Els noms clau que han desencallat el model de finançament

BarcelonaDesprés de més d'una dècada amb un model de finançament caducat, aquesta setmana la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, ha presentat les bases d'un nou sistema que compta amb una aportació extra de l'Estat de més de 20.000 milions d'euros, que dona més recursos a les comunitats autònomes (4.700 milions d'euros addicionals a Catalunya) i elimina el sistema de bestretes. Ara bé, es tracta només d'un primer pas d'un llarg camí que s'inaugura ara i que es podria allargar fins al 2027. No només perquè s'ha d'iniciar el tràmit al Congrés (abans ha de passar pel consell de ministres), sinó perquè en el cas de Catalunya hi ha altres carpetes que han d'avançar en paral·lel perquè formen part de la negociació PSOE-Esquerra. Les negociacions, doncs, seguiran i ho faran amb els mateixos protagonistes que han estat clau a l'hora de desencallar el model. Qui són? El director general d'Esquerra, Lluís Salvadó; el secretari d'Economia Juli Fernández i la consellera Alícia Romero per part de la Generalitat, que també ha comptat amb la coordinació del conseller de Presidència, Albert Dalmau, i el secretari d'Hisenda del govern espanyol, Jesús Gascón. Tots ells han tingut el suport tècnic de Martí Carnicer (PSC) i Marta Espasa (ERC), a més de l'exconsellera Natàlia Mas (ERC).

"Hem estat nou mesos negociant, però ens en queden nou més", admeten fonts de la negociació, que reconeixen que no s'acaba res amb la presentació del model de finançament. Al contrari, comença tot. Si bé aquests noms han estat treballant durant mesos amb un macroexcel que ha modificat del dret i del revés, a nivell polític, el contacte ha sigut de màxim nivell, amb el president, Salvador Illa; el líder d'Esquerra, Oriol Junqueras, i també la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero. De fet, segons les fonts consultades, el diàleg Illa-Junqueras ha sigut freqüent i ha funcionat "bé", i també ha millorat la relació entre la ministra i el líder republicà. "[A ERC] Han vist que era una aliada per a les comunitats", apunten fonts del govern espanyol, que lamenten les reticències que d'entrada tenia Esquerra cap a la seva figura.

"Hi ha hagut un bon clima", es reafirma una font coneixedora de les converses, que admet que més que una negociació ha estat un "treball en equip". Cada part tenia uns objectius i tots han treballat perquè el model final els respectés. És a dir, sabien on volien arribar i han anat conjugant de forma diferent els elements del sistema de finançament per complir amb això. Per a Esquerra, era clau guanyar recursos per a Catalunya i també respectar l'ordinalitat. Per al ministeri, calia que es respectés l'statu quo actual (que cap comunitat autònoma hi perdés) i que feus socialistes com Andalusia també sortissin beneficiats del sistema. Alhora, el govern del PSC ha anat de bracet amb els republicans –per augmentar recursos i per garantir l'ordinalitat– i sovint ha actuat de ròtula perquè s'acostessin posicions entre independentistes i PSOE. Aquí ha tingut un paper clau el conseller de Presidència, que s'ha encarregat de coordinar la negociació, no només del finançament, sinó també d'altres qüestions com Rodalies. "El que vol el PSC són pressupostos", ironitza una font, ja que Esquerra posa com a condició el finançament per negociar-los.

La llei de finançament, al març

La primera estació després de la presentació del model de finançament és el Consell de Política Fiscal i Financera que serà dimecres que ve. Allà Montero haurà de presentar les bases del model amb els consellers d'Economia autonòmics, la majoria del PP, on s'espera que es revoltin contra el nou sistema, cosa que ja han fet aquest mateix divendres. Però aquest no és el punt important. El que és rellevant i s'enceta ara és traduir l'arquitectura del model pactat entre el PSOE i Esquerra en un text legal, que és el que s'ha d'aprovar al Congrés.

En concret, han d'acordar tres propostes: una reforma de la Lofca, la llei per la qual es regula el sistema de finançament de les comunitats autònomes de règim comú (la darrera del 2009) i la llei de finançament de Catalunya (l'última, la del 2010). Montero ho vol tenir enllestit al març, abans deixar el govern espanyol per ser la candidata a les eleccions andaluses que ha de convocar el president, Juanma Moreno Bonilla (PP). Això vol dir que serà abans de la primavera que la ministra portarà totes les reformes legals al Consell de Política Fiscal i Financera (on té majoria l'Estat i, per tant, tiraran endavant malgrat el soroll dels populars), després al consell de ministres i finalment al Congrés. Alguna font remarca que si és al març, coincidiria amb un possible retorn de l'expresident Carles Puigdemont a Catalunya, cosa que pot també influir en el posicionament de Junts.

Per als negociadors republicans, el període que s'obre ara és clau, ja que consideren que poden corregir l'"error" que admeten que van cometre el 2009, després de pactar els 3.800 milions d'euros addicionals que li pertocaven a Catalunya: "No vam estar prou a sobre del tràmit", reconeixen ara, per la qual cosa consideren que després de la presentació del model tan sols estan a la meitat del camí. A més, treballaran amb la Generalitat el finançament de les competències no homogènies, que ha d'esdevenir estructural i sumar-se als recursos que dona el sistema general. El Govern rep ara uns 4.000 milions d'euros per finançar aquestes competències, i aspira a incrementar aquests recursos ampliant la seva participació en els ingressos provinents de l'IVA. Això s'haurà d'anar abordant en reunions bilaterals Generalitat-Estat i no és clar el llistat que inclourà: com a mínim finançament per a Mossos d'Esquadra, presons o l'administració de justícia.

Les crisis de la negociació

La negociació s'ha estructurat en diferents carpetes: el model de finançament per a totes les comunitats, la delegació de la recaptació de l'IRPF i la capacitat normativa que han de tenir les comunitats. S'han treballat en paral·lel: en funció del dia abordaven un tema o un altre. De fet, tot i que la primera carpeta que ha vist la llum ha sigut el sistema de finançament de les comunitats autònomes, no era aquest el calendari previst d'entrada. Al juny, aquesta qüestió va quedar encallada pel debat sobre la inversió en defensa: fins que no sabessin els diners que s'havien de comprometre en despesa militar (al final el 2,1% del PIB), no podien avançar en la negociació del model de finançament perquè no podien concretar quants diners addicionals podia posar l'Estat al sistema. Una situació que es va acabar de complicar del tot amb l'esclat del cas Cerdán: "Hi ha un moment de crisi", admeten les fonts.

Aquest mal moment de la negociació es redreça quan les aigües judicials es comencen a calmar i Pedro Sánchez agafa el compromís de tirar endavant la legislatura malgrat els escàndols de presumpta corrupció. En aquest període el ministeri posa sobre la taula, després d'estira-i-arronses, els 20.975 milions d'euros addicionals que aporta l'Estat.

De fet, el model de finançament es podia haver tancat abans, però la convocatòria d'eleccions a Extremadura va frenar el calendari: com que el sistema no afavoreix especialment aquesta comunitat, els negociadors van preferir esperar-se, acabar de tancar serrells amb més calma i no perjudicar les expectatives electorals del PSOE, que igualment va patir una forta davallada.

Per contra, el que d'entrada semblava que podia anar més de pressa, que era la delegació de la recaptació de l'IRPF a la Generalitat i on havia posat més l'accent Esquerra, està encallat des de fa mesos. "És un escull gran", diu el ministeri, malgrat que els republicans pretenguin que es voti ja al Congrés al febrer. Per als socialistes –i una part d'ERC–, els republicans pilotats per Marta Rovira es van equivocar amb les expectatives: creuen que parlar de concert econòmic solidari –que és com van vendre l'acord– no ha ajudat ara a explicar l'acord, ja que els negociadors creuen que és l'únic acord possible.