La parella d'Ayuso acusa el fiscal general d'haver-lo "matat públicament": "O me'n vaig d'Espanya o em suïcido"

MadridEn la segona sessió del judici al fiscal general de l'Estat ha irromput la batalla pel relat entre l'entorn d'Isabel Díaz Ayuso i el del govern espanyol. La declaració com a testimonis de Miguel Ángel Rodríguez (MÁR), cap de gabinet de la presidenta madrilenya, i la d'Alberto González Amador, parella de la líder del PP de Madrid, ha elevat els decibels al Tribunal Suprem. Segons la versió dels fets desplegada per tots dos, González Amador ha estat víctima d'una conxorxa política que tenia com a objectiu últim desgastar Ayuso. González Amador ha acusat Álvaro García Ortiz d'haver-lo "matat públicament" amb la filtració per la qual, com a acusació particular, demana que es condemni el màxim responsable del ministeri públic a quatre anys de presó i a indemnitzar-lo amb 300.000 euros pel "dany" causat. "M'han destrossat la vida: o me'n vaig d'Espanya o em suïcido", ha reblat en un al·legat final després de gairebé dues hores de declaració.

González Amador ha carregat durament contra la Fiscalia: ha dit que no hi confia i li ha retret que l'hagi "condemnat" abans d'hora. "Vaig passar a ser el delinqüent confés del Regne d'Espanya. [...] Tot el ministeri fiscal em buscava a mi", ha insistit. Qui exercia aleshores d'advocat de la parella d'Ayuso en el marc de la investigació per frau fiscal, Carlos Neira, ha confirmat que l'endemà de la filtració, visiblement "enfadat", González Amador ja va verbalitzar en una reunió amb ell que responsabilitzava la Fiscalia i que no només volia renunciar a la proposta de pacte de conformitat que havia sortit a la llum –i que la parella d'Ayuso ha assegurat que va plantejar per protegir la presidenta madrilenya malgrat ser "innocent"—, sinó que també pretenia interposar una querella contra el ministeri públic.

Tant Neira com González Amador i MÁR han negat que posessin en marxa una estratègia de comunicació concertada per imposar mediàticament un relat fals. El cap de gabinet d'Ayuso ha justificat haver mantingut converses amb l'advocat i amb la parella d'Ayuso sobre el cas perquè la seva feina és "cuidar la reputació de la presidenta" davant d'un afer que considera que hauria quedat en res si no tingués connexió amb ella. "El que ha fet la Fiscalia és molt greu", ha carregat Rodríguez, que ha admès que va acusar sense proves García Ortiz d'haver intentat torpedinar el pacte de conformitat. "Era una deducció lògica" pel fet que és un "òrgan jeràrquic", ha dit la mà dreta d'Ayuso. Diego Lucas, el fiscal que va heretar el cas després de la filtració, que també ha testificat aquest dimarts, ha negat haver rebut pressions per evitar el pacte.

Un relat oposat

El primer testimoni del dia ha estat el de la cap de premsa de la Fiscalia General de l'Estat, Mar Hedo, que ha desplegat un relat oposat al de l'entorn d'Ayuso. Hedo els ha acusat d'haver generat amb les declaracions de la presidenta madrilenya durant aquells dies clau de març de 2024 i amb els missatges de MÁR a periodistes una "ombra de sospita" sobre l'actuació de la Fiscalia que va ser el que va provocar que haguessin de posar en marxa internament una maquinària per aclarir, davant la multitud de consultes de periodistes rebudes, "l'enorme confusió" que s'havia generat des de la Comunitat de Madrid. La cap de premsa del fiscal general ha lamentat que s'estigués acusant el ministeri públic "gairebé de posar un parany" a González Amador.

L'exsecretari de Comunicació de la Moncloa Francesc Vallès també ha negat que hi hagués cap conxorxa contra la parella d'Ayuso orquestrada des de la presidència del govern espanyol. "Impossible. Això no va així", ha dit Vallès, que ha assegurat que no va tenir cap contacte amb García Ortiz, de qui ha dit que ni tan sols tenia el número de telèfon, o amb cap altre membre de l'equip de la Fiscalia General de l'Estat per ordenar la filtració del cas de frau fiscal.

Qui tenia el correu?

La primera publicació, segons ha admès el mateix MÁR, que revela que hi havia una negociació d'un pacte de conformitat, va ser a El Mundo el 13 de març a les 21.29 hores. El diari va publicar una versió falsa basada en un correu del dia anterior en el qual la Fiscalia avalava la possibilitat de pactar i al qual Rodríguez havia tingut accés cap a les 9 del matí. Ara bé, MÁR ha negat ser la font d'El Mundo, si bé ha reconegut que en va parlar amb un periodista d'El País abans que es publiqués la notícia i que va difondre una captura del correu un cop publicat als mitjans a altres periodistes. També ha assegurat que en aquell moment ni tan sols tenia coneixement que existia un correu anterior del 2 de febrer, que desmentia la versió que ell estava difonent perquè demostrava que la petició de pacte era iniciativa de la defensa de González Amador.

És el contingut d'aquest correu anterior el que va difondre la Fiscalia en una nota de premsa del 14 de març després que alguns mitjans ja ho haguessin publicat. Hedo ha assegurat que, malgrat elaborar el comunicat, no tenia el correu. Rodríguez i González Amador també han afirmat que no estava a les seves mans. Neira, que n'és l'autor, ha negat haver parlat amb periodistes aquella nit, si bé ha admès, a preguntes de la defensa, que prèviament l'havia enviat a un compte genèric de la Fiscalia i a un advocat de l'Estat. S'ha posat així en evidència una de les estratègies de l'advocacia de l'Estat per desviar el focus de García Ortiz tractant d'acreditar que altres persones van poder consultar el correu i, per tant, presumptament difondre'l.