ERC replica a Montero sobre el finançament: "L'acord al qual vam arribar s'acosta molt a un concert"

BarcelonaQuan Esquerra i el PSC van segellar l'acord d'investidura per elegir Salvador Illa president de la Generalitat, els republicans van assegurar que el pacte passava per un finançament singular –el van batejar com a "concert econòmic solidari"– i la sortida de Catalunya del règim comú de les comunitats autònomes. Ara bé, la qüestió ara és en mans de l'Estat, amb qui Esquerra també ha negociat les darreres setmanes, i per ara el govern espanyol es resisteix a permetre que les finances catalanes surtin de la Lofca. Ho va verbalitzar diumenge la vicepresidenta del govern espanyol i titular d'Hisenda, María Jesús Montero, en una entrevista a El Correo d'Andalusia, la comunitat en què ella mateixa concorrerà com a candidata a les eleccions autonòmiques de l'any que ve. Ara bé, des d'Esquerra mantenen que el govern espanyol ha de complir l'acord signat, que "s'acosta molt a un concert" econòmic, segons ha afirmat aquest dilluns el portaveu d'ERC, Isaac Albert.

"Sobre firmar un finançament singular per a Catalunya al marge d'una reforma del model de finançament per a totes les comunitats sempre hem dit que no. El pròxim model de finançament [l'actual està caducat des del 2014] haurà d'incorporar un reconeixement a les singularitats i a la diversitat territorial del nostre país per a tots, no només per a Catalunya", deia la vicepresidenta Montero. Una manera d'equiparar el finançament singular pactat entre el PSC i Esquerra a una negociació clàssica del model de finançament per a totes les comunitats autònomes, però tenint en compte criteris que fins ara no s'havien considerat, les anomenades "singularitats".

Els republicans admeten que el govern espanyol ha de conjugar el compromís de modificar el conjunt del sistema de finançament amb el de "complir" el pacte que va arribar amb ERC. En aquest sentit, Albert ha volgut treure ferro a les declaracions de Montero. "Que el sistema de finançament sigui extrapolable a altres comunitats no vol dir que no sigui singular", ha apuntat en roda de premsa. Ha insistit que el model pactat amb els socialistes "s'assembla bastant des d'un punt de vista tècnic a un concert econòmic", i ha afegit: "No sé si totes les comunitats voldran tenir el sistema de Catalunya".

El portaveu republicà ha explicat que estan acabant de negociar amb els socialistes les modificacions legislatives que tiraran endavant i si afecten una norma clau, la Lofca (llei orgànica de finançament de les comunitats autònomes). Una llei que l'acord firmat fa un any inclou que s'hauria de modificar, tot i que no detalla en quins termes. Amb tot, els republicans havien explicat que una modificació de la Lofca havia de servir per sortir del règim comú. Canviar aquesta norma requereix el suport de la resta de socis d'investidura, i alguns, com Compromís, s'hi oposen. Albert, a més, ha admès que el "context polític i la situació del PSOE" els "preocupa", però també ha afirmat: "Els seus problemes no els poden pagar els catalans".

Per la seva banda, el PSC ha intentat fer equilibris aquest dilluns per justificar les paraules de Montero i garantir que, per més esvorancs que hi hagi a la legislatura espanyola, Salvador Illa complirà els seus acords d'investidura. "Nosaltres parlem de la nostra singularitat, a la ministra li toca parlar de totes", ha argumentat la número 2 del PSC i portaveu del partit, Lluïsa Moret, en roda de premsa. La socialista ha defensat que el model que sortirà de la Bilateral "complirà" el que van prometre a ERC i que s’hi està treballant a tres bandes, amb el govern espanyol. Tot i això, ha rebutjat avançar les línies mestres del pacte que hi rubricaran l’Estat i la Generalitat: "No em correspon a mi", ha dit.

La Comissió Bilateral del 14 de juliol

Les declaracions de la ministra d'Hisenda arribaven just l'endemà de l'anunci, per part de la Generalitat, de la reunió de la comissió bilateral amb l'Estat el 14 de juliol. En aquesta trobada, segons fonts consultades per l'ARA, es volen pactar les "bases" del model, així com alguna qüestió relativa a la recaptació de l'IRPF, que segons el pacte ERC-PSC l'havia de començar a recaptar l'Agència Tributària de Catalunya a partir de 2026. De fet, l'acord passava perquè fos Catalunya qui recaptés tots els impostos i, després, donés una quota de solidaritat a la resta de l'Estat. Des d'Esquerra ja han advertit que si no compleixen l'acord, tant Illa com el president espanyol, Pedro Sánchez, es poden oblidar dels pressupostos de l'any vinent –cap dels dos n'ha tingut enguany– i també de segellar cap altre gran pacte.

La negociació del finançament s'està fent a tres bandes: Generalitat, Estat i ERC. Per part del govern espanyol, la interlocutora és precisament la vicepresidenta Montero, a qui els republicans acusen d'estar poc centrada en desencallar les converses i complir amb els terminis establerts. I és que Montero és la candidata a les autonòmiques andaluses de l'any que ve i els d'Oriol Junqueras creuen que aquesta és l'empresa que més l'ocupa, i que la condiciona. No ho veuen de la mateixa manera a la Generalitat, que consideren que està fent el que li toca. De fet, aquest mateix diumenge Montero ha anunciat que deixarà el govern espanyol quan s'apropin les eleccions andaluses per centrar-se "en cos i ànima" a liderar la candidatura del PSOE andalús i intentar desbancar l'actual president de la Junta, el popular Juanma Moreno Bonilla.

La debilitat de Pedro Sánchez

Sigui com sigui, la negociació del finançament arriba en un moment de màxima debilitat de Pedro Sánchez, després de l'esclat del cas Santos Cerdán, que precisament declara aquest dilluns davant del jutge per haver cobrat comissions presumptament a canvi d'obra pública. Aquest cap de setmana, noves veus s'han sumat a reclamar al president espanyol que marxi: per una banda, es van sentir crits en contra de Sánchez a la manifestació de jutges i fiscals d'aquest dissabte davant del Tribunal Suprem per protestar per la reforma de la justícia que prepara el govern espanyol, però també hi ha una carta signada per personalitats públiques i exdirigents socialistes que li reclamen eleccions immediates.

Aquest manifest està subscrit, entre d'altres, per cinc exministres del PSOE: Jordi Sevilla, Virgilio Zapatero, Julián García Vargas, César Antonio Molina i Javier Sáenz de Cosculluela. Es mostren "profundament preocupats" per la situació al partit i demanen la "regeneració ètica" del PSOE, que creuen que és "un imperatiu ineludible". A més, els signants asseguren que els casos de corrupció no només són per conductes individuals i aïllades, sinó que són "el resultat d'una manera de fer política i d'entendre el poder dissociat de la moral i l'ètica". Per això reclamen la convocatòria "urgent" de nous comicis a tot Espanya.