"No anem bé": l'enquesta del CEO sacseja Junts per Catalunya

Barcelona"Quina llàstima veure com cau l'espai polític que em representa. Seria hora que qui té responsabilitats tingui conseqüències". D'aquesta manera reaccionava l'alcalde de Torrelles de Foix, Sergi Vallès (JxCat), a les xarxes socials després de conèixer aquesta setmana el CEO que dibuixava un empat en tercera posició dels juntaires i l'extrema dreta d'Aliança Catalana. Les reaccions també es van produir, segons diverses fonts consultades, en diversos grups de WhatsApp sectorials i territorials de dirigents de la formació. "No anem bé", resumeix un alcalde, que com Vallès creu que també hi ha d'haver autocrítica per part de la direcció. Ara bé, des de la cúpula del partit la idea és aguantar la posició i fiar la remuntada a un esdeveniment que pot ser pròxim: el retorn de l'expresident Carles Puigdemont, que veuen possible durant el primer trimestre del 2026.

Aquest mateix dissabte, s'hi ha referit el secretari general, Jordi Turull, que ha intervingut en el Consell Nacional del partit, on s'ha aprovat el reglament per escollir els caps de llista municipals en els propers mesos. En una intervenció davant els quadres del partit, ha assegurat que "hi ha un tsunami polític i mediàtic" contra Junts: "Volen menystenir-nos, caricaturitzar-nos i donar-nos per morts i estendre la por i els nervis entre la nostra gent", ha declarat. En aquest sentit, ha fet una crida interna "a no deixar-se impressionar [pels sondejos] i a no fer cops de volant". "Hem de mantenir la posició", ha sentenciat el secretari general davant les veus que demanen un canvi de rumb. "La nostra funció és ser alternativa al govern de Salvador Illa", s'ha reafirmat, a més de disparar contra Aliança: "El catalanisme no pot caure en un projecte excloent".

Quina és la sensació que hi ha internament al partit? Un dels diputats consultats per l'ARA parla d'una onada difícil d'aturar, en al·lusió a la tendència a la baixa i a la fuga de vots cap al partit de Sílvia Orriols, mentre que un regidor contactat també creu que la situació és dolenta, però no veu què es pot fer per capgirar-la: "Ara ens hem de centrar en les municipals", apunta. "Hi ha certa resignació", admet una altra font, mentre que un altre dirigent local utilitza la paraula neguit per descriure la sensació dins de Junts. "Hi ha el convenciment que hi ha d'haver canvis aviat perquè si no potser ja no quedarà res", resumeix.

En aquest sentit, valoren positivament la decisió de Puigdemont de modificar rols al grup del Parlament i visualitzar, diuen, Salvador Vergés, un dels diputats més connectats amb el món local. Amb Albert Batet d'adjunt a la presidència del partit –encarregat de preparar el retorn de l'expresident i la maquinària electoral del partit– i Mònica Sales al capdavant del grup parlamentari, Vergés ha passat a ser portaveu i cara visible de Junts. "Té l'agenda plena", diuen, sobre les peticions que li arriben des del territori. "Necessitem un líder de cos present", asseguren.

En tot cas, i malgrat la "resignació" a les files de Junts, les veus que demanen autocrítica tampoc es plantegen fer un pols a l'expresident Carles Puigdemont. "És molt difícil entendre Junts sense ell", afirmen, tot i que no amaguen que el fet que estigui a l'exili per la repressió els resta competitivitat a Catalunya. Una altra cosa és la situació del secretari general de partit, Jordi Turull, encarregat de lidiar organitzativament amb el territori. "Està més feble", apunta un alcalde. "El rei va despullat però tothom ho diu amb la boca petita", opina un altre càrrec territorial, mentre que un dirigent local consultat també l'acusa de ser "autoritari" a l'hora de gestionar els debats interns. Ara bé, ¿això vol dir que hi ha massa crítica per intentar-lo desbancar? Les fonts consultades asseguren que no es preveu cap revulsiu abans de les eleccions municipals.

Missatge per calmar els ànims

Des del partit, per combatre el pessimisme generat per la tendència a la baixa a les enquestes, han remès diversos missatges interns aquesta setmana per desacreditar les dades que dona el Baròmetre del Centre d'Estudis d'Opinió de la Generalitat. "Està esbiaixada", diu la cúpula en un argumentari al qual ha tingut accés l'ARA. Alhora, també van distribuir entre els càrrecs i militants del partit un altre document més analític, en què es criticava el temps destinat a fer l'enquesta, es deia que hi ha una "sobrerepresentació" dels votants del PSC i Esquerra, a més d'una "infrarepresentació" dels de Junts. Així, s'acusa el CEO i el govern de Salvador Illa d'intentar "crear un relat" per anar en contra dels juntaires, a més de voler fer gran –diuen– Aliança per fer inviable la majoria independentista. Ara bé, fonts coneixedores del Baròmetre asseguren que la projecció d'escons s'ha fet de manera "conservadora", és a dir, no precisament en detriment de Junts.

Turull ha carregat obertament contra el Baròmetre aquest dissabte: "Hi han biaixos que causen vergonyeta". A més, ha recordat que altres cops els sondejos han minimitzat Junts i després han remuntat, posant d'exemple les eleccions del desembre del 2017.

L'estratègia de la cúpula

Amb tot, des de la direcció fien la remuntada a un sol fet: el retorn de l'expresident Carles Puigdemont. Segons diverses fonts consultades, des de Junts consideren que la tornada es podria produir durant el primer trimestre del 2026. La clau perquè plani l'optimisme en aquest tema ha estat l'opinió de l'advocat general del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, que recentment va avalar majoritàriament l'amnistia. "És un gran pas per visualitzar el retorn" de Puigdemont, ha dit aquest dissabte Turull al Consell Nacional, afirmant que serà un abans i un després en el tauler polític. Una opinió de l'advocat general que esperen que assumeixi a principi del 2026 el Tribunal de Justícia de la Unió Europea.

Serà llavors quan, creuen fonts de Junts, el Tribunal Constitucional podrà fer un pas decisiu per avalar l'amnistia de Puigdemont i deixarà, consideren, poc marge al Tribunal Suprem per fer altra cosa. Si això es produeix, la seva idea és que Puigdemont torni i trepitgi territori per ser candidat a les pròximes eleccions, ja que considera que des del 2017 no ha pogut competir en igualtat de condicions amb la resta de candidats. "Per a ell, no s'ha acabat el cicle electoral", apunta una font coneixedora. Ara bé, altres són escèptics sobre la reacció que pot tenir l'expresident quan posi els peus al Principat i no descarten una retirada.