El miratge d'Extremadura: una excepció d'unitat en la batalla dins l'esquerra del PSOE

BarcelonaLa unitat a l'esquerra del PSOE que va aconseguir Irene de Miguel a Extremadura va pel camí de convertir-se en un miratge. Unides per Extremadura és la coalició que va sumar Podem, Esquerra Unida i Aliança Verda sota el mateix paraigua –Sumar no es va presentar i hi va donar suport–. I és també la suma que va permetre injectar optimisme a un espai que no passa pel seu millor moment arran de la trencadissa entre Sumar i Podem, i en un moment en què la demoscòpia li pronostica una davallada a escala estatal. Per això, els resultats d'Extremadura, en què Irene de Miguel va fer créixer tres escons la coalició unitària, són un petit oasi que, ara per ara, es fa difícil de replicar en altres territoris que tenen eleccions autonòmiques a la vista, com ara Andalusia, però també a tot l'Estat, on la unitat que Yolanda Díaz va teixir per les eleccions del 2023 està debilitada: Podem va trencar amb Sumar, i Esquerra Unida s'allunya cada vegada més de Díaz.

Per què a Extremadura es va arribar a un pacte? No és la primera vegada que els tres partits que van formar aquesta coalició es posen d'acord, sinó que en els comicis del 2023 ja van concórrer plegats. Ara bé, d'aquesta entesa no en formava part Moviment Sumar, la formació de Díaz, que no té quadres en el territori extremeny –la vicepresidenta segona i ministra de Treball va explicitar el seu suport a Unides per Extremadura–. És a dir, ni Sumar ni Podem, formació a la qual Irene de Miguel s'ha mantingut fidel, no s'han hagut d'asseure a una taula per forjar una coalició. Això sí, durant la campanya, De Miguel sí que va evidenciar la tensió que es manté entre els dos partits quan, en una entrevista a La voz de Extremadura, va titllar Yolanda Díaz de "frau" per a l'esquerra.

La fragmentació andalusa

La unitat de l'esquerra extremenya, però, no es repetirà a Andalusia –que està previst que celebri eleccions el juny de l'any que ve–, perquè aquest espai quedarà fragmentat en tres partits. Ja fa unes setmanes que es va constituir la coalició de Per Andalusia, que aglutina Esquerra Unida, Sumar, Iniciativa del Poble Andalús i Verds-Equo. En va voler quedar fora Podem, que es presentarà en solitari. En les eleccions de fa tres anys, Per Andalusia sí que incloïa el partit que lidera Ione Belarra, però l'acord es va segellar in extremis i enmig d'enormes tensions amb els liles. En aquest espai a l'esquerra del PSOE s'hi suma encara un altre partit, Endavant Andalusia. El 2022 Per Andalusia va treure 5 diputats i Endavant Andalusia, 2. Una davallada de 10 escons si tenim en compte que, en les eleccions del 2018, totes aquestes formacions es van presentar conjuntament sota el paraigua d'Endavant Andalusia i amb Teresa Rodríguez de líder –llavors encara formava part de Podem–. El resultat va ser de 17 diputats.

També és difícil que es reediti la coalició d'Esquerra Unida i Podem a Castella i Lleó, on les eleccions se celebraran a tot estirar el mes de març. En aquest territori fa tres anys les dues formacions es van aliar per intentar millorar els resultats del 2019, quan van presentar-se per separat i tan sols van obtenir dos escons. En coalició, però, no van millorar la representació, sinó que es van quedar amb tan sols un diputat, el de Pablo Fernández, portaveu dels liles a escala estatal i a qui la coalició ha qüestionat el seu paper a les Corts de Castella i Lleó. Per les eleccions del març, Podem havia mostrat la seva intenció de presentar-se en solitari, mentre que Esquerra Unida havia acordat una coalició amb Sumar i Verds-Equo, que havien de ratificar les bases. Ara bé, després dels resultats d'Extremadura –que el líder d'Esquerra Unida en aquesta comunitat, Juan Gascón, va presentar com un "èxit"–, el partit ha posposat la consulta fins al gener per fer un últim intent d'incloure Podem a l'equació.

A l'Aragó el president Jorge Azcón (PP) va convocar eleccions anticipades pel 8 de febrer i això ha obligat l'esquerra a començar les converses per intentar formar una candidatura conjunta que no ha existit mai en aquest territori. Fa dos anys Podem va perdre quatre diputats i es va quedar amb un; Esquerra Unida va mantenir l'escó que tenia, i la Chunta Aragonesista (CHA) va conservar els tres diputats. Els tres partits –també s'hi ha afegit Sumar– han començat a explorar una unitat que, ara per ara, està lluny. La CHA –que va formar part de la candidatura de Yolanda Díaz a les eleccions del 2023– ha denunciat aquesta setmana "vetos creuats" entre Podem i Sumar. Tot apunta, doncs, que Extremadura continuarà sent l'oasi de la unitat de l'esquerra.