Què se n'ha fet d'Enric Millo? L'1x1 dels que van intentar aturar l'1-O

BarcelonaHan passat sis anys d'ençà del referèndum de l'1 d'octubre del 2017 i algunes de les principals cares visibles que s'hi van enfrontar han anat a parar a segona fila o han desaparegut de la vida pública. Però alguns encara s'hi mantenen. ¿Què se n'ha fet, dels encarregats de combatre aquella votació? ¿Què fan ara Mariano Rajoy, Soraya Sáenz de Santamaría, Enric Millo i els altres protagonistes de l'altra cara d'aquella jornada històrica?

Mariano Rajoy

L'efecte bumerang del 155

El president espanyol que va enviar les forces de seguretat a Catalunya i va intervenir l'autogovern català aplicant l'article 155 de la Constitució espanyola va acabar perdent el càrrec en part per aquella actuació. Quan Pedro Sánchez va plantejar-li una moció de censura el 2018 arran de la sentència del cas Gürtel, els vots de l'independentisme van ser decisius per expulsar-lo de la Moncloa. Establert a Madrid, des d'aleshores ha publicat un llibre de memòries i es dedica a la seva professió: registrador de la propietat. Tot i això, ha continuat intervenint en mítings del PP reforçant el seu paper com a expresident: l'últim, l'acte contra l'amnistia.

Soraya Sáenz de Santamaría

La mà dreta de Rajoy derrotada per Casado

Com a vicepresidenta i ministra d'Administracions Territorials va ser un dels pilars de l'executiu de Rajoy contra l'1-O. Va protagonitzar la intervenció de la Generalitat i l'aturada fulminant de l'acció exterior catalana. Va arribar a pronunciar una frase que l'ha perseguida quan va presumir d'haver "escapçat" les formacions independentistes quan ja tenien els seus líders a la presó i a l'exili. Després de perdre la batalla amb Pablo Casado i María Dolores de Cospedal per la presidència del PP, la seva figura es va difuminar i actualment està fora de la política: forma part del conegut despatx d'advocats Cuatrecasas com a sòcia.

Enric Millo

El destí andalús de l'home que va posar cara a la repressió

Escollit delegat del govern espanyol per liderar la batejada com a operació diàleg, Enric Millo va acabar posant rostre a la repressió de l'1-O. Ell va ser el primer a defensar les càrregues policials aquella jornada i després durant el judici va fer un relat apocalíptic del referèndum, denunciant atacs contra la policia amb tàctiques com la del Fairy. Després de la moció de censura va deixar Catalunya i des del 2019 és secretari general d'Acció Exterior de la Junta d'Andalusia, fitxat pel president Juan Manuel Moreno Bonilla.

Juan Ignacio Zoido

Eurodiputat després de més de mil ferits

Com a ministre de l'Interior, va ser un dels responsables polítics de l'operació policial contra l'1-O, que va defensar com a "proporcionada" –espolsant-se la responsabilitat dels més de mil ferits, segons el recompte de la Generalitat–. Ara bé, després de la moció de censura contra Rajoy la seva carrera política no es va acabar: va presidir el comitè electoral del PP i des del 2019 el partit el va premiar situant-lo com a eurodiputat.

Diego Pérez de los Cobos

La polèmica destitució de l'arxienemic de Trapero

El tinent coronel de la Guàrdia Civil va ser un dels màxims responsables del dispositiu de l'1-O i la cara visible de l'enfrontament amb el major dels Mossos, Josep Lluís Trapero. Després d'actuar contra el referèndum, el 2018 va assumir la comandància de la Guàrdia Civil a Madrid, però el 2020 en va ser destituït pel ministre de l'Interior socialista Fernando Grande-Marlaska per "pèrdua de confiança". De los Cobos va portar el cas als tribunals i el Suprem va determinar que se l'havia de restituir en el càrrec, on va tornar a finals d'aquest juliol.

Daniel Baena 'Tácito'

L'ascens de l'artífex del relat policial de l'1-O

El tinent coronel Daniel Baena, cap de la policia judicial de la Guàrdia Civil a Catalunya i responsable de la investigació sobre el Procés, va ser ascendit el 2021 i actualment és el número 2 de la comandància del cos a Barcelona. És l'home darrere del relat policial que va sustentar la causa judicial contra l'1-O malgrat la seva evident animadversió contra l'independentisme, a qui criticava amb duresa des de les xarxes socials amb el pseudònim de Tácito.

María Dolores de Cospedal

La secretària general del PP de Rajoy, sota la lupa pel cas Villarejo

La llavors ministra de Defensa i secretària general del PP va arribar a insinuar la intervenció de l'exèrcit a Catalunya, que a posteriori va dir que estava "preparat", tot i que no s'hi va acabar de recórrer. Va ser una de les fermes partidàries de l'aplicació de l'article 155 i va deixar la política el 2018 quan van sortir a la llum converses polèmiques amb el comissari corrupte José Manuel Villarejo en què insultava els catalans i planejava contaminar amb desinformació l'independentisme i Podem. No va ser cap impediment per fitxar el 2020 pel bufet d'advocats CMS Albiñana & Suárez de Lezo.

José Manuel Maza

La mort sobtada de l'estrateg judicial contra el Procés

El que va ser fiscal general de l'Estat i va signar tot de querelles contra els líders del Procés per rebel·lió i sedició, no va poder culminar el seu camí i ni tan sols veure la condemna del Tribunal Suprem del 2019, perquè el novembre del 2017 va morir de sobte en un viatge a Buenos Aires.