Ser o no ser municipi: Medinyà, en mans del Constitucional

MedinyàEl municipi 948 de Catalunya no existeix per a Espanya. Medinyà (Gironès) no figura en el registre d’entitats locals de l’Estat, que es nega a inscriure aquest poble de prop de 850 habitants que viu, a més, amb la incertesa de si demà continuarà sent un municipi independent. Sobre ell pesa l’amenaça que qualsevol dia el Tribunal Constitucional (TC) doni la raó al govern espanyol i tombi la seva creació, aprovada pel Parlament el juny del 2015. La cambra catalana, amb els vots a favor de tots els grups excepte Ciutadans, va acordar aleshores tornar la independència a Medinyà, que l’any 1972 havia sigut obligat a formar part de Sant Julià de Ramis.

“Fins i tot Enric Millo va votar a favor que fóssim independents”, recorden ara des de la gestora que governa el poble -va ser creat després de les eleccions municipals-, subratllant la contradicció entre el vot dels diputats populars al Parlament i la decisió del govern de Mariano Rajoy de recórrer al TC la creació del municipi en considerar que vulnerava la llei de bases de règim local. A la gestora, que actua com a govern municipal i que com cada dimecres a la tarda també s’ha reunit aquesta setmana esquitxada de dies festius, entenen que en un context de menys conflictivitat entre la Generalitat i l’Estat ells no serien ara una de les carpetes que espera sentència sobre la taula del TC.

I com és el dia a dia d’un municipi en risc de ser anul·lat? El problema, apunta la presidenta de la gestora, Montserrat Garcia, no és tant l’espera d’una sentència del TC com la negativa de l’Estat a inscriure Medinyà en el registre d’entitats locals. Una negativa que el municipi ja ha impugnat davant el Tribunal Superior de Justícia de Madrid (TSJM) però que, per ara, complica enormement la gestió diària de l’Ajuntament.

El no reconeixement com a municipi impedeix a Medinyà rebre directament recursos del govern espanyol, que, en canvi, sí que el té en consideració a l’hora de cobrar la Seguretat Social i l’IRPF. A més, l’Estat li nega l’accés a les dades necessàries per poder gestionar impostos locals com ara l’IBI i l’impost de matriculacions. “Tenim els pressupostos i les ordenances fiscals de l’any que ve fets, però ara mateix no sabem si les podrem aplicar”, expliquen des de la gestora, i confien que el TSJM es pronunciï abans d’acabar l’any per no haver d’afrontar un altre curs sencer com l’actual. De moment, la capacitat econòmica de l’Ajuntament depèn dels fons que rep de la Generalitat -que sí que té Medinyà dins del seu registre d’entitats locals- i de la liquidació anual que rep de Sant Julià de Ramis.

L’escut també espera

Les dificultats són tantes que el secretari municipal encara no ha cobrat i fins i tot l’aprovació del nou escut del poble -que ja està dissenyat- està paralitzada fins a tenir els diners que permetin tramitar-lo. El municipi, però, presumeix de la seva recuperada independència. A Cal Nan, el bar del poble, el Joan ho té clar: “Estem molt millor que fa un any”, apunta mentre no deixa de servir cerveses als veïns. Segons defensa, la realitat de Medinyà és diferent de la de Sant Julià de Ramis, i els ha beneficiat poder prendre les seves pròpies decisions.

Tot i les dificultats, el poble tira endavant. Ja té serveis socials propis i al gener comptarà amb el seu propi jutjat de pau. Pas a pas, Medinyà intenta treballar amb tota la normalitat possible, allunyant per una estona la pregunta que, en el fons, ho condiciona tot: ¿i si demà el Tribunal Constitucional decideix que ja no és un municipi?