L’Audiència Nacional va decidir ahir que el president de la Generalitat, Artur Mas, i la del Parlament, Núria de Gispert, declarin a través de videoconferència durant el judici pel setge al Parlament per part dels indignats el 15 de juny del 2011. La fiscalia s’havia oposat al fet que Mas i De Gispert declaressin per escrit i reclamava que ho fessin en persona a la seu de l’Audiència Nacional, a Madrid. Però el tribunal considera que la presència dels mandataris catalans a Madrid “originaria pèrdues de jornades de treball i perjudicis pel servei que fan, a més de despeses de desplaçament i dietes”. Mas, De Gispert i els consellers d’Interior, Ramon Espadaler, i de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila, declararan des de les seves respectives seus institucionals, mentre que la resta de testimonis, la majoria diputats, ho faran per videoconferència des de la seu del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). Segons el tribunal, “causar les menors molèsties a les persones que són cridades a complir amb les seves obligacions amb la justícia com a testimonis i pèrits afegeix valor a la legitimitat de jutges i tribunals”. El Parlament demana tres anys de presó per a 20 participants en el setge a la cambra catalana el 15 de juny del 2011 en considerar que van cometre un delicte contra les institucions de l’Estat per impedir l’entrada dels parlamentaris. La Generalitat demana en el seu escrit d’acusació la mateixa pena per a quatre dels manifestants. Les dues institucions, que exerceixen l’acusació particular, denuncien els acusats per haver endarrerit l’entrada dels diputats i obligar el Parlament a modificar l’ordre del dia del ple, tot i que finalment van poder arribar a la cambra i la sessió prevista es va portar a terme. Mas, De Gispert, consellers i portaveus van acabar accedint al Parlament en helicòpter davant el bloqueig del recinte.