L'extrema dreta entra en la lluita de l'habitatge assequible

BarcelonaEls interessos de l'extrema dreta i del gran capital acostumen a anar de bracet. Abaixar els impostos, apujar els beneficis empresarials, privatitzar les pensions i, en definitiva, aprimar l'Estat formen part del seu codi deontològic. Però hi ha vegades que aquests interessos xoquen, especialment quan hi ha mesures proteccionistes pel mig. És en aquest marc on s'ha d'entendre l'última gran estratègia de l'extrema dreta en l'àmbit internacional: fer assequible l'accés a l'habitatge, un dels principals problemes de la població. El president dels Estats Units, Donald Trump, obre camí amb mesures intervencionistes que declaren la guerra als grans inversors. La més cridanera: la prohibició anunciada de la compra d'habitatges unifamiliars a les grans corporacions com a mètode per aconseguir la rebaixa dels preus de llloguer. A l'estat espanyol, Vox n'és un alumne avantatjat, tot i que fins ara, ha estat la connivència amb grups que s'encarreguen de desocupar habitatges el que més ha caracteritzat l'extrema dreta espanyola. Ara, en una nova via per captar vot obrer, a Catalunya i arreu de l'Estat, Vox se suma a aquest corrent internacional, que també segueixen altres formacions integrades dins dels Patriotes per Europa, que compten a les seves files amb figures destacades de l'extrema dreta com la francesa Marine Le Pen, l'hongarès Viktor Orbán i l'italià Matteo Salvini.

Lluny de l'ultraliberalisme preconitzat pel president argentí, Javier Milei, aquest conglomerat ha apostat per la unió d'idees liberals amb altres d'intervencionistes, amanit d'una retòrica contra els fons d'inversió internacionals que també empra l'esquerra populista. En conversa amb l'ARA, el cervell en habitatge de Vox i portaveu adjunt al Congrés, Carlos Hernández Quero, apunta que encara no hi ha tants governs de la seva família política que hagin optat per posar límits tan clars als fons d'inversió. I justifica la via trumpiana: "És una qüestió d'entendre l'objecte de les polítiques. Tenir la propietat tan distribuïda com sigui possible és el millor", afirma. La seva premissa és que "viure en una llar de propietat" és el més desitjable i que per aconseguir-ho "cal combatre la competència deslleial dels grans fons o del capital estranger". És a dir, advoquen per intervenir el mercat, però alhora "afavorir la construcció i apostar per una baixa fiscalitat". Un enfocament "poc dogmàtic" com el dels Estats Units amb l'objectiu de "dissuadir la compra per part d'actors internacionals", cosa que "escalfa el mercat i apuja els preus". "La gent viu en cases, no les corporacions", va dir Trump per justificar els anuncis de les darreres setmanes.

Horitzó internacional

Tot i que l'exemple americà és important, Vox i els seus aliats en tenen d'altres. Per exemple l'Hongria governada per Orbán, que ha impulsat crèdits tous per adquirir el primer habitatge –préstecs llançats per l'executiu estatal amb condicions molt favorables, del 3%– a més d'avals públics i ajudes per a la família com ara l'exempció d'impostos per la renda a partir dels tres fills–. També la política d'impostos per comprar el primer habitatge en famílies i joves a Portugal –amb govern de centredreta–, on els menors de 35 anys estan exempts d'impostos com ara el de transmissions patrimonials. O a Suïssa, amb la llei Koller, que Quero apunta que "de facto, converteix en impossible la compra d'habitatge per part d'estrangers".

L'al·legat contra els fons internacionals és propi del lepenisme, amb el discurs "contra l'especulació", emprat en la seva defensa d'un impost de patrimoni que exclogués la classe mitjana. Al final, defensen que els nacionals tinguin prioritat en l'accés a l'habitatge, una mesura clau per a Vox i compartida pels italians Giorgia Meloni i Matteo Salvini. Tot plegat, amb plans massius de construcció com l'italià de 100.000 pisos amb preu assequible la pròxima dècada. Vox també vol donar prioritat als espanyols a l'hora de comprar habitatges, incloure recàrrecs en l'impost de transmissions fins a doblar el preu –per evitar l'especulació de forasters– i, com és habitual en l'extrema dreta, reforçar el control de fronteres i "deportar" centenars de milers de persones cada any, mesures que asseguren que farien baixar la pressió sobre els preus dels habitatges.

Ideologies

El distributisme al qual fa referència velada Quero és una doctrina clau del conservadorisme econòmic del segle passat amb un accent social. Avalat per l'Església amb el papa Lleó XIII, autor de l'encíclica Rerum Novarum, on va intentar esbossar una resposta als problemes socials amb un ull posat a la lluita contra el comunisme creixent –Unió va ser-ne un gran exponent a Catalunya–. Vox el combina amb el liberalisme tributari i desregulador i la tesi antiimmigració.

D'altra banda, la lluita contra el "gran capital" també formava part del corpus de la Falange, que va defensar, sobre el paper, una revolució nacionalsindicalista, que parteix de la defensa de la propietat privada. D'aquí s'entén que amb la barreja almenys estètica de "pàtria i justícia social" també s'endinsin en el discurs contra els fons internacionals. Una cantarella que ha adoptat Núcleo Nacional que, des del seu tarannà neonazi, ho barreja amb l'odi contra els jueus. Per això, aquest dissabte aquest grupuscle neonazi fa una manifestació contra el fons Black Rock, rere el lema "mori el capital" i amb un lligam amb "la usura" amb simbologia antisemita.