Madrid, el gran escull per negociar el nou finançament autonòmic

BarcelonaA l'entrevista que va publicar el diari ARA aquest diumenge el president de la Generalitat, Salvador Illa, deixava anar una idea que fins ara ha estat sempre tabú, i és que la Comunitat de Madrid no pot ser tractada com la resta perquè té uns privilegis lligats a la seva condició de capital de l'Estat. "Madrid té una qüestió de capitalitat que s'haurà de prendre en consideració a l'hora de repartir recursos", va dir exactament. Aquesta reflexió deriva d'un fet inqüestionable, que és que el criteri pactat entre ERC i el PSOE per repartir aquests recursos en el nou sistema de finançament, el d'ordinalitat, beneficia abans que ningú la Comunitat de Madrid, fins i tot més que Catalunya. Tant és així que, en les simulacions que s'han fet, entre Madrid i Catalunya es repartirien la meitat dels recursos extres que caldria posar al sistema, entre 8.000 i 10.000 milions segons els càlculs.

Però, esclar, ¿Madrid mereix rebre tots aquests diners si, pel fet de ser capital, ja compta amb una posició privilegiada en el marc de l'Estat? Aquest és el meló que pretén encetar Salvador Illa. Per entendre-ho millor caldria posar negre sobre blanc quins són els factors que beneficien l'economia de Madrid, l'anomenat efecte capital, i que no són reproduïbles en cap altre territori.

Infraestructures de comunicació

Un mapa de carreteres i d'AVE radial

Totes les carreteres de l'Estat parteixen del mític Km 0 que es troba a la Puerta del Sol de Madrid i que és una atracció turística més. Aquest mapa radial és una realitat sobretot des de finals dels anys 90, ja que als anys 60 la primera autopista de l'Estat, l'AP-7, es va construir al Corredor Mediterrani per indicació del Banc Mundial. El mapa de l'AVE és exactament igual, de manera que des de Madrid es pot anar a Barcelona, València, Sevilla o Màlaga en menys de dues hores i mitja. En canvi, de Barcelona a València no hi ha AVE directe. L'impacte econòmic d'aquestes connexions, a més a més, no està repartint riquesa per l'Estat sinó que contribueix a l'efecte concentració en la capital.

L'aeroport de Barajas és també la gran aposta internacional d'Aena, cosa que fa que les connexions amb l'altra banda de l'Atlàntic o l'Àsia siguin molt més nombroses des de Madrid que des de Barcelona. Per tot plegat la inversió i l'execució pressupostària sempre és més alta a Madrid que a la resta de territoris.

Funcionaris i institucions de l'Estat

Els millors càrrecs i millors sous es concentren a la capital

Es calcula que a Madrid hi ha uns 150.000 funcionaris de l'Estat. Catalunya, en comparació, només té 26.000 funcionaris estatals treballant-hi. Aquesta elevada xifra respon a la concentració de ministeris i organismes estatals a la capital, que, a més a més, són els que tenen els millors sous. Pensem, a més dels ministeris, en el Tribunal Constitucional (el seu president és el càrrec públic de l'Estat més ben pagat), el Tribunal Suprem, l'Audiència Nacional, el Tribunal de Comptes, l'estat major de l'exèrcit, la Casa del Rei, el Congrés, el Senat... També hi ha els salaris de les grans empreses públiques com Correus, Paradors o Red Eléctrica.

Tots aquests sous suposen un coixí fiscal extraordinari del qual gaudeix Madrid i ningú més, sobretot en temps de crisi, ja que passi el que passi l'Estat sempre es farà càrrec de les nòmines. La desconcentració d'alguna d'aquestes institucions, per exemple dur el Senat a Barcelona, tindria un efecte polític però també econòmic, ja que el seu pressupost supera els 60 milions, la meitat dels quals són només sous.

Infraestructures culturals

Del Prado a les noves Col·leccions Reials

El fet de ser seu de la monarquia espanyola des del segle XVI ha suposat a Madrid ser dipositària d'un ingent patrimoni cultural, que a més a més ha anat augmentant per la via del trasllat forçós de peces valuoses (des de la Dama d'Elx fins als Bous de Costitx) als seus museus nacionals. Milions de persones visiten cada any el Museu del Prado, el Museu Arqueològic Nacional, la Biblioteca Nacional o les acabades d'inaugurar Col·leccions Reials en un edifici nou annex al Palau Reial.

Per acabar-ho d'adobar, les despeses de manteniment de tots aquests museus no computen com a inversions a Madrid perquè representa que són per a tots els espanyols. Però, esclar, qui es beneficia directament de les visites és el sector hoteler i hostaler madrileny.

Seus corporatives

La proximitat al poder de l'Íbex-35

Des dels anys 80 s'ha anat produint també una concentració de seus empresarials a Madrid, ja que els executius prefereixen ser a prop del nucli de poder on es prenen les grans decisions econòmiques. Així, moltes grans empreses hi han traslladat les seus operatives, com ara el Banco Santander, mentre que hi ha altres gegants de l'Íbex-35, com Telefónica, que és un antic monopoli estatal privatitzat. Això no vol dir que Madrid sigui ara una potència industrial, però sí que és cert que els principals executius de moltes companyies, fins i tot catalanes o basques, hi resideixen i, per tant, paguen impostos allà. A l'empara d'aquestes relacions entre el poder públic i el privat ha proliferat el negoci de les consultories (com el famós despatx Equipo Económico de Montoro) i dels lobis. El fet de concentrar la cúpula del sistema judicial espanyol també fa que hi hagin aflorat grans bufets d'advocats.

Tots aquests factors engreixen les arques de la Comunitat de Madrid, que, tal com denuncia Illa, en lloc de repartir aquests recursos o enfortir el seu estat del benestar, aplica rebaixes fiscals per "robar" contribuents rics a la resta d'autonomies. Aquest efecte aspirador es veu molt bé si es compara la renda per càpita de la Comunitat de Madrid amb les províncies veïnes: segons les dades de l'INE de renda provincial neta per persona del 2024, cada madrileny va disposar de 17.131 euros mentre que un habitant de Toledo es va quedar en només 11.614.

Ara bé, ¿com es pot calcular l'impacte de l'efecte capital per matisar l'aplicació nua del concepte d'ordinalitat i no beneficiar així encara més Madrid? Aquest és ara el gran escull dels tècnics de partits i governs que estan treballant amb números i simulacions per a la nova reforma del finançament, que a més es podrien trobar amb problemes de constitucionalitat.