L'exconseller de Pujol a qui el Papa ha premiat per salvar l'Església a Almeria

BarcelonaAquesta setmana el papa Lleó XIV ha decidit concedir la medallaPro Ecclesia et Pontifice a l'exconseller de Governació i Interior en diversos governs de Jordi Pujol (1995-2002), Xavier Pomés (Barcelona, 1948), per haver salvat les finances de l'Església catòlica a la diòcesi d'Almeria, que estava en la ruïna. Hi va aterrar el 2022 en una complicada missió que ha sortit del tot fructífera. L'èxit de qui és president del patronat de la Fundació Pere Tarrés li ha comportat la distinció més alta que concedeix el Sant Pare, a petició del bisbe almerienc, Antonio Gómez Cantero.

El vicari general d'Almeria, Ignacio López, explica en conversa amb l'ARA com Pomés els va treure del pou amb el seu càrrec d'ecònom diocesà: "Ha fet una feina espectacular de manera totalment desinteressada; ens ha donat un respir molt gran", sosté. I afegeix que "no va cobrar ni un duro": "Fixa't el nivell de generositat". En termes numèrics, el pas de Pomés per Almeria ha estat una benedicció; comenta que tenien un deute de 25 milions d'euros i que ara és de només 5 –el pressupost anual era de cinc milions i actualment és de sis—. La situació havia ultrapassat tots els límits i es veien ofegats: "Fregàvem el pagament de 900.000 euros a l'any només en interessos. Veníem patrimoni i no donàvem l'abast", remata. El principal crèdit era amb el Banc Santander, d'11 milions. Al pla de Pomés el va acompanyar un ajut caigut del cel: una donació anònima de deu milions per part d'un empresari, que va contribuir a la reducció del deute, que ara és de vint milions menys.

Però com hi va arribar? Pocs mesos després d'assumir el càrrec de bisbe, Gómez Cantero va demanar consell a la Conferència Episcopal Espanyola —llavors sota la batuta de l'arquebisbe de Barcelona, Joan Josep Omella— per redreçar una situació catastròfica. En aquell moment, li van recomanar que parlés amb Pomés, que tenia experiències crítiques, com ara la gestió dels hospitals de Sant Joan de Déu a l'Amèrica Llatina. Omella li va donar suport i el bisbe s'hi va tirar de cap.

Quatre anys de feina

Durant aquests quatre anys, Pomés ha freqüentat molt l'allotjament de les dependències episcopals, on la seva principal contribució ha estat el refinançament del deute: "Ha viatjat molt a Almeria, ha dedicat molt de temps, sacrifici personal i familiar, ha conegut molta gent que li ha agafat estima, del clero, de la cúria, dels empresaris". Una "gratitud" per a qui anomenen "don Xavier", que va imposar des del primer moment "la contenció de la despesa en el que és secundari" i una política "d'estalvi ferm". També s'ha venut "patrimoni improductiu" i se n'ha llogat una part: per exemple, va impulsar la venda d'un dels dos edificis de la cúria, en considerar que amb un n'hi havia prou, i s'ha centralitzat tot en el palau episcopal; però també ha venut cases, immobles, solars i fins i tot una escola, en aquest cas a l'orde dels marianistes. "Va tenir vista per posar en venda i negociar molt bé els preus", recorda el vicari. La tercera línia va consistir a ser el corcó dels bancs per "gestionar un refinançament amb menor interès".

Pomés, metge de professió, que també va tenir alts càrrecs sanitaris en l'executiu d'Artur Mas, va agafar la missió que ha acabat amb el primer premi a un català de l'actual pontífex, que aterrarà aquest juny a Barcelona. La medalla va ser instituïda per Lleó XIII el 1888 i serveix per destacar el servei "fidel i rellevant" de clergues i laics a l'Església.