Junqueras llança la seva candidatura a la Generalitat amb una crida a fer un front nacional ampli

BarcelonaOriol Junqueras ha oficialitzat aquesta tarda la seva intenció de presentar-se a la presidència de la Generalitat amb una crida a construir un front nacional ampli que serveixi per defensar qüestions que considera que vertebren una nació, com el finançament, i que haurien de ser la primera pedra per construir el camí cap a la independència. Un front ampli, però, que també sigui útil per fer front a l'extrema dreta. "Necessitem una entesa nacional per defensar la democràcia i l'estat del benestar", ha afirmat el president d'ERC, que ha apel·lat a "l'esperança" per guanyar la "batalla de la por". Des de l'Auditori de Barcelona, en un escenari auster, amb tan sols un plafó amb el lema "Una nova ambició nacional", amb la firma d'Oriol Junqueras, sense el logotip d'Esquerra i una senyera i una estelada, el líder del partit ha volgut presentar la seva candidatura com la que pot ser capaç de "convèncer majories molt àmplies".

"Quan la contrapart està disposada a fer servir eines no democràtiques, els que apostem per la democràcia necessitem més força democràtica", ha defensat Junqueras, en un missatge per condemnar la repressió que ha patit el moviment independentista tot just la vigília que es commemora el vuitè aniversari de l'1-O. No és la primera vegada que el líder republicà fa una crida a unir esforços entre les forces independentistes. Ho va fer, per exemple, en l'últim congrés d'ERC del mes de març, quan va demanar col·laboració a Junts per negociar amb l'Estat.

La principal negociació que els republicans estan abordant amb l'Estat és la del finançament singular i, aquí, Junqueras ha tornat a demanar la col·laboració de partits i teixit social per materialitzar el pacte. "Ens hi necessitem tots –ha afirmat–. Com més ens comprometem en aquesta entesa nacional, més forts serem". Ara bé, el líder republicà ha reiterat que amb el finançament no n'hi ha prou: "Si no som una república i no som un estat i no disposem de les eines d'un estat, sempre estarem subjectes a les arbitrarietats que puguin imposar els governs espanyols, amb tota la certesa de PP i Vox, i a vegades del PSOE".

Amb la conferència d'aquest dimarts, Junqueras ha oficialitzat la seva candidatura a la presidència de la Generalitat. Una intenció que fins ara havia evitat confirmar perquè assegurava que era un escenari que no era plausible pel fet que continuava inhabilitat –el Tribunal Suprem no l'amnistia de la seva condemna per malversació–. "Les nostres decisions no s'han de veure condicionades per decisions que són manifestament injustes", va defensar aquest dilluns per justificar el seu pas endavant. La seva situació judicial no ha canviat, però el líder republicà confia que el Tribunal Constitucional resolgui el recurs d'empara abans de les pròximes eleccions catalanes, previstes per al 2028 si no hi ha avançament electoral.

Entesa social

Junqueras ha dedicat bona part de la conferència a fer una radiografia del país i de tot allò que li manca, des del nou model de finançament, passant per l’habitatge i acabant pel debat migratori. El líder republicà, en aquest sentit, ha defensat traduir l'entesa nacional a l'àmbit social, de manera que passi, per exemple, per un contracte social, un pacte de rendes que serveixi per "millorar" els salaris de la ciutadania. També en matèria d'habitatge, Junqueras ha defensat "pactes i entesa" per construir i rehabilitar més habitatge, però també integrar les polítiques d'habitatge amb les de transport.

En paral·lel, Junqueras ha aprofitat la conferència per censurar els discursos de l'extrema dreta en la qüestió migratòria. Un debat que ha sacsejat el partit en els últims dies perquè algunes veus del sector crític han qüestionat el discurs de la direcció, que consideren que fa un viratge al centre. "Necessitem seduir, enamorar, no és un luxe, és una necessitat. Necessitem ser molts, ser molt forts. Que els que han arribat de molt lluny no se sentin sempre de molt lluny", ha defensat Junqueras, que també ha afegit: "Que ells també s'esforcin a entendre i estimar aquest país. Hem de cosir la nostra societat amb la cultura, la llengua, l'escola".

L'auditori republicà

El líder republicà ha volgut convèncer tot un auditori republicà que amb la seva candidatura Esquerra pot tornar a ser un partit amb vocació de majories, especialment després d'un últim cicle electoral a la baixa i de la patacada del 12-M de l'any passat. Hi era el seu cercle més estret al partit i els membres de l'executiva nacional, però també càrrecs institucionals del partit, també dels que es van oposar a la seva candidatura en les primàries de fa un any.

De fet, són les persones que demanaven una renovació de cares al capdavant del partit i que Junqueras fes un pas al costat. Ara bé, també defensaven una bicefàlia i no censuraven que el líder republicà es pogués presentar a la presidència de la Generalitat, sempre que prèviament passés per un procés de primàries. Hi havia l'expresident de la Generalitat Pere Aragonès i l'expresidenta del Parlament Carme Forcadell; el president del grup parlamentari al Parlament, Josep Maria Jové, i també la vicepresidenta segona del Parlament, Raquel Sans. També hi havia diversos exconsellers de l'anterior govern republicà, com Laura Vilagrà, Manel Balcells o Natàlia Mas.

El missatge a favor d'una entesa nacional també l'han escoltat des de les primeres files representants d'altres partits polítics com Lluïsa Moret (PSC), Josep Rius (Junts), Candela López (Comuns) i Jordi Pujol (CUP), i d'altres del teixit social, empresarial i associatiu com UGT, CCOO, Foment, Pimec i Òmnium Cultural.