Què se n'ha fet del projecte de renda bàsica universal?

BarcelonaFins fa poc més d’un any, la renda bàsica universal (RBU) era una de les propostes que estaven al centre del debat pel que fa a polítiques socials innovadores. La seva universalitat generava divisió: els favorables la consideraven una política transformadora i interessant precisament per aquest factor, mentre que els detractors esgrimien que les prestacions socials han de discriminar positivament segons els ingressos. El govern de Pere Aragonès es va fer seva la universalitat i va impulsar un projecte pilot sobre la renda bàsica, encarat a un grup reduït de persones per poder estudiar fins a quin punt pot millorar la vida de les persones que la reben. Tot i que una de les condicions d’ERC per donar suport a la investidura de Salvador Illa era justament mantenir aquesta prova pilot, a hores d’ara el projecte està aturat, segons expliquen diverses fonts a l'ARA.

Al pacte amb els republicans, el PSC es comprometia a “actualitzar el pla pilot” per “adaptar-lo al context social, econòmic i jurídic” i dur a terme la prova durant la legislatura. Tot plegat, malgrat que els socialistes siguin contraris a estudiar una possible RBU: al seu programa electoral incloïen la “supressió” del pla pilot i el “tancament” de l’oficina encarregada de dissenyar-lo.

Al gener d’enguany, el Govern posava una condició per iniciar l'assaig durant el segon semestre del 2025: aprovar els pressupostos de la Generalitat, ja que l’executiu assegurava que cal una dotació econòmica específica per dur a terme la prova. Els comptes no han tirat endavant i tampoc ERC ha posat com a condició aquest tema a l’hora d’aprovar cap dels tres suplements de crèdit. D’aquesta forma, l’oficina del pla pilot de la RBU, on actualment treballen tres tècnics (a l’espera d’incorporar-ne un altre) i un administratiu, es troba en punt mort des de fa temps.

El departament de Drets Socials assegura que l’oficina ara mateix duu a terme tasques per “reforçar” l’enfocament metodològic i per garantir que la prova pilot dissenyada la legislatura passada ofereix “resultats clars i rellevants”. També diu que vol “assegurar” la compatibilitat de la RBU amb altres prestacions no universals com l’ingrés mínim vital, de l'Estat, del qual la Generalitat n’està assumint la gestió, o la renda garantida de ciutadania, que s’està reformant.

Tot i això, fonts redactores de la prova pilot plantejada durant el govern d'ERC remarquen que aquesta qüestió es va estudiar “àmpliament” amb els equips jurídics de Drets Socials i de Presidència. Sobre els dubtes pel que fa a la metodologia, recorden que el pla es va dur a terme amb Ivàlua, l'institut que avalua les polítiques públiques a Catalunya. De fet, en el seu informe de revisió, aquest organisme assegura que el pla pilot té “potencial per aportar informació” i que es podrà dur a terme una avaluació “rigorosa” del pla perquè s'hi detalla què espera trobar, “minimitzant” –diu el text– “el risc de mala interpretació dels resultats”.

Preguntat per aquest diari sobre el futur de la prova, el Govern diu que preveu incorporar la dotació econòmica per a la prova pilot "als pressupostos del nou cicle legislatiu” –dels que el Govern no té garantits els suports– i que "manté el compromís amb el projecte". Ara bé, fonts consultades asseguren que en el darrer any el Consell Assessor no ha estat convocat en cap ocasió. També ho va expressar així Judit Font, sociòloga membre del Consell, que va retreure en seu parlamentària a la diputada del PSC Mónica Ríos que digués que el pla pilot segueix "en marxa" malgrat no haver-se convocat el Consell Assessor i no haver estat informada "de res" des del canvi de Govern, mentre Ríos argumentava que s'està treballant en "millorar la llei".

Per aquest motiu, les mateixes fonts consideren que hi ha una "manca de voluntat política" per tirar endavant la prova pilot. Recorden que de moment es tracta d'un "experiment" amb un número molt reduït de persones, no pas una política pública que s'hagi d'implementar a tot el país –amb l'envergadura que això comporta–, i lamenten que no hi hagi "interès" en explorar les potencialitats d'una RBU.

Rebuig al Parlament i canvis des del govern d'Illa

En tot cas, la manca de pressupost, i per tant l'espera, van més enllà d'aquesta legislatura. El març del 2023 els socialistes van tombar a la cambra catalana, juntament amb Junts, PP, Ciutadans i Vox, l’assignació pressupostària que havia de permetre començar la prova pilot elaborada durant mesos per l’oficina. La proposta d’assaig, en què hi va participar un comitè d’experts internacional i que comptava amb el vistiplau d’Ivàlua, estava a punt per posar-se en marxa. Contemplava que 5.000 persones rebrien 800 euros al mes durant dos anys i s’estudiaria de quina manera això millorava la seva vida. Com que el pressupost no es va aprovar, la teoria no es va poder testar en la pràctica.

En arribar a la Generalitat, els socialistes van decidir que l’oficina depengués del departament de Drets Socials, en comptes d’estar adscrita a Presidència com fins llavors. Un altre moviment destacat va ser la destitució el setembre del 2024 del director de l’oficina nomenat per ERC, el sociòleg i activista per la RBU Sergi Raventós. Al seu lloc, el PSC hi va situar l’economista Guillem Vidal. Malgrat els canvis, la qüestió es troba en el mateix punt en què es va quedar quan els socialistes van impedir iniciar la prova amb els seus vots al Parlament: manca un pressupost específic que ho permeti.