¿L'informe aplana l'amnistia per a Puigdemont?

MadridL'opinió de l'advocat general de la Unió Europea no implica cap decisió definitiva, però sí que és un bon indicador per al govern espanyol i els independentistes de cara a una resolució favorable del Tribunal de Justícia de la Unió Europea. Tot i no ser vinculant, el fet que el lletrat consideri que l'extinció de la responsabilitat penal no afecta els interessos financers del club comunitari i que és possible també amnistiar el terrorisme és un aval a la tasca que ha fet la majoria plurinacional al Congrés. Però anem a pams, com es concreta això en cada cas? Com afecta l'expresident Carles Puigdemont? I als expresos polítics encapçalats per Oriol Junqueras?

Cal tenir en compte que l'opinió del lletrat té diversos efectes, directes i indirectes. Primer, hi ha les causes relacionades explícitament amb les prejudicials que es dirimeixen al Tribunal de Justícia de la Unió Europea, que són la del Tribunal de Comptes i la dels CDR; i després hi ha aquells casos en els quals, tot i que aquest dijous no s'hi jugaven res, sí que és clau l'informe de l'advocat general. És el cas de l'expresident Carles Puigdemont i la resta de líders del Procés. "Afecta a totes les causes", diu el penalista internacional Narcís Trenado, expert en euroordres.

Efectes directes

Dean Spielmann, advocat general del TJUE, s'ha pronunciat sobre les preguntes que li havia fet el Tribunal de Comptes en el cas de la responsabilitat comptable relacionada amb l'1-O i l'Audiència Nacional en la instrucció per terrorisme contra els CDR. L'argument dels dos tribunals per no aplicar l'amnistia era que fer-ho podia ser contrari al dret de la Unió. En ambdós casos, el lletrat, a l'espera del que resolgui definitivament el tribunal, creu que no hi ha afectació dels interessos financers europeus i que la llei ja acota prou els casos de terrorisme amnistiables. Això implica que ara l'extinció de la responsabilitat penal d'aquests casos no hauria de tardar a arribar. O almenys no es poden escudar en l'opinió europea per no fer-ho. Trenado és de l'opinió, per exemple, que amb aquest pronunciament —si se segueix per part del tribunal— l'Audiència no tindrà més marge que aplicar la llei.

Ara bé, els tribunals espanyols sí que poden aferrar-se per retardar la decisió a l'objecció que posa el lletrat de la UE amb relació al termini de dos mesos per aplicar la llei. En aquest punt, ve a dir que els jutges s'han de poder prendre el seu temps per decidir, que hi ha d'haver un procés contradictori entre les parts i que no se'n pot predeterminar el resultat per respecte al dret a la tutela judicial efectiva.

Efectes indirectes

¿I quina importància té l'opinió del lletrat de la UE per a Puigdemont? Tot i que no es pronuncia directament sobre el seu cas, sí que tomba l'argument que la malversació relacionada amb l'1-O no és amnistiable perquè afectava els interessos financers de la Unió. Cal recordar que un dels arguments del Tribunal de Comptes és que si s'hagués produït la independència de Catalunya s'haurien vist perjudicats els interessos europeus perquè s'hauria reduït l'aportació que fa Espanya a la UE. Un argument que també va utilitzar el Suprem en la seva resolució del juliol del 2024 per rebutjar l'amnistia als líders del Procés. "D'això es va practicar la prova durant el judici i les acusacions van ser incapaces de demostrar l'afectació dels fons europeus", relata l'advocat Xavier Melero, que va ser el lletrat de l'exconseller Joaquim Forn en el judici del Procés. També afegeix que no es pot defensar l'afectació dels interessos econòmics de la UE basant-se en una hipotètica independència de Catalunya.

L'advocat general del TJUE emet precisament aquest argument, però no es pronuncia sobre un altre que també utilitza l'alt tribunal per no posar en pràctica la llei amb els líders independentistes del Procés: el de l'enriquiment personal. El que assegura el Suprem és que no es pot aplicar l'amnistia a Puigdemont perquè interpreta que hi va haver un benefici particular l'1-O. No perquè els líders independentistes es posessin diners públics a la butxaca, sinó perquè es van estalviar recursos propis (per usar fons de tots) per fer el referèndum. "En aquest punt, és cert que no es tanca el tema", constata el penalista Xavier Melero.

Així, el Suprem encara podria agafar-se a aquest punt per seguir inaplicant l'amnistia a l'expresident Puigdemont i a l'exvicepresident Oriol Junqueras amb la resta dels líders del Procés, almenys fins que no es pronunciï el Tribunal Constitucional en el recurs d'empara, que ha d'entrar a fons en aquesta qüestió a partir de l'any que ve. El TJUE també té un altre assumpte pendent en què podria entrar, però que de moment segueix al calaix: la causa de malversació de l'1-O que afecta el sottogoverno del 2017 i que va elevar el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.