Política 01/08/2021

El jutjat del concurs comença a subhastar les seus de CDC

Els immobles embargats del cas Palau queden pendents del Suprem

3 min
Imatge de l’antiga seu de Convergència del carrer Còrsega de Barcelona durant un escorcoll.

BarcelonaLa desaparició de Convergència Democràtica de Catalunya, cinc anys després, encara cueja als tribunals. El 2016 va decidir autodissoldre’s -en una assemblea amb dues parts en què també es va fundar el PDECat-, però no va ser fins l’any passat que va presentar un concurs de creditors i ara està en la darrera fase de liquidació. Després que el jutjat hagi avalat el pla de l’administració concursal, aquest juliol s’ha posat en marxa la subhasta pública de tots els actius immobles de Convergència que no estan afectats pel cas Palau; és a dir, els locals que tenen encara en propietat i que no formen part de la vintena de seus que es van embargar durant aquest procés penal.

En una resolució comunicada l’1 de juliol, el jutjat mercantil número 9 de Barcelona acorda convocar la subhasta judicial electrònica de 32 locals del partit. El document especifica que no es tracta d’habitatges habituals, sinó de locals que s’han d’adquirir com a mínim per la meitat del seu valor de taxació. Per exemple, es posa a subhasta un local del carrer Consell de Cent de Barcelona per valor de taxació de 513.200 euros, o un altre local de l’avinguda Prat de la Riba de la Bisbal d’Empordà al qual s’atribueix un valor de 231.700 euros. O uns baixos al carrer Font d’en Lleres de Puigcerdà de 209.681 euros o un altre immoble a l’Hospitalet de Llobregat, a la plaça Mare de Déu de Montserrat, per 228.043 euros. La major part d’aquests béns tenen càrregues hipotecàries amb CaixaBank, el Sabadell i el Santander.

La subhasta d’aquests béns representa un dels darrers passos en el concurs de creditors, ja que l’objectiu és recuperar tot el que es pugui dels actius encara disponibles per Convergència per pagar els creditors. Tal com va explicar l’ARA, CDC devia diners a les principals entitats bancàries del país, indemnitzacions per valor de mig milió d’euros a una dotzena d’extreballadors i, en menor quantitat, a Hisenda i a la Seguretat Social.

L’administrador concursal, després de comptabilitzar tots els béns i tots els deutes, va determinar que Convergència era insolvent: va comptabilitzar un deute total d’11,9 milions d’euros enfront d’una massa d’actius de 8,5 milions. És per aquest motiu que l’ordre de creditors, determinat per la llei concursal, és clau: el jutge ja ha decidit qui cobrarà en primer lloc. Els primers crèdits a retornar seran els hipotecaris en mans de les entitats bancàries, després els deutes associats a Hisenda, la Seguretat Social i a les indemnitzacions de treballadors i, per últim, el deute subordinat, on el jutge ha situat la multa de 6,6 milions d’euros del cas Palau.

Conflicte entre tribunals

I és en aquest punt on des de fa mesos hi ha obert un conflicte entre la jutge que porta el concurs de creditors de CDC i l’Audiència Provincial de Barcelona, que s’encarrega de l’execució de la sentència del cas Palau -és a dir, de cobrar el decomís de 6,6 milions d’euros que anirà destinat en bona part al Palau de la Música com a perjudicat de l’espoli-. El jutjat del concurs demana desembargar les seus que CDC va dipositar com a fiança durant la instrucció judicial per poder disposar de totes aquestes seus per pagar els creditors prioritaris. A aquesta acció s’hi oposa l’Audiència, ja que les seus són la seva única garantia que Convergència pagarà almenys una part de la multa (estan valorades al voltant de 3,2 milions). Davant del pols de jurisdiccions, es va elevar un conflicte de competència al Tribunal Suprem perquè decideixi qui ha de controlar aquests immobles del partit. De la decisió que prengui l’alt tribunal depèn bona part de l’èxit de l’execució de la sentència del cas Palau.

stats