La mesa decidirà si les suspensions de Llarena es voten al ple

BarcelonaLa mesa de Parlament afrontarà, aviat, un debat jurídic que marcarà un abans i un després en la legislatura: un cop el processament dels diputats investigats per rebel·lió sigui ferm -si així ho confirma el Tribunal Suprem- la mesa haurà de decidir si sotmet la suspensió a votació al ple o executa directament la resolució de Llarena sobre els diputats presos. La llei d’enjudiciament criminal preveu que els processats per rebel·lió o terrorisme, un cop decretada la presó provisional, siguin suspesos dels seus càrrecs públics “automàticament”. Són cinc els diputats afectats per aquesta situació si no prospera cap dels recursos interposats contra el processament per rebel·lió. Es tracta de l’actual candidat a la presidència, Jordi Sànchez; els diputats de JxCat Jordi Turull i Josep Rull, i els diputats per ERC Oriol Junqueras i Raül Romeva. Algunes fonts asseguren que Llarena ho acabarà fent extensiu al president, Carles Puigdemont -cosa que el privarà de poder tornar optar a la presidència-, i a Toni Comín, perquè té decretada una ordre de detenció i presó internacional contra ells.

Veus sobiranistes, però, posen en dubte la “suspensió automàtica” dels diputats que fixa la llei d’enjudiciament criminal perquè consideren que topa amb el reglament del Parlament: l’article 25 explicita que els diputats processats o investigats en el moment d’obrir judici oral podran ser suspesos si així ho acorda la majoria del Parlament. La majoria independentista de la mesa, doncs, haurà de decidir si preval la llei d’enjudiciament criminal, i executa la decisió de Llarena, o si interpreta que la decisió sobre la suspensió és del ple, on hi ha majoria absoluta independentista.

“S’haurà de demanar un informe als lletrats”, assenyalen fonts parlamentàries. Fonts jurídiques del Parlament s’inclinen per defensar, però, que preval la llei d’enjudiciament criminal i que la suspensió dels empresonats hauria de ser immediata. Argumenten que és una llei específica per als delictes concrets de rebel·lió i pertinença a banda armada, i que l’article del reglament del Parlament és de caràcter general. “Potser hem d’evidenciar que no estem d’acord amb la suspensió dels diputats en una votació al ple”, opinen fonts parlamentàries de la majoria, que veuen opcions de lluita jurídica contra la suspensió.

Recorden que Llarena pot suspendre els diputats perquè estan acusats de rebel·lió i en presó preventiva, un delicte pel qual la justícia alemanya ha decidit no extradir Puigdemont. Creuen que qualsevol suspensió de drets polítics per aquest motiu pot tenir recorregut a instàncies internacionals.

Una reforma avalada pel TC

La llei d’enjudiciament criminal es va reformar el 1988 després del cas Yoldi, l’antecedent a què s’agafa la defensa de Sànchez per reclamar acudir a la investidura. Juan Karlos Yoldi, pres preventiu i acusat de ser d’ETA, va acudir a la cambra basca el 1987 com a candidat autoritzat pel Tribunal Superior de Justícia de Navarra. No va ser escollit però només un any després el Congrés de Diputats va donar llum verda al canvi legal que limitava molt la possibilitat que els presos preventius, relacionats amb ETA, poguessin seguir l’activitat política. El Parlament basc va recórrer la reforma al Tribunal Constitucional, però els magistrats van donar la raó al govern espanyol en una sentència el 1994. La cambra basca defensava que la llei vulnerava els articles 23 i 24 de la Constitució, que reconeixen el dret a l’accés als càrrecs públics i la presumpció d’innocència. Una afirmació que el TC -en aquell moment en formava part l’expresident del comissionat per a la Transició Nacional Carles Viver i Pi-Sunyer- va rebutjar argumentant que el dret a l’accés als càrrecs públics no és absolut i que la presumpció d’innocència encara es manté viva en el processament. Asseguraven: “L’excepcional amenaça que aquesta activitat criminal comporta per al nostre estat democràtic de dret justifica, sense dubte, una mesura provisional com la prevista”. Ara bé, la sentència deixa clar que “la suspensió només té lloc una vegada decretada la presó provisional, de tal manera que, a més, només es manté mentre duri la situació de presó” i el processament és ferm. Aquesta és una limitació important per a Llarena, ja que si suspèn Puigdemont i Comín, que no estan empresonats, anirà en contra de la jurisprudència del TC. I encara més quan Alemanya ha descartat extradir el president per rebel·lió.

Els efectes de votar-ho al ple

Els defensors de portar la suspensió dels diputats al ple argumenten que s’ha de posar en evidència el jutge: creuen que un dels seus objectius és apartar de la política tots els processats per l’1-O. Tot i que la suspensió no implica que perdin l’acta de diputat, de facto obligaria els processats a deixar de ser diputats -no podrien votar- i fer entrar els següents de la llista, si no els independentistes deixarien de tenir majoria al Parlament. Ara bé, ¿què passarà si Llarena suspèn tots els diputats processats per rebel·lió i el ple del Parlament hi vota en contra? La política catalana es trobarà, altre cop, en terreny desconegut.