L’escletxa del pacte antifeixista del Parlament

BarcelonaDes que l’abril del 2021 l’extrema dreta va aconseguir representació al Parlament, el PSC, Junts, ERC, Comuns i la CUP mantenen un pacte en què es comprometen a aïllar Vox –i ara també Aliança Catalana– per “no normalitzar ni legitimar” la seva acció política. El pacte antifeixista diu que els signants no acceptaran els vots d’aquestes formacions i que no se’ls atorgarà presència als òrgans de govern del Parlament. També assegura que s'"evitarà" fer prosperar iniciatives d’aquestes formacions. Ara bé, amb les mocions (els textos que no tenen rang de llei) el pacte queda en paper mullat pel funcionament de la cambra.

És el que va passar amb el text d’Aliança Catalana de fa pocs dies que demanava prohibir tots els tipus de vel islàmic als espais públics. La formació d’extrema dreta va presentar una moció en què justificava demanar aquesta prohibició amb afirmacions com ara que “l’islam és incompatible amb els valors occidentals”. Una moció que va arribar al ple amb el vistiplau de la mesa, formada per Junts, ERC i el PSC, i que la junta de portaveus, configurada per un representant de cada partit de l’hemicicle, el president del Parlament i un secretari general, també va avalar que tirés endavant.

Segons expliquen fonts de la mesa, aquest òrgan “no fa valoracions del contingut” dels textos que es presenten. La mesa “no és un element censor” a la cambra, apunten, sinó que es dedica a gestionar tràmits, i si el tràmit està formalment ben fet, el text s’accepta a debat sense més discussió, detallen. Les mateixes fonts adverteixen que, si la mesa entrés a valorar el contingut, es podria entrar en una espiral de censura, perquè la línia entre el que s’ha de poder debatre i el que no a vegades és molt fina”, diuen.

El filtre de la junta de portaveus

Qui sí que té potestat per incloure una proposició de llei –o no– a l’ordre del dia és la junta de portaveus. La legislatura passada, Vox va denunciar davant el Tribunal Constitucional que les seves iniciatives quedaven aturades “de manera sistemàtica” abans d'arribar a l’hemicicle, i fonts del partit asseguren que en la legislatura actual segueix sent així. Segons les fonts jurídiques consultades, la no admissió d'aquests textos es podria justificar si es considera que el contingut vulnera drets humans o incita a l'odi, però segurament caldria analitzar-los cas per cas. Llavors, per què no es va aturar –o es va plantejar aturar– el text d’Aliança Catalana? Doncs perquè es tractava d’una moció i no d’una proposició de llei.

Les mocions són textos que presenten els partits i que deriven d’una interpel·lació prèvia al Govern. Per tant, és una mena de cadena automàtica que la junta de portaveus no trenca. Són textos que busquen que el Parlament expressi un posicionament o insti l’executiu a actuar en algun àmbit en concret. I així com la junta de portaveus té potestat per decidir l’ordre del dia i quines proposicions s’admeten a debat, en el cas de les mocions els grups tenen dret a presentar-les més lliurement.

Tot i que això suposa una escletxa en el pacte antifeixista que dona via lliure a les formacions d’extrema dreta per agitar el debat a la cambra, per ara no es preveu fer cap canvi en aquest sentit, i menys després que fa uns mesos el Parlament reorientés l’estratègia de confrontació amb Aliança Catalana i Vox. El pacte antifeixista en l’àmbit de les votacions i els òrgans de govern segueix vigent, però si fins al juliol passat la dinàmica era tallar les intervencions d’aquestes formacions al ple quan estigmatitzaven i denigraven col·lectius vulnerables, ara la cambra ho ha deixat de fer per evitar que l’extrema dreta es presenti com a víctima de censura. En aquest sentit, fonts de la mesa asseguren que no s’ha estudiat cap via que permeti vetar les mocions amb un contingut similar.