El magistrat català José María Macías, l'última bala al TC per retardar l'amnistia a Puigdemont

MadridEl Tribunal Constitucional ha fet un pas important aquesta setmana per acostar l'amnistia a Carles Puigdemont amb l'admissió a tràmit del seu recurs d'empara. Aquest primer aval ha arribat un mes més tard del previst com a conseqüència d'un moviment de la defensa de l'expresident català que va causar desconcert a l'òrgan: el líder de Junts va recusar tres magistrats conservadors sabent que no prosperarien i que únicament provocaven dilatar unes setmanes el recorregut del seu recurs. Ara els expedients dels líders de l'1-O que encara estan inhabilitats o encausats –Jordi Turull, Oriol Junqueras, Raül Romeva, Dolors Bassa, Carles Puigdemont, Toni Comín i Lluís Puig– ja estan en mans dels magistrats del TC, que han de redactar les ponències, però encara trigaran uns mesos a dictar sentència. "És realista pensar que els recursos es resoldran el primer trimestre del pròxim any", adverteixen fonts del tribunal.

El temps dirà si el pronòstic és encertat. Què podria torpedinar aquests càlculs? Fonts de l'òrgan de garanties apunten al magistrat José María Macías, l'ariet contra l'amnistia abans al Consell General del Poder Judicial (CGPJ) i ara al Constitucional. Aquest jutge català va ser apartat de la resolució dels recursos sobre la constitucionalitat de la llei perquè ja havia redactat un informe en contra quan era vocal de l'òrgan de govern dels jutges, però sí que podrà participar de les deliberacions sobre els recursos d'empara, com també l'exministre de Justícia i ara magistrat del TC, Juan Carlos Campo. A Macías li ha tocat la ponència del recurs de Turull, el primer que es va presentar, i la doctrina interna estableix que quan n'hi ha diversos sobre una mateixa resolució, el ponent del recurs més antic és qui té la capçalera i prioritat per elevar la seva proposta al ple.

D'aquesta manera, el primer debat haurà de ser el del recurs d'empara de Turull i després els de la resta de condemnats: Junqueras, Romeva i Bassa. En segon lloc, serà el torn dels exiliats. Fonts del TC consultades per l'ARA sospiten que Macías farà el possible per retardar al màxim l'amnistia als líders del Procés i té a les seves mans trigar a fer arribar la ponència al ple. "Pot ser. Ja creuarem aquest pont quan hi arribem. En cas que el ponent dilati molt la presentació de la seva proposta, el president pot instar perquè el presenti amb la major brevetat possible", apunta un magistrat del TC. N'hi ha un altre que prefereix no fer un "judici d'intencions" dels plans de Macías, però admet que els seus antecedents "no són bons".

Quan al Suprem compten que el TC es pronunciarà després que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) hagi resolt les qüestions prejudicials que diversos tribunals han presentat sobre la llei d'amnistia, no és només per intuïció. Macías, amic del magistrat instructor de la causa de l'1-O, Pablo Llarena, esperarà la sentència de Luxemburg. "És una qüestió rellevant", indiquen des del TC, en relació al criteri que el TJUE dicti sobre si la norma és compatible amb el dret europeu. Calculen que aquest pronunciament arribi durant el mes de gener, així que, amb tots els possibles entrebancs, és fàcil que la sentència del TC al recurs de Puigdemont es dicti més enllà del primer trimestre del 2026.