El Parlament: un últim cartutx dels alcaldes per pressionar el Govern

BarcelonaDe les tres preguntes de què disposa el PSC per fiscalitzar el Govern en les sessions de control al Parlament, una va destinada per sistema a un tema local. La darrera va ser sobre la posada en funcionament del servei de Rodalies de Lleida. Els socialistes són un dels partits que més temes municipals eleven a la cambra: l'últim exemple va ser l'impuls per modificar el fons nuclear perquè afavoreixi més localitats. Però tots els partits ho fan i, segons diferents fonts consultades, la previsió és que encara ho faran més a partir d'ara per dos motius: la negociació dels pressupostos de la Generalitat –ocasió que els ajuntaments també aprofiten per fer reclamacions– i l'arribada de les eleccions municipals del 2023. Les cites electorals acostumen a anar precedides d'un esprint final d'alcaldes i regidors abans que s'acabi el mandat. Dels 135 diputats al Parlament, 14 són també alcaldes, i 28 són regidors.

El cas de la modificació del fons nuclear va tenir transcendència perquè implica el canvi d'un impost. A més, es va aprovar amb els vots del PSC -va liderar la iniciativa el diputat i alcalde de Batea Joaquim Paladella- i JxCat i amb el Govern en contra en plenes negociacions pels comptes de la Generalitat. Però la realitat és que moltes altres iniciatives en clau local que es traslladen al Parlament no tenen conseqüències executives: les propostes de resolució, les mocions i les interpel·lacions serveixen sobretot per pressionar el Govern en els temes locals dels quals té competències i per posar el focus en una determinada ciutat. També poden ser un recurs de l'oposició per pressionar l'alcalde. "El seu primer valor i la seva principal importància és que hi ha hagut un treball per identificar els problemes i traslladar-los a un àmbit superior", assenyala una font de l'àrea municipal dels comuns. Destaca, a més, la "projecció comunicativa" d'aquesta proposta. Des del seu equip han portat iniciatives al Congrés perquè els fons per fer front a la pandèmia destinessin recursos als ajuntaments i perquè els fons Next Generation incorporessin un percentatge mínim del 15% per als governs locals de manera directa. També han instat el Congrés a redactar una llei de finances locals i s'està negociant perquè es compensi des de l'Estat la despesa extraordinària dels consistoris en energia. En l'últim ple, el Parlament va aprovar la llei de millora de barris impulsada per la formació. En paral·lel, el pacte del partit lila amb el Govern pels pressupostos inclou un annex amb quinze compromisos d'inversions en diferents municipis.

També els socialistes, en plenes negociacions amb l'executiu, estan introduint peticions en clau municipal, encara que rebutgen fer-les públiques. És una extensió d'una pràctica habitual del partit, que sovint porta al Parlament les reclamacions dels seus alcaldes. "És una eina molt útil poder traslladar les demandes al Govern, especialment pel que fa a inversions necessàries i a projectes estratègics per a la ciutat", exposa l'alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet, Núria Parlon. Els alcaldes socialistes també tenen un canal obert i permanent amb el seu grup parlamentari. Una de les qüestions que afecten el seu consistori i que han portat a la sessió de control al Govern és l'ampliació de la línia de l'Institut 9 de Santa Coloma per tal que tingui estudis de batxillerat. "Estem en el camí per fer-ho efectiu", exposa: "L'Ajuntament ja ha formalitzat en sessió plenària la ubicació de l’institut amb la cessió corresponent de solar perquè puguin comprometre la inversió en el pressupost de l'any 2023".

Iniciatives municipals

Els municipis afectats per la gelada del maig de 2022 també han pressionat enguany el Govern a través del Parlament –de la mà de JxCat, ERC i el PSC– perquè tiri endavant les línies d'ajudes als pagesos. L'alcalde d'Alcarràs, Jordi Janés (JxCat), explica que portar demandes coordinades entre diferents municipis al Parlament ajuda perquè "tots els grups fan força perquè s'escoltin": "Tots han de dir que sí". Aquest any també han portat a la cambra una proposta de modificació de la normativa sobre la crema dels residus vegetals. Des del trencament del Govern, fonts de JxCat confirmen que el grup té el propòsit de posar èmfasi al Parlament en qüestions d'àmbit municipal o que afecten el territori. Es vehiculen a través de l'àrea municipal del partit però també dels diputats, que tenen l'obligació d'escoltar les necessitats del seu territori. Entre els exemples més recents hi ha la pregunta al Govern en l'últim ple sobre el reg a la Conca de Tremp. Al seu torn, la CUP també ha presentat iniciatives sobre el dragatge de platges i litorals i sobre les residències de gent gran. Fonts de l'equip de coordinació municipal expliquen que és el municipi o l'assemblea local qui trasllada la petició als diputats. "No es va prou al Parlament perquè els ciutadans el poden veure com una cosa llunyana", explica la regidora de Ciutadans a Terrassa, Isabel Martínez, i destaca que és útil "en temes concrets en què els ajuntaments no tenen competències".

ERC és ara mateix l'únic grup al Govern. Tot i això, una pràctica regular del partit és portar qüestions locals a les sessions de control, segons detallen fonts republicanes. En els últims mesos han portat qüestions a l'hemicicle sobre l'aigua de la xarxa Ter-Llobregat o les connexions ferroviàries entre el Vallès Oriental i el Vallès Occidental, l'actuació dels Mossos d'Esquadra a Barcelona i també el Hard Rock i el Fons Nuclear. Les mateixes fonts creuen que això es pot "intensificar" en els pròxims mesos perquè també ho farà, pel clima electoral, l'actualitat municipal. Des del partit remarquen que el Govern ja "té mecanismes per treballar directament amb el món municipal" de tots els colors polítics. Tot i això, asseguren, ERC també s'ha marcat com a objectiu "visibilitzar més al Parlament les propostes del món local". No són els únics. En les pròximes setmanes els ajuntaments es faran forts a la cambra. Una eventual aprovació dels pressupostos podria donar-los algunes respostes.