Navarro mesura forces per seguir dirigint el PSC

BarcelonaDia de gran tensió als passadissos del grup del PSC al Parlament. El primer secretari, Pere Navarro, ha perdut el control del partit i mesura els suports (i les ganes) que li queden per decidir -podria ser qüestió d’hores- si segueix o ho deixa córrer i convoca un congrés extraordinari per debatre i decidir no només l’equip que ha de liderar el partit, sinó també el rumb que ha de seguir.

Navarro està atrapat. Els crítics -tant els tres diputats arraconats com alcaldes com ara Àngel Ros i exconsellers com ara Montserrat Tura, Quim Nadal i Antoni Castells- segueixen qüestionant la seva línia i voldrien el partit al bloc del dret a decidir per assegurar un procés ampli i exitós. I els que fins ara no en qüestionaven la línia han canviat de xip des de la patacada a les europees el diumenge. Així, dirigents territorials com Xavier Sabaté són ara partidaris d’un congrés extraordinari que renovi tota la cúpula i matisi el no al dret a decidir. No estan a favor de la consulta en els termes que la planteja Artur Mas, però consideren que la posició del PSC ha de ser més suau i dialogant. Per això tant aquests dirigents territorials com alguns diputats apunten, per exemple, contra el portaveu parlamentari, Maurici Lucena, a qui atribueixen una posició idèntica a la del PP i C’s.

Ahir al matí semblava que Navarro -de qui el seu entorn no nega que se sap amortitzat- tirava la tovallola. Però si bé és cert que està atrapat entre dos focs (els crítics i un creixent nucli de dirigents, també territorials, fins ara afins), també ho és que està sotmès a una forta pressió de dirigents que encara hi confien. Són els que opinen que no cal revisar el rumb del PSC, que en el tema nacional passa per no col·lisionar amb un PSOE compromès -si més no fins ara- amb el federalisme. I sobre el lideratge són de l’opinió que mentre no aparegui un primer secretari disposat a completar la travessia del desert, el PSC no es pot permetre cremar ara opcions de futur. Ja es poden comptar amb els dits d’una mà els que veuen en Navarro un líder amb futur.

Navarro rumia si ho deixa córrer davant l’alarmant pèrdua de suport intern, però ahir, malgrat que el seu ànim no era l’òptim -tal com es va constatar en la seva intervenció a la sessió de control a Mas-, obria una ronda de contactes. El PSC convocarà d’aquí uns dies un consell nacional, que es podria celebrar el 7 o el 14 de juny. La idea era renovar la direcció, entre altres coses, per nomenar secretari d’organització i portaveu i reforçar l’àrea municipal. Tot i això, finalment podria acabar tenint com a únic ordre del dia la convocatòria d’un congrés extraordinari.

De moment Navarro pretén aprofitar la renovació per “recosir” la pluralitat interna. Així, ha passat de voler fora del partit els crítics -la comissió de garanties decidirà sobre els diputats díscols, ja que la seva feina no s’ha aturat- a buscar reenganxar-los. L’única línia vermella és que vulguin seguir al PSC. Ahir Navarro es va veure amb els diputats crítics Marina Geli, d’Agrupament Socialista, i Joan Ignasi Elena, líder del corrent Avancem, que li van demanar un nou rumb, ser restituïts i van abonar la necessitat que Navarro plegués.

No serà fàcil recosir el PSC. Laia Bonet, que va deixar l’executiva per presentar-se a les primàries de Barcelona, posava condicions per jugar : un partit plural, un canvi estratègic, tenir clar que ningú sobra i sumar noves veus. Altres estan decididament de sortida, com Pia Bosch, que ahir al vespre va renunciar a presentar-se a les primàries de Girona.