L'Acadèmia Valenciana de la Llengua rebutja canviar 'València' per l'invent de 'Valéncia' del PP i Vox

BarcelonaLa batalla de la llengua ha tornat a la palestra al País Valencià amb el govern del PP amb el suport extern de Vox, però també al consistori del cap i casal, on l'alcaldessa María José Catalá ha emprès una guerra contra el català i el topònim de la seva ciutat. El primer any del seu mandat ja va anunciar que volia castellanitzar València i el seu topònim per incloure una denominació bilingüe amb Valencia en castellà i una versió valenciana secessionista, Valéncia, amb l'aval de Vox i els grupuscles anticatalanistes; i el juliol de l'any passat l'Ajuntament ho va aprovar i va enviar al govern valencià la proposta. Però aquest divendres l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) ha emès un dur informe en què rebutja el canvi, segons han avançat Levante i ha confirmat l'ARA.

L'òrgan regulador del català al País Valencià, que col·labora amb l'Institut d'Estudis Catalans, ha deixat clar que l'invent de la batllessa no té cap fonament. L'informe de la institució, adoptat per "una amplíssima majoria", s'enviarà dilluns a la direcció general d'Administració Local de la Generalitat. Fins llavors les fonts consultades adverteixen que no es podrà fer pública la lletra menuda dels arguments contra Valéncia/Valencia. La decisió va en la mateixa línia de la que va prendre el desembre del 2016 quan va donar el vistiplau a l'Ajuntament, en mans de Compromís, per a la normalització plena del topònim en català després de quatre dècades de democràcia. Llavors el PP es va abstenir a la catalanització, però ara, en hores electorals molt baixes, torna a enarborar la batalla lingüística.

La Generalitat té la competència per canviar la toponímia i l'AVL n'ha fet l'informe preceptiu, que s'aferra a la tradició escrita del nom de la ciutat, compatible amb l'evolució de la pronunciació cap a una e tancada. Però la decisió política podria obviar el criteri lingüístic, de la mateixa manera que ho ha fet amb el recent atac a la llengua perpetrat al sistema d'ensenyament, amb què elimina del currículum escolar els autors de la literatura catalana que no siguin naturals del País Valencià. És a dir, que exclou tots els escriptors catalans i balears.

Davant d'aquesta ofensiva, l'AVL ja va manifestar en un comunicat "la seua preocupació perquè es puga percebre el valencià i la literatura valenciana de manera aïllada i descontextualitzada". La voluntat de l'executiu valencià del popular Juanfran Pérez Llorca és separar la variant valenciana de la llengua catalana, com també ho pretén l'Ajuntament de València, alhora que premia el castellà en tots els àmbits i problematitza l'ensenyament en valencià amb referèndums en què acaba havent-hi una victòria per al català.

La batllessa Catalá va encarregar un informe a mida al filòleg i membre de l'AVL Abelard Saragossà, partidari de la forma Valéncia, malgrat que està en absoluta minoria. Bàsicament, només li donen suports entitats anticatalanistes com Lo Rat Penat o la Real Acadèmia de Cultura Valenciana, que afirmen que el valencià és una llengua diferent del català, cosa que Saragossà no sosté. De fet, el portaveu del govern municipal valencià del PP i Vox, Juan Carlos Caballero, ja ha emès un comunicat en què ha criticat l'AVL per haver "perdut" una "oportunitat històrica per apropar-se a la realitat lingüística" i li ha retret "falta de lleialtat institucional". Lamenta haver conegut la notícia de l'informe contra el canvi de nom per la premsa i ha dit que aquest pas l'allunya del valencià de la ciutat i de la "pronunciació real".

Vox ha defensat a través del seu líder a les Corts Valencianes, José María Llanos, "estrangular l'AVL" fins a fer-la "desaparèixer", mentre el president Pérez Llorca ha nedat i guardat la roba, si bé ha defensat públicament que creu en la institució, malgrat la retallada pressupostària. El PSPV-PSOE i Compromís s'han oposat amb rotunditat al canvi de nom de València i han defensat que, si tornen a governar, València tornarà a ser València.