Junqueras: "Vaig anar a la presó per Catalunya, no perquè Colau sigui diputada en una llista d'ERC"
BarcelonaPresentava llibre el diputat d'ERC al Congrés Francesc-Marc Álvaro, però ha estat un altre republicà a Madrid qui s'ha emportat el missatge del president del partit. "Vaig anar a la presó per Catalunya, no perquè Colau sigui diputada en una llista d'Esquerra". Oriol Junqueras ha tallat de soca-rel la llista unitària de les esquerres que promou des de fa setmanes Gabriel Rufián amb la col·laboració del seu excompany a la cambra baixa, Joan Tardà. De fet, ara fa uns dies el mateix Tardà plantejava en una entrevista a Público que Colau fos la número 2 d'una llista encapçalada per Rufián i que també comptés amb David Fernàndez (CUP) en la tercera posició.
Al carrer Calàbria no agraden els moviments de Tardà i Rufián, i cada cop que poden insisteixen en dir que ERC es presentarà amb les seves sigles i fugirà d'experiments per salvar les esquerres espanyoles. En aquest cas, Junqueras ha aprofitat la pregunta de la directora de l'ARA, Esther Vera –que moderava la presentació del llibre–, per llançar un dard a Rufián, que el pròxim 9 d'abril protagonitzarà juntament amb Irene Montero, una de les líders de Podem, un acte a la Universitat Pompeu Fabra.
El president d'ERC, doncs, s'ha emportat un dels titulars de la nit, tot i que a l'acte d'aquest vespre partia com un dels actors secundaris, al costat del president del Parlament, Josep Rull, tots dos inicialment destinats a acompanyar Francesc-Marc Álvaro. Així ha estat durant bona part de la presentació, en la qual el periodista vilanoví ha demostrat que el seu pas per la política no li ha fet minvar la capacitat analítica que el va convertir en una de les plomes més incisives de la periodística catalana recent. En el seu llibre, El franquisme en temps de Trump (Pòrtic), aprofita per desgranar el que podríem definir com a teoria del xarneguisme contra Trump. Álvaro explica que el seu avi patern venia de Torre Pacheco, població murciana tristament famosa pels aldarulls de caràcter racista auspiciats per Vox, i que a Catalunya va trobar una llar on prosperar i una nació amb un concepte de la identitat inclusiu que ell oposa al trumpisme i la seva franquícia a Catalunya, Aliança Catalana i Sílvia Orriols. "Tots som xarnegos", ha exclamat.
El llibre va de Vox, però la conductora del debat demana als participants fer un acte d'introspecció política per discernir què hi ha al darrere de l'eclosió d'una extrema dreta de matriu pròpiament catalana. L'acte és un petit miracle (o hauríem de dir miratge?) de la política catalana. Asseguts de costat, Rull i Junqueras comparteixen diagnòstic i s'intercanvien floretes. Tant és així que en un moment donat Junqueras exclama "Jo soc rullista!", enmig de la riallada general. Entre el públic també es repeteix el miracle: gent d'ERC com Isaac Albert, Esther Capella i Joan Ignasi Elena comparteixen espai amb exconsellers convergents com Boi Ruiz i Lluís Recoder o juntaires com Josep Maria Argimon. "Aquí tenim una aliança de demòcrates i catalanistes", subratlla Álvaro, que tot seguit recorda altres exemples d'ecumenisme catalanista, com la Solidaritat Catalana de principis del segle XX, l'antifranquisme, la relació Benet-Pujol o el Procés. I com a presentador de l'acte, un altre exemple de catalanista transversal com Carles Campuzano, en nom d'Acció Catalana.
Batalla per la civilització
La lluita contra l'extrema dreta és, segons ell, una "batalla per la civilització occidental", i en concret els seus dos fruits més valuosos, la democràcia i l'estat del benestar. Per això fa crides a teixir grans consensos i grans acords. I amb ningú deu resultar més fàcil arribar a un acord que amb Josep Rull, que reclama un aggionamento de la manera com s'entén la identitat catalana per ser el màxim d'inclusiva. Rull apel·la a l'esperit del 3 d'octubre del 2017, el moment en què el catalanisme va estar més a prop del cel.
Les coses, però, no van anar ben bé com s'esperaven. Junqueras i Rull van compartir presó i furgó policial. "La judicatura espanyola té tics franquistes", recorda Álvaro, que conclou amb una altra frase que fa assentir el públic: "La millor manera de ser antifeixista és ser catalanista".