Només quatre de cada deu homes joves a Catalunya veuen preferible la democràcia com a sistema

BarcelonaNoves dades que retraten el creixement de postulats reaccionaris i d'extrema dreta entre els joves: només quatre de cada deu homes d'entre 18 i 24 anys veuen preferible la democràcia a qualsevol altre sistema (un 15% estan molt d'acord amb aquesta premissa i un 23%, d'acord), mentre que un 24% no es mostren ni a favor ni en contra i un 20% es mostren directament contraris a aquesta afirmació. Així ho apunta l'enquesta de l'Institut Català Internacional per la Pau (ICIP) feta pública aquest dilluns, que també assenyala que hi ha una lleugera diferència amb les dones de la mateixa edat: si bé un 45% prefereixen la democràcia; n'hi ha un 25% que s'hi mostren indiferent i només un 7%, en contra. En tot cas, en els dos casos les franges joves queden per sota les dades de la població en general, en què un 64% veu la democràcia com a sistema preferible.

Durant la presentació de l'estudi, el politòleg de la UPF Toni Rodon, que és un dels coordinadors de l'enquesta, ha advertit sobre el rebuig a la democràcia: "No necessàriament vol dir que siguin antidemocràtics, ja que les persones més grans tenen una forma més mínima d'entendre la democràcia i els joves es fixen més en el seu rendiment". En aquest sentit, "això no vol dir que ara mateix destruirien la democràcia i posarien un dictador a governar", ha apuntat Rodon, sinó que hi tenen a veure també factors com el desencís amb el futur, la manca d'oportunitats o la desafecció política. Sobre la mateixa franja d'edat hi ha una altra dada que crida l'atenció i també confirma la tendència reaccionària entre homes joves: el 27% consideren que la violència masclista és un invent del feminisme, mentre que un 60% opinen que el feminisme està perjudicant les relacions entre persones de diferents gèneres. Entre les dones de la mateixa edat, aquest percentatge baixa fins al 24%.

Les dades que mostra l'enquesta són un "senyal d'alarma –ha explicat Kristian Herbolzheimer, director de l'ICIP–, però no són d'alarma màxima, sinó que indiquen la necessitat d'actuar en diversos fronts". Per a Herbolzheimer, es tracta d'una reacció "raonable en un context en què no es dibuixa un horitzó esperançador", i ha apuntat que "hi ha marge perquè les institucions públiques actuïn" i donin resposta a les "violències estructurals" i a problemes com les dificultats en l'accés a l'habitatge, que ha atribuït com a causes que condueixen a aquests posicionaments.

Més enllà dels joves, l'estudi apunta que el 29% de la ciutadania pensa que caldria limitar el dret a vot, s'empara en la manipulació i el desconeixement polític entre la societat. La confiança en les institucions –des del govern local fins a la UE– es manté per sota de l'aprovat, i el 79% dels enquestats consideren que falten mecanismes per forçar la dimissió de polítics que no compleixen els seus compromisos.

Punitivisme contra la criminalitat?

En l'àmbit social, el Procés, la llengua d'ús habitual i la immigració empaten com a temes que la ciutadania percep que polaritzen més la comunitat. En canvi, quan es pregunta per les preocupacions personals, d'entre les qüestions plantejades pels investigadors, les relacions Catalunya-Espanya se situen en l'última posició. Encapçalen la classificació la delinqüència, les crisis econòmiques i financeres, l'emergència climàtica i l'accés a béns i serveis de primera necessitat.

L'estudi dibuixa una postura punitivista de la societat catalana, amb un 63% que defensen l'enduriment de penes com a recepta per reduir la criminalitat. Ara bé, quan es pregunta sobre si s'està disposat a perdre algun dret o llibertat a canvi de més seguretat, tot i que un 30% s'hi mostren a favor, una majoria (47%) ho rebutgen, "fet que va més en la línia amb unes polítiques antipunitivistes", ha apuntat Rodon.

Aquesta doble interpretació (entre una societat punitivista i una de més aviat antipunitivista) demostra, segons el politòleg, la importància de com es plantegen les preguntes i els temes a l'agenda pública. Un altre exemple és quan es pregunta per desnonaments: només un terç dels catalans estan d'acord amb fer fora de casa seva la gent que no pot pagar el lloguer. En canvi, si es pregunta sobre ocupacions i s'hi inclou el terme "il·legal", 8 de cada 10 enquestats són partidaris de desnonar els habitants de l'immoble.

En contra de l'augment de despesa militar

L'enquesta també revela que la població catalana no dona suport a la iniciativa de l'OTAN promoguda per Donald Trump perquè els països membres de l'Aliança Atlàntica augmentin la despesa militar fins al 5% del PIB. De fet, el 30% dels catalans consideren que la despesa actual, que a Espanya se situa en el 2%, és excessiva, i el 34% la valoren com a adequada. Tan sols un 18% la veuen insuficient, si bé és cert que aquest últim percentatge augmenta 10 punts respecte al 2023.

En aquest cas, el nombre de joves d'entre 18 i 24 anys que prioritzen la cooperació internacional a l'augment de la despesa militar se situa en un 42%, mentre que el percentatge en la resta d'edats s'enfila al 53% de mitjana. En l'altre extrem, aquells que prioritzen la despesa militar per sobre de la cooperació internacional representen el 24% entre els més joves. Entre les persones de 25 a 64 anys, en canvi, el percentatge baixa al voltant del 15% en tots els casos, i entre els majors de 65 anys, poc menys d'un de cada deu prefereix la via militarista.