Ofensiva anticatalanista a Menorca

Ciutadella / PalmaMenorca és l'illa balear on més es parla català al carrer i on més famílies el trien com a llengua de primer ensenyament a l'escola, però també és on més amenaçat està ara de part de l'administració. L'aliança estratègica del PP amb els representants expulsats de Vox i el fitxatge com a conseller de Cultura de l'exdirector de Sa Fundació, l'organització que nega la unitat de la llengua, han provocat una lluita gradual contra el català normatiu. Una decisió que ningú havia qüestionat mai a Menorca, ni tan sols el Partit Popular.

El primer pas va ser subvencionar de manera preferent l'ús i la retolació en menorquí a les convocatòries públiques. L'últim, fins ara, ha estat modificar de dalt a baix el reglament d'usos lingüístics del Consell Insular per introduir-hi també el castellà i prioritzar el menorquí en l'atenció presencial i la publicació d'avisos, comunicacions i normatives. El conseller es guarda fins i tot l'opció d'externalitzar l'assessorament lingüístic i, perquè ningú pugui qüestionar-lo, ha suprimit la comissió de seguiment que decidia com aplicar el reglament a la institució per passar a ser ell mateix el supervisor únic de la nova normativa.

Sense el suport del Servei d'Assessorament Lingüístic (SAL) ni del seu principal ens acadèmic, l'Institut Menorquí d'Estudis (IME), el professor i graduat en història que el PP va arrabassar abans de les eleccions a les formacions d'ultradreta ha traslladat, com a nou conseller de Cultura, el seu ideari al govern insular perquè el Consell parli "com parla el poble".

Joan Pons Torres (Ciutadella, 1993), qui vol convertir el menorquí en patrimoni immaterial, ha fet també que els ens públics dependents de la conselleria emprin l'article salat en les seves publicacions a les xarxes socials. L'associació Fem-ho en Català s'hi ha oposat i ha denunciat la ferotge campanya que es duu a terme per desnormalitzar la llengua, però el conseller ha deixat sobre la taula els tres informes interns –dos de lingüístics i un de jurídic–, que li recomanen fer cas a l'entitat i utilitzar l'article literari. La seva conclusió és clara: les xarxes també formen part de la publicitat de la institució, que està obligada per llei a emprar l'estàndard en totes les seves comunicacions públiques.

"No vol defensar la nostra manera de parlar, sinó reduir el potencial de la llengua que compartim amb deu milions de persones", sosté l'associació Fem-ho en Català, que acusa Pons de voler "folkloritzar la llengua per reduir-la i degradar-la a una expressió merament local".

La transformació ha estat sobtada. S'ha dut a terme des que, l'estiu del 2023, la dreta va recuperar el govern del Consell de Menorca i l'exdirector de Sa Fundació va passar a assumir-ne el departament de Cultura. Abans de les eleccions, Joan Pons era una veu crítica amb el PP de Marga Prohens. "És catalanista, tot el seu Twitter està en català estàndard", va denunciar l'abril del 2022 al seu canal de YouTube en referència a les xarxes de la líder popular: "Aquesta és la que defensarà els interessos de la cultura balear davant el pancatalanisme".

Ja abans de ser càrrec públic, Pons expressava sovint les seves opinions anticatalanistes a la premsa, es posicionava a favor del topònim Mahó en comptes del Maó normatiu i deia que "el castellà no és l'enemic", sinó el català. "Des de Catalunya ens neguen la unitat lingüística del balear i el valencià, que són molt antics i estan documentats". També es va alinear amb Vox per rebutjar la memòria històrica i les lleis en favor del feminisme i els drets LGBTI+. Des que va desembarcar al Consell de Menorca, i de bracet de l'exconsellera de Vox (ara no adscrita) Maite de Medrano, ha fet un tomb contra el català normatiu.

De Medrano, l'única regidora de Ciutadella que s'oposà al fet que l'escriptor Joan López Casasnovas doni nom a la biblioteca municipal amb l'argument que "va ser un activista de la normalització lingüística", creu que "ni existeixen els Països Catalans ni el català és propi de les Balears, sinó una llengua d'una altra comunitat" que, diu, els han imposat com si fos seva. La consellera no adscrita rebutja "l'imperialisme català" i diu que "la normalització és una burrada i un despropòsit que no permet que hi hagi una llibertat real d'elecció de llengua".

La unitat de la llengua

Amb el seu suport, el PP s'ha garantit en el Consell Insular la majoria absoluta que li van negar les urnes i ha pogut tirar endavant polítiques que malmeten, també a escala de territori, el conegut com a model menorquí. L'encarregat de defensar-ho als plens és el mateix Joan Pons, convertit en portaveu del govern i, com el defineix un adversari polític, "exponent del trumpisme a la menorquina". "Fa una falsa defensa de les modalitats insulars i es passa de sal, perquè empra l'article salat allà no importaria".

"El que volen és emprar el menorquí com a arma per desmuntar la normalització", conclou la portaveu de Més al Consell, Noemí García. "No em bastarien ni tres gintònics per empassar-m'ho", ironitza. "El PP menorquí és molt espanyolista. L'ànima regionalista del PP mallorquí, a Menorca no existeix", assenyala el diputat Josep Castells, per a qui el Consell està "segrestat per la ideologia ultra d'aquest home".

Però el PP balear assegura no sentir-se incomodat. Tot i que la presidenta Marga Prohens no té cap dubte sobre la unitat de la llengua, la necessitat de comptar amb Vox al Parlament fa que consenti debatre diverses iniciatives pròximes al gonellisme del president del Parlament, Gabriel Le Senne (Vox), com ara demanar un informe a la Universitat de les Illes Balears (UIB) sobre la possibilitat de mantenir l'article salat dels oradors en les transcripcions del Diari de Sessions. "No tenim cap fricció amb el PP menorquí", apunten fonts del Govern. "La seva posició és compatible amb el partit sempre que es mantingui la llei de normalització lingüística i el decret de mínims", exposen. De fet, remarquen que, igual que Joan Pons, la presidenta Prohens "també és partidària de defensar i fomentar l'ús de les modalitats lingüístiques de les Illes".