la legalitat, planteja l'Estat?

I quin és el quid de la qüestió?

Amb els peus posats en el terreny de la legalitat és molt difícil -per no dir impossible- saltar-se determinades barreres que serien incompreses per totes les cancelleries europees i no tindrien l'aval de ningú. Aquest és el dilema diabòlic que batega en el fons, que ho va fer en el nostre cas i també en el de Catalunya. Perquè el que és inqüestionable en tots dos casos és que l'Estat segueix aferrat a una posició intransigent i que està disposat a tot. La qüestió és com es pot desenvolupar una iniciativa que trenca la legalitat i, alhora, aspirar a ser reconeguts pel concert europeu i internacional. No és una tasca fàcil. Per això mirem cap a Catalunya amb interès.

Per si de cas ho aconsegueixen?

No, per veure com encaren el problema i la resposta que els donen.

Des de l'experiència que hi té, ¿preveu un cop de porta de Madrid a l'aposta sobiranista de Catalunya?

Ni puc ni he de fer vaticinis. Desitjo als catalans el millor a l'hora de trobar consensos en el projecte nacional, perquè el que aconsegueixin serà bo per a ells i per a d'altres.

¿Percep algun canvi en les posicions del PP i del PSOE en matèria de reconeixement del dret d'autodeterminació?

Els seus discursos no són iguals, però les seves actituds en el moment clau sí. El PP està més tancat que mai. El que ens ve és un plantejament recentralitzador. El cas del PSOE és més complex. Apunten un horitzó federalitzant, però no sabem què hi ha darrere. Els socialistes catalans, i és el meu parer, debaten sobre quina ha de ser la seva aportació a la construcció nacional de Catalunya. A Euskadi és diferent. El seu debat no discorre sobre què poden aportar a la construcció nacional, sinó sobre la manera més efectiva de frenar-la.

Aviat actualitzaran amb l'Estat el concert econòmic i la quota que paga Euskadi. Des de Catalunya es mirarà amb lupa el que discuteixin en matèria de fiscalitat...

No és nou. Alguns ja fa temps que s'ho miren amb lupa! La nostra fiscalitat té un substrat històric, a més de constitucional. Els catalans ja van dir no en el seu moment al concert perquè, al seu moment, els era una cosa estranya i aliena a la seva realitat i història institucional. Els bascos volem el millor per als altres, però no entenc que es pugui enterbolir la nostra relació amb el govern central per un altre tipus de debats.

La possible imputació d'Oriol Pujol, el cas Pallerols... Com percep aquests episodis?

Miri, li diré una cosa: quan el poble català va sortir al carrer a defensar una cosa nova i que s'assembla molt al que nosaltres vam fer fa uns anys vaig pensar que, més enllà de l'argument terrorista, que va ser el que més van utilitzar per deslegitimar-nos, es produiria un paral·lelisme en la resposta de l'espanyolisme. Tenia clar que començarien invocant la raó constitucional, després la raó econòmica (el "no serà rendible"), després la raó europea ("Us faran fora de la UE") i que després seguirien deslegitimant les persones.

On vol anar a parar?

Doncs que al final s'apuntarà a les persones aportant les dades que calguin. Va passar amb el lehendakari Ibarretxe. Fa la sensació que han trobat un punt feble en líders tant de CDC com d'Unió i s'hi han llançat. Perquè aquests temes no són nous. No és casualitat, sinó que hi ha una campanya muntada encaminada a deslegitimar les persones per si fallen els altres arguments.

¿La marca Espanya és una bona targeta de presentació per a les empreses catalanes i basques?

Siguem clars. És un llast per a tot aquell que s'hagi de moure pel món. Qualsevol empresa que operi a l'exterior, sigui basca o catalana, l'hi podrà confirmar.

Això acosta catalans i bascos a ser més ells mateixos...

No ho dubto. Hauríem de fer un esforç notable per marcar una personalitat pròpia en l'àmbit econòmic i que ens percebin com a països seriosos. Podem treballar per l'estatus polític, però no és una cosa que tinguem a l'abast. El que és vital és que quan arribi la possibilitat d'obrir aquest nou estatus polític tinguem una economia potent i una nació construïda, estructurada, reconeguda i prestigiosa a Europa.