Una jutge investiga per primer cop la Guàrdia Civil per l'espionatge amb Pegasus
Admet a tràmit una querella contra els exdirectors de l'institut armat Félix Vicente Azón i María Gámez
BarcelonaUna jutgessa de Barcelona ha decidit investigar per primera vegada dos exdirectors de la Guàrdia Civil, Félix Vicente Azón i María Gámez, per l'espionatge a l'independentisme amb Pegasus. D'aquesta manera, la jutgessa, Míriam de Rosa Palacio, ha admès a tràmit una querella que havien presentat cinc dels afectats per aquest espionatge, entre els quals l'empresari i exsenador de Junts Joan Matamala. La jutgessa considera que els fets denunciats podrien constituir delictes de descobriment i revelació de secrets informàtics i accés il·legal a sistemes informàtics.
La querella, que va ser presentada el 30 d'abril d'aquest any, no només va contra Félix Vicente Azón –que va ser director de la Guàrdia Civil entre el 2018 i el 2020– i María Gámez –directora d'aquest cos fins al 2023–, sinó també contra l'exdirectora del CNI Paz Esteban, que ja està imputada en quatre causes més sobre aquest cas d'espionatge, i també contra directius de l'empresa israeliana NSO, que comercialitza el programari Pegasus.
Els querellants, a més, demanen que s'investigui per primera vegada l'ús de Candiru, un programari d'espionatge del qual la defensa alerta que el govern espanyol no ha admès l'adquisició i ús fins ara. També documenten que un dels querellants va ser espiat mentre era a Suïssa, cosa que denuncien que suposaria una vulneració de la sobirania i la legislació del país.
Amb l'admissió a tràmit d'aquesta querella, ara la jutgessa ha de decidir si accepta les diligències que han sol·licitat els querellants. En primer lloc, els querellants demanen la desclassificació de documents i per aquest motiu sol·liciten al consell de ministres que desclassifiqui tota la documentació sobre l’ús de Pegasus i Candiru contra els querellants, incloent-hi les autoritzacions judicials o administratives, el cost de les operacions i els expedients generats.
Així mateix, també reclamen que declarin com a investigats l’exdirectora del CNI Paz Esteban i els exdirectors de la Guàrdia Civil Félix Vicente Azón Vilas i María Gámez Gámez, així com els directius de NSO Group (Shalev Hulio i Omri Lavie) i Saito Tech Ltd. (Isaac Zack). En aquest sentit, sol·liciten cooperació internacional per emetre ordres europees d’investigació a Luxemburg i comissions rogatòries a Israel per obtenir documentació i testimonis de les seus de les empreses de programari espia i les seves filials.
Paral·lelament, els querellants exigeixen proves pericials independents. Així, requereixen als Mossos d'Esquadra la realització d'informes pericials sobre els dispositius dels querellants per acreditar les infeccions. També se sol·licita la declaració dels experts de Citizen Lab i Amnistia Internacional que van documentar inicialment el cas Catalangate sobre l'espionatge a l'independentisme. En la querella i per tenir tota la informació al seu abast, els querellants insten a tenir accés a les investigacions prèvies. Per tant, demanen al jutjat central d’instrucció 6 de l’Audiència Nacional que remeti les actuacions de les causes "Tsunami Democràtic" i "operació Judes" contra membres dels CDR, en les quals els querellants van ser suposadament investigats.
"No és una reparació individual"
Joan Arús, president de Sentinel Alliance i un dels querellants, deixa clar que la querella "no només busca una reparació individual, sinó que pretén exposar les eines amb què es degrada la democràcia des de dins". Arús considera que no hi ha estat de dret sense una correcta fiscalització del poder públic. "L'admissió a tràmit obre un debat inajornable sobre com es fiscalitza l'Estat. Necessitem garanties judicials prèvies que siguin efectives i una rendició de comptes posterior que sigui real, dues coses impossibles sota una llei de secrets oficials de 1968 que és una relíquia antidemocràtica", denuncia.
Aquesta acció judicial a Barcelona es va iniciar després que l’Audiència Nacional desestimés investigar els fets per una qüestió de competència territorial. La decisió del jutjat barceloní obre un nou front judicial per a les víctimes del Catalangate en la seva recerca de veritat, justícia i reparació per l'espionatge a què van ser sotmesos a partir dels seus telèfons mòbils i ordinadors.