Mor als 67 anys Javier Lambán, expresident de l'Aragó
El polític socialista ha mort aquest divendres víctima d'un càncer de còlon que patia des de l'any 2021
Barcelona / MadridJavier Lambán, expresident de l'Aragó i exlíder del PSOE en aquesta comunitat autònoma, ha mort aquest divendres víctima d'un càncer de còlon que patia des de l'any 2021. El decés del polític socialista, que tenia 67 anys, s'ha produït a Eixea, a la província de Saragossa, el seu poble natal. Lambán va ser president de l'Aragó entre els anys 2015 i 2023, quan es va convertir en un dels principals ariets del PSOE contra Catalunya. També havia presidit la Diputació de Saragossa entre els anys 1999 i 2011.
Quan va anunciar que tenia un càncer, Lambán va decidir mantenir les seves responsabilitats a l'executiu autonòmic, però des de llavors la seva agenda pública s'havia vist alterada pel tractament. A principis d'aquest 2025, va anunciar que renunciava a l'acta de senador autonòmic del PSOE. "D'aquesta manera poso fi a la meva vida política institucional, que va començar el 1983 a l'Ajuntament d'Eixea", va dir en un missatge al seu compte d'X.
Després de tretze anys al capdavant del partit a l'Aragó, la derrota en les eleccions autonòmiques del 2023 va portar Lambán a anunciar que no tornaria a optar a liderar el partit en aquesta comunitat autònoma, però va continuar marcant el pas. De portes endins va mirar de convèncer el seu deixeble, Darío Villagrasa, perquè presentés una candidatura per liderar el partit a l'Aragó que suposés una alternativa a la portaveu del govern espanyol, Pilar Alegría, l'aposta de Pedro Sánchez, que es va acabar imposant.
L'última aparició pública de Lambán va ser fa poc més d'un mes, quan va participar en l'acte d'entrega d'un retrat seu que, juntament amb els altres quadres dels expresidents de l'Aragó, està penjat a la Sala de la Corona de l'Edifici Pignatelli a Saragossa. Fins a últim moment, en les seves aparicions públiques Lambán va carregar contra decisions del seu propi partit, assegurant, per exemple, en un article a finals de juny a El País que el PSOE s'ha "sotmès a les exigències" dels que qualificava d'"enemics de la Constitució", en referència als pactes dels socialistes amb ERC i Junts, i que el partit s'havia "wokitzat".
De fet, la seva presidència de l'Aragó ja va estar marcada per les discrepàncies que mantenia amb Pedro Sánchez i els pactes amb els independentistes, però també pels seus enfrontaments constants amb la Generalitat de Catalunya. Entre les polèmiques que van aixecar més polseguera hi va haver el rebuig de Lambán a una candidatura conjunta entre Catalunya i l'Aragó per als Jocs d'Hivern del 2030. Ni la pressió del govern espanyol, ni tan sols la dels socialistes d'Osca, el van fer canviar d'opinió.
Mostres de condol
Les mostres de condol per la mort del baró socialista no s'han fet esperar, sobretot des del món polític. "Javier Lambán va ser un socialista fidel als seus valors i principis fins l'últim dels seus dies. Va governar l'Aragó pensant en tots i totes i el seu llegat segueix viu en aquesta terra", han expressat des del PSOE a través de la xarxa social X. També han lamentat la mort el mateix Pedro Sánchez; la seva successora i actual portaveu del govern espanyol, Pilar Alegría, així com altres barons socialistes, entre ells el president de Castella-la Manxa, Emiliano García-Page, una altra de les veus més crítiques amb Pedro Sánchez. "Amb un dolor profund rebo la notícia de la mort d'un gran amic, excel·lent persona i polític exemplar [...] Deixa un buit immens", ha expressat García-Page a X.
El president de la Generalitat, Salvador Illa, també ha expressat el seu condol per la mort de Lambán, a qui ha recordat com "un servidor públic compromès amb el seu territori". Des del PP, la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, ha dit que se'l trobarà a faltar i ha assegurat que l'apreciava "moltíssim políticament i personalment". Per la seva banda, Alberto Núñez Feijóo ha qualificat Lambán com "un servidor, un socialista coherent i, sobretot, un home de fiar". A l'Aragó, el president popular Jorge Azcón ha decretat tres dies de dol oficial i ha recordat la seva "defensa aferrissada, valenta i tenaç del bé general dels interessos de l'Aragó" i el seu "amor sense fissures a Espanya". El mateix govern autonòmic ha avançat que per desig de la família no hi haurà capella ardent i se l'acomiadarà amb un acte civil demà a les 13h a Eixea.