L’Estat manté contractes amb el polèmic intermediari d’armament d’Israel que va provocar el xoc entre PSOE i Sumar

BarcelonaEl govern de coalició de PSOE i Sumar va afrontar una de les seves crisis més grans quan, a l'abril, els de Yolanda Díaz es van plantar davant l'adjudicació d'un contracte milionari a una empresa israeliana perquè subministrés munició a la Guàrdia Civil. Arran de l'inici de l'ofensiva d'Israel a Gaza, Interior havia anunciat que rescindiria la licitació amb IMI Systems LTD, que a Espanya està representada per Guardian Homeland Security, però els mesos van passar i, finalment, no ho va fer. Per calmar els socis, el president espanyol, Pedro Sánchez, va prometre l'abril passat que el contracte es cancel·laria, per més que això suposés haver de pagar una indemnització a l'empresa. Ara bé, segons ha pogut comprovar l'ARA, aquesta adjudicació no és l'única que ha tirat endavant mentre, a Palestina, continua el genocidi. Governs de tots els nivells de l'administració han subscrit contractes amb Guardian Homeland Security, que és el distribuïdor dins de l'estat espanyol dels principals fabricants de material de seguretat i defensa d'Israel.

D'acord amb les dades que consten a la plataforma de contractació del sector públic, tres ministeris han signat contractes amb aquesta empresa des de l'octubre del 2023: el ministeri d'Interior (amb adjudicacions per valor de 5.501.806 euros), el de Defensa (2.284.210 euros) i el de Transports (11.806 euros). Aquest últim paquet inclou dos contractes signats per l'Autoritat Portuària de Ferrol, l'últim dels quals formalitzat fa tan sols dues setmanes, el 2 d'agost del 2025. És l'incompliment més recent del compromís del govern espanyol de no tornar a contractar amb empreses que comerciïn amb material militar i de defensa d'Israel.

Malgrat la promesa de Sánchez de revertir l'adjudicació més voluminosa –la de munició per a la Guàrdia Civil, que finalment va ser de 5,4 milions, segons consta al BOE–, del desenllaç d'aquest episodi no se n'ha tingut més notícia. Segons el Centre Delàs, des de l'inici de la guerra a Gaza la xifra total de diners que la indústria militar israeliana s'ha embutxacat de pagaments de l'Estat ascendeix als 1.044 milions.

El cas dels Mossos

La Generalitat tampoc no és una excepció. Entre el 2019 i el 2024 els Mossos d'Esquadra han adquirit d'aquesta companyia diversos materials: des de coixinets de recanvi per a cascs fins a elements que els agents fan servir per a pràctiques de tir. Així ho ha reconegut la mateixa consellera d'Interior, Núria Parlon, en resposta a preguntes de la CUP i Comuns, tal com ja havia publicat abans Crític. A través d'una petició de transparència, l'ARA ha tingut accés als expedients de contractació i les seves xifres: van ser, en total, sis contractes per valor de 57.818 euros, durant els mandats dels governs de Quim Torra, primer, i de Pere Aragonès, després. Només hi ha un contracte formalitzat després del 7 d'octubre del 2023, dia dels atacs de Hamàs que van desencadenar l'ofensiva d'Israel i l'inici de la massacre a Gaza. Aquest n'és el detall.

¿El Govern es planteja fer marxa enrere amb aquests contractes? Fonts de la conselleria d'Interior puntualitzen que es tracta d'adjudicacions que ja estan "executades i pagades" i, per tant, no hi ha res a revertir. Pel que fa a futures compres, Interior sosté que, en compliment de les resolucions que ha aprovat el Parlament, s'abstindrà d'adjudicar contractes amb empreses que venguin material provinent d'Israel. Ja fa uns mesos, el govern del PSC va ordenar tancar la seu d'Acció a Tel-Aviv, en protesta per la violació sistemàtica de drets humans, arran d'un pacte amb Comuns.

A l'Estat, Guardian Homeland Security també ha aconseguit fer-se un lloc com a proveïdor de material per a les policies locals. Segons les dades consultades per aquest diari, des de l'octubre del 2023 els ajuntaments d'Ourense, Alacant, Avilés, Torrelavega i Albacete —governats per diferents partits, del PP al PSOE, passant per formacions locals— hi han subscrit contractes per comprar armilles antibales i material de seguretat per als agents locals. Les xifres varien des dels 4.947 euros del contracte d'Albacete fins als 162.375 euros que va rebre d'Alacant. En total, 400.012 euros han passat dels pressupostos municipals d'aquests ajuntaments a la polèmica distribuïdora. En canvi, cap municipi català hi ha tancat contractes des de l'octubre del 2023. Calafell, però, en va tancar un el 2022.

Alineada amb el govern d'Israel

Però qui hi ha darrere Guardian Homeland Security? Fundada per exagents especials d'Israel, aquesta companyia té la seu a Madrid i funciona com a intermediària entre les empreses israelianes que proporcionen el material i els governs amb qui contracta a Espanya. Té llicència d'exportació del ministeri de Defensa d'Israel des del 2006 i forma part d'un grup, Guardian Holdings, que té la seu prop de Tel-Aviv. A més d'actuar com a comercialitzador i distribuïdor, ofereix cursos amb formació en tir, Krav Magà o intel·ligència, adreçats a professionals del sector (siguin policies o vigilants de seguretat privada). Els imparteixen exmembres de les forces de seguretat i defensa d'Israel, i alguns poden fer-se directament en aquest estat.

Guardian Homeland Security té un únic administrador, un empresari de nacionalitat israeliana que també està lligat a un fons d'inversió immobiliari de Madrid –una socimi que cotitza a la borsa europea, Genesis Reit, i on també hi ha un altre excàrrec de l'empresa de seguretat–. Però, més enllà de la seva activitat comercial, Guardian Homeland Security es mostra obertament alineada amb l'exèrcit d'Israel i les tesis del seu govern a les seves xarxes. Va celebrar, per exemple, l'ofensiva de l'exèrcit al camp de refugiats de Nuseirat, on les forces militars d'Israel van matar 274 palestins, segons dades del govern local.

L'activitat propagandística de l'empresa no acaba aquí. En la seva última publicació a Instagram, fins i tot es va fer ressò d'unes suposades estadístiques segons les quals "Muhammad" és el nom més posat a Anglaterra i Gal·les, un argument que fa servir sovint l'extrema dreta –a Catalunya, l'han fet servir Vox i Aliança Catalana, tot i que el nom més posat és Martí i Mohamed es troba en la posició número 33 segons dades de l’Idescat– per donar ales a la teoria del gran reemplaçament. L'ARA s'ha posat en contacte amb la companyia i amb el seu administrador per conèixer quins vincles té amb el govern d'Israel, però no ha obtingut resposta.