"El règim comú és un infern fiscal": els avisos dels experts per la reforma del finançament
La modificació de la LOFCA és la via més segura per blindar el nou finançament, segons els juristes citats per la Comissió d'Economia i Finances
BarcelonaMentre el grup d'experts del Govern continua treballant en el finançament singular, el debat sobre el nou model segueix el seu propi camí al Parlament de Catalunya. La comissió d'Economia i Finances de la cambra catalana ha convocat, aquest dimecres, experts, patronals i sindicats per preguntar-los com creuen que hauria de ser el nou model de finançament i escoltar-ne el diagnòstic sobre el dèficit fiscal, que l'anterior Govern va xifrar en 22.000 milions d'euros anuals. El veredicte dels juristes i economistes que hi han participat ha estat unànime: res, ni la Constitució ni la legislació europea, impedeix que Catalunya tingui un model singular, ni que surti del règim comú. Fins i tot hi ha hagut ponents que han recomanat específicament als grups polítics que pressionin per sortir de la LOFCA com a solució per resoldre l'infrafinançament crònic del país. De moment, el PSC no ha aclarit si hi estaria disposat i ho fia tot a la negociació que s'obri una vegada tingui sobre la taula el dictamen del grup d'experts d'Economia, del qual preveuen disposar entre maig i juny.Per ara, el compromís és que Catalunya pugui recaptar i gestionar tots els impostos i contribuir a la solidaritat interterritorial i a la despesa de l'Estat a través de dos fons. Caldrà veure com això es concreta.
"És molt important sortir del règim comú, és un infern fiscal i el Consell General de Política Fiscal i Financera, en paraules més prosaiques, és un gran galliner", ha dit el catedràtic d'Economia de la UPF, Guillem López Casasnovas, davant la comissió. La mateixa recomanació ha llançat el jurista i exconseller de Presidència, Francesc Homs, que ha defensat que la Constitució no predetermina el model de finançament ni, per tant, distingeix entre el règim comú i el règim foral. El constitucionalista Carles Viver Pi-Sunyer, exdirector de l'Institut d'Estudis de l'Autogovern, ha anat un pas més enllà i ha reivindicat que, si hi ha voluntat política, seria fins i tot possible pactar un concert a la basca per a Catalunya: la diferència amb la quota basca és que tindria rang legal i no constitucional. Per a López Casasnovas, l'acord que van presentar en el seu moment PSC i ERC no és un concert, però sí que podria ser un baló d'oxigen per als comptes de la Generalitat amb 5.000 milions més per al pressupost català. Insuficient, però, per resoldre el problema del dèficit fiscal.
Els juristes també han estat d'acord que la reforma del finançament singular no es pot fer únicament a partir de l'Estatut o a través d'una llei de cessió de tributs o de competències. La seva recomanació ha estat que el nou model culmini amb una reforma de la LOFCA, la via que consideren jurídicament més blindada davant d'un eventual recurs d'inconstitucionalitat del PP, Vox o, fins i tot, alguna de les comunitats autònomes governades pels socialistes que han aixecat la cella amb el finançament singular.
Falta de transparència
Al llarg de més de tres hores, també han desfilat per davant de la comissió representants de la Cambra de Comerç, el Col·legi d'Economistes, Foment del Treball, UGT i CCOO. Tots han estat d'acord que el nou model ha de posar límits a la solidaritat interterritorial i incorporar el principi d'ordinalitat perquè Catalunya no perdi posicions en la distribució de recursos a través del finançament autonòmic. Les compareixences s'han produït a petició de diversos grups.
Experts i agents socials han coincidit a assenyalar un altre dels grans melons sobre el model de finançament: la falta de capacitat de la Generalitat per decidir sobre els impostos (i no només sobre la despesa) i la manca de transparència del sistema actual. "Demanem que es faci pública la informació necessària per tenir clares les balances fiscals de totes les comunitats i que es publiquin les dades de la inversió territorialitzada", ha dit el degà del Col·legi d'Economistes, Carles Puig de Travy. És un compromís que el Govern del PSC té pendent des que va acabar l'any, quan no va fer públiques les balances però va garantir que ho faria en els propers mesos. En això ha volgut incidir, també, el diputat d'ERC, Joan Ignasi Elena, en el torn d'intervencions dels grups: "Sense transparència no hi ha confiança", ha alertat.
Elena ha defensat l'acord amb el PSC davant les crítiques de Junts, que li ha retret haver acceptat un model que, segons ha dit el diputat Josep Rius, els mateixos experts reconeixen que no és un concert econòmic que doni a Catalunya la clau de la caixa. Tot i criticar el pacte, el PP ha admès que cal una reforma del finançament autonòmic: "Però Catalunya necessita un concert? Evidentment que no", ha dit el portaveu del PP català, Juan Fernández. Vox ha comparat Espanya amb una "comunitat de veïns" on cadascú ha de pagar una quota. Salvador Guillermo, de Foment, no s'ha estat de replicar-li que fins i tot a les comunitats de veïns hi ha diverses formes de finançament.
El debat també ha generat retrets creuats sobre la fiscalitat i, en concret, el model neoliberal del PP a la Comunitat de Madrid. Els comuns, el PSC i la CUP han carregat contra les rebaixes d'impostos i han defensat, en la línia de CCOO i UGT, que la reforma del finançament ha de permetre tenir més recursos per invertir en els serveis públics, però no per rebaixar la pressió fiscal.